LA FOTOSÍNTESI

Tant GSMA i tant pagar-los per que es quedin, o per que vingui (Perquè dona riquesa, i feina diuen). I potser és cert, però mes feina donaria si els controladors d’ accessos, la gent de premsa, la seguretat, els fotògrafs i tants altres fossin d’aquí (…) I potser els hotels, els bars, els taxis, les putes i d’altres estan fent l’agost al febrer… Però és que jo tinc uns quants amics fotògrafs a l’atur. I resulta que també es paga aquesta fira amb els seus impostos (…) I tant català als cinemes i a les botigues (doncs) tampoc estaria malament que algú del saló parlés català (o fins i tot castellà!) i que no et fesin sentir-te imbecil (a cada moment) per treballar a casa teva (…) (no?)

(…) Que arrossega totes les misèries, fins la línia (que com deia el Baricco) on s’ajunten la terra i la mar. Arrossega fotògrafs cincuentons als que foten fora de diaris. I autònoms que rebaixen un 30 % les factures per poder seguir treballant (…) A la fi, tot acaba. I les joves promeses sobradament preparades (amb ulls ambiciosos) també… Ells també acabaran a la Platja. Envoltats de fulanos i menganos (…) Tots junts damunt d’una línia de sorra i escuma. Aquella línia (que deia el Baricco), on tota la immensitat de l’oceà, tota aquella massa immensa d’aigua, també acaba.. Hi ha un punt exacte on tot allò acaba.

(…) Òstia, Ginjinha!. Ja no recordava el que em va agradar la ginginha quan la vaig comprar a Lisboa (pfff… quan de temps). I que poc ens va durar l’ampolla… Ens la varem pulir amb la Hanneke, el Salva, el Fly, el Joanillo i la penya en una nit (…) Potser ara l’Alberto veurà el meu e-mail i me’n portarà una (…) Ja no ho recordava. Com canvien les coses… Ara surto els divendres amb el cotxet de la nena. Ara no fumo (again). Ara toca Elefantentreffen (again too). Ara els pisos valen menys diners, ara la feina pinta magra (bé, abans també pintava magra). Ara torno a tenir carnet B. Ara t’escolto. Ara tinc menys cabell. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall.

(…) Assegut a la terrassa, m’he fixat en aquell noi del meu costat… Igual que el Sabas! (tor i que la Marta diu que el clon del Sabas treballa amb ella) (…) I llavors ha passat una Maria Ortega (que també ha resultat ser una Asther)… I un instant més tard una com aquella del PP de la boca torta (¿?) I, ja fa dies, tothom està obsessionat si la nena s’assembla a mi o a sa mare (collons! A qui s’ha d’assemblar, sinó?) (…) I ara veig que m’ha escrit (un capritx) el Guso, que no s’assembla en res al Fly. Ni es coneixen… Però que a mi l’un em fa pensar en l’altre.

(…) I el Millet que pagava als partits de tort i dret, i les fundacions dels collons repartint-se el botí … I els cabrons de Santa Coloma i (…) I l’imbecilitat de l’ex-President que va i diu (li diu al Xavier Bosch… Al seu programa) que d’això millor no parlar-ne… Diu que s’ha de deixar córrer per no pendre tots mal(¿?!!) El “això ara no toca” en versió vell penós que (ara sí) repapieja (…) I els de Valencia, Gurtel, Alcorcón i totes les merdes que no sabem ni sabrem. però això sí… O’clock (i sovint trimestralment) tots nosaltres seguim pagant (…) Per cert President… I tant que toca… Ja triga a començar a explicar-ho tot… I si ara prenem mal, doncs mala sort (haber pedido muerte).

(…)

Sempre dius que alguna cosa falla, i jo començo a creure que aquest és el teu pla a llarg termini. Independentment del que et faci feliç, independentment del que vulguis… Ets tan fotudament especial.

Llàstima que jo no sigui tan especial.

Potser és el diable, entre nosaltres, o putes al meu cap, putes a la meva porta, putes al meu llit (…) Ell va dir-me, Oh! no. Jo no!. Ets cara a cara amb l’home que va vendre el món… Jo vaig riure, vaig donar-li la ma, i vaig fer el camí de tornada a casa (…)

I un altre que va com una moto (…) L’amic Alguersuari i el seu magnífic blog… Ja ho diu ell mateix sota la seva foto (…) i jo. Jo sóc un altre que va en moto… avui no… Avui he anat en tram… Trambaix… i he anat com una moto. Cabrejat amb la mediocritat d’una funcionària … Com una moto amb l’esperpent de foto d’Islamabad que he vist publicada… Com una moto amb el puto planE i la merda de pais en què vivim (…) I el mal de cap. No em marxa. Ja fa tres dies que l’arrossego. Potser vaig massa accelerat. Com una moto. Potser és de tant mossegar-me la llengua.

(silenci) de sobte necessari. Temps mort. I res s’atura. Tot segueix -el show debe continuar- i jo no vull saber-ne res (…) I el calor de les vacances arriba. Els 5 Kg de nena, la ITV 2009.

I jo -el silenci- i jo (…) l’Spam del collons- no s’atura. De fet es multiplica… I el que vull és poder mirar-me el món una mica de lluny. Respirar. Mirar al mar sense que que em vingui al cap la cançoneta d’Estrella tonight,tonight,tonight

(…) Mirar el mar i la seva remor, que poc a poc desapareix dins el meu cap, fins que ja no sento res. Fins que tot és blau. I tant sols distingeixo si soc dins o fora per la bromera de l’aigua al trobar-se amb la terra. Que m’explica que res no s’atura (…) tot i el silenci.

Es que no se que dir-te gateta. Tot sona Pàmfil. Tot sona a baba (… ) Es que vaig flipar tant al veure’t. I la olor que no vull - ni podria- oblidar.

(…) I mira per on portaves un triplet sota del braç. Ai! l’avi si et veies. Si ho veies(…) Si veies com el Messi volava -pel damunt de Roma- mentre tu feies els primers àpats a base de calostre!

Potser sí que te m’assembles ( A mi i al teu avi)… No se… Tant me fa (…) Saps Emma?. Ja fa cinc dies que em vaig enamorar de tu (I ja somio el nostre sidecar).

(…) Contagiar-me! vull contagiar-me del somriure de la  Nina (Mädchen lächelt). De la força del cor de la meva nena de la panxa. De la dolçor de la Marta

Agafar tot el que avui m’ha tocat la pell i quedar-m’ho (quedar-m’hi) per sempre (…)

I potser avui -també- oblidar la sertralina… I tenir una Wolksvagen California  per anar amb uns amics de viatge.

(…) Uf! Encara no m’ho crec!

…Si en feia de temps, que no fotia un salt així. Potser des de el gols de Koeman a Wembley (…) I érem allà. Territori Iniesta. A la rambla on tants dies l’he vist fer un cafetó -de vegades amb els estopa- i on hi te una penya (…) I al meu voltant la gent va embogir. I la Marta feia saltar la nena de la panxa (quina por)… I l’Ana era tot boca i dents. I el Victor de sobte va rejovenir 10 anys (…)

I de sote tot va embogir. Cants, crits, petons… Repetien el gol i la gent el cridaba com si cada vegada en fos un de nou. I jo tenia ganes de plorar (¿?).

I vaig pensa que la nena potser neixeria el dia que el Barça guanyi la Copa  d’Europa (¿?). I vaig pensar que aquell dia m’hauria agradat ser lo puto gusiluz.

(…) I diu l’Iniesta que va ser el dia mes feliç de la seva vida (tu diras!)

Quin partit dissabte!. I això quedarà per sempre. La Nena de la panxa (que gairebé ja no cap dins la panxa) creixerà sentint parlar-ne. Com jo vaig escoltar histories del Kubala (enterrat al costat del meu pare) del barça de les cinc copes, del Cruyff (els reis van dur-me’n la samarreta) (…) I l’Emma escoltarà les histories dels sis gols, dels Xavi, Iniesta, Puyol, Messi, Valdés, Piqué… Del Guardiola.

Fins i tot sentirà explicar-ho al seu pare (…) Caram el meu pare!… Com li hauria agradat (…) Hauré d’explicar-li a l’Emma que el seu avi era molt culer i de petit em duia al camp (…) Hauré de dur la nena al futbol i explicar-li aquestes coses…

Jo era “d’aquells” (…) Del Norris, Nacho, Epi, Sibilio… Tampoc embogia, però era clarament “d’aquells” (…) I van passar anys i em vaig dispersar. I llavors vas aparèixer tu, Asther… Les teves histories de genolls lesionats, de micacos i de badius (…) I els anys ens van fer molt amics. I jo ja em sentia una mica “martracu”. I un dia, buscant una samarreta pel peu fill, vaig adonar-me que jo -ja- no era d’aquells (…) I ara, quan marxi el Ricky l’enyoraré… No com a tu, però (…)

(…)

Diu el Google -que tot ho sap- que aixó és: lat=41.35636062561562 lon=2.068355977535248 (…)

I és fàcil. El Google és així. Tot ho fa fàcil (…) I el patracol de papers que m’han donat a l’INEM (o SOC o Treball) diu que és IMPORTANT que no confongui l’abonament trimestral de les cotitzacions amb càrrec a la prestació amb la subvenció de quotes que no anomeni “bonificacions” aquestes ajudes, perquè és un terme no correcte (¿¿??) ja que les bonificacions son competència de la Tresoreria General de la Seguretat Social (¿¡!?)

Em penso que soc mes tonto del que em creia (…) jo em feia per un tio normal. No massa estrany… Amb dues cames i tal, diríem… Un noi despert, diríem (…)

Necessito un papeleos map… He perdut el Nord. Necessito uns papers que siguin com el Google… Uns papers per tontos del s.XXI.

(…)

O millor, deixar-ho i dedicar-me a coses que fins i tot un tonto sap fer… Com estendre roba al terrat o escriure un Blog…

Què faria si tornés enrere? Què canviaria? (…) Res (supòs amb un somriure). Tot ho faria igual.

O potser, com a molt, seria un super llest amb Carrera i “invertiria” en un o dos màster econòmics per anar a una multinacional i aplicar unes teories yankees, i així descapitalitzar l’empresa, destruir llocs de treball, invertir en capital risc i presentar uns números que ni jo -super llest- entenc… Però em serveixen per tenir un cotxe caríssim, un telèfon caríssim, una vida caríssima, unes vacances caríssimes, uns coles dels nens caríssims i de tant en tant fotre algun polvo (bonus) caríssim… I ja m’estaria bé… I el dia que em despatxessin haurien de donar-me un pasta gansa, i no hauria de patir per la feina, perquè amb el currículum i els Màster totes les grans empreses se m’obririen de cames.

Si tornés enrere no voldria escriure amb rancúnia (…) Poder evitar-ho.

Poder escriure sempre de les pedres i les petxines que vaig collir al Delta. Escriure de colors, de l’amor, de motos, de gats… De com jugo amb els gossos del meus amics, de com somio cada dia que neix l’Emma (…) Escriure sempre el que em fa créixer (…) No deixar que la merda m’ofegui. No escriure amb rancúnia (…) Poder- evitar-ho.

És horrorós!. El PDF dels documents no es pot imprimir en blanc (per omplir-lo a mà) i si l’omples i no tens impressora no es pot guardar! I si no utilitzes Explorer no cal ni que ho intentis (pfff)i quan busques una impressora + Internet + ordinador + tú + Explorer… TatxáAan! ara no funciona -i punt- i ja no saps que més provar, però és que la cua de l’AEAT és de l’òstia (…) I jo sempre he pensat que quan vols una cosa ben feta te l’has de fer tu mateix (self made, que diuen), però és que ni així ho aconsegueixo (…) certificado de usuario?…

Ets tu petitona, qui ahir va donar-me el somriure. Tu. Ruth (…) La princeseta que sempre s’emociona al veure’m. Tu (…) Tu que em coneixes bé. Que saps on són les meves debilitats - listilla- i em robes el millor de mi (…)

I et recordo caminant pel riu gelat, i escoltant les fades al bosc, una Heidi que crida “tiet!”, rient les pessigolles del tiet Ricardo i nerviosa esperant que surti l’Emma… I tu. Petitona. Ets tant petita. Després -gairebé- no recordaras res de tot això (…) I jo vull escriure-t’ho.

Saps Ruth?. Avui hem passat la tarda jugant… Amb el Circ de Lego. Fent la música i el repicar de tambors i el “tatXAN!” quan un número ens sortia bé (…) I tu m’has cantat la cançó de la primavera! i hem ballat donant voltes per marejar-nos! i vaja si m’he marejat! (…)

I t’equivoques Ruth. Quan siguis gran el papa sí serà el teu papa. I la mama, les tietes, i jo. Jo també seré jo. Aquestes coses no canvien (…) Ruth. Penses massa. Tan petita i ja penses massa (…) Petitona. M’ha encantat el petó volador. Dolç. Un petó que m’ha tocat l’ànima.

Tot i que una flor no fa prima Vera, el blog que escriu l’amic Alguersuari -i les seves motos- m’alegra aquest matí fosc i refredat. Mati que passaré amb l’amic Joanillo -que ja en fa 40!- i amb la meva estimada i la nena de la panxa (…) Amb banda sonora del Pearl Jam (…) Matí d’Oceano Mar - “O sea…, fijaos ahí, donde llega el agua…, sube por la playa, luego se detiene…, eso es, precisamente ese punto, donde se detiene (…) es eso lo que estudio (…) Ahí acaba el mar”.

Dissabte que he començat amb Rinomer i espero acabar amb un mojito (…) Floretes que -aquest cop sí- fan prima Vera (que diria la Bibi).

(…) Joder quina cua a l’Oficina d’ocupació -ni molt menys tan divertit com a Full Monty- i fan curt de cadires… Uf els genolls! (…) Diu el noi de la taula 7 que ”si EFE és internacional o nacional” (…) Fullejo el certificat d’empresa que diu blablabla (…)

Diu el diari que diuen els manifestants que la culpa és dels mossos, i els mossos diuen que dels manifestants -i el Saura ja no sap què diu- i diu l’Ana que la Ruth ja fa 1m. d’alçada (…) Òstia! ara una dona li diu a la d’informació que “va usted a saber mejor que yo lo que tengo que hacer!” (¿?)

Quantes coses diu la gent… I ja porto aquí 1h i 1/2.

(…) Pubilla Casas. Un nen amb pinta de fill li explica a una colombiana amb pinta de mare que -” Ya se contar en inglés… Mira… One, two, three, quatre, five, sis, seven, vuit…” (…) Gavarra. Una parella amb samarreta de la selecció d’Ecuador i pinta d’Equatorians fa carantoines al mes petit dels tres nens amb pinta de fills que els acompanyen (…) Cornellà. Un negre d’accent cubà i pinta de cubà parla amb un altre home amb pinta de marroquí sobre no se que de Vodafone i d’una calaixera (…) I el viatge ha passat en un tres i no res (…) Començo a pensar que -com dirien o podrien dir els Antonia Font- jo gairebé ja no sóm d’eixe món (…) Però és que aqueix món m’encanta…

(…) Insuportable. Mirar una peli que t’està agradant i que no parin de fer anuncis -per a mi- és insuportable. Dos dies seguits la mateixa historia. Fan a TVE una peli que voldria veure… anuncis i més anuncis… Jo els aguanto…I la Marta ja s’ha adormit fa estona (certament és la millor opció) (…)

I a la una, quan només queden 20 minuts de historia, tornen a fotre una bateria de publicitat… I jo que decideixo que no veuré el final (…) Sort en vaig tenir de fer zàping -just abans d’anar al llit- i poder veure al Guardiola dient que l’Iniesta és genial. Dient que -” és un futbolista que no porta arracades, ni tatuatges, no es pentina, no es queixa” (…) Li hauran d’explicar als S. Ramos, Torres, Guti, Valdés, Deco, Ronaldinho (…) Una bona publicitat per l’Andrés Iniesta…

(…) Vull que em besin -como tu sólo sabes- i cuinar amb oli d’oliva (…) I no se me’n fotrà -mai- si les coses són bones o dolentes… I potser les meves fotos són com les d’un ximpanzé qualsevol, però jo segueixo creient que no (…)

I arribats aquí sembla el mateix comprar un diari que llegir un pamflet. Veure jugar al Ricky que un ninot qualsevol. La roba ben feta o la que es desfila a la primera rentada (…) Espero veure -i gaudir- sempre la diferència entre llegir Anne Rice o Amin Malouf… I sí. Només són fotos, petons, menjar, llibres, TV  (…) Tot s’assembla, però no tot és el mateix.

(…) Feia temps que no veia una imatge tant preciosa. Una meravella d’esfera roja, retallant -l’hotel, l’hospital- els edificis mes alts del Baix Llobregat (…) Es feia difícil conduir i no distreure’s(…) He buscat les paraules per definir-ho -dins del meu cap- i no hi eren (…) A mida que arribava a l’Ikea una estranya cua de cotxes -intueixo que també contemplaven l’espectacle- s’ha anat espessint… Un horitzó de foc camí de la feina. Un círcol rodonissim (…)

He volgut pensar que era un missatge. Un signe inequívoc de que -sempre- desprès de la foscor torna ha sortir el sol (…) I és una obvietat, però a mi -ara per ara- ja em serveix.

Escric des de una biblioteca nova de trinca… Tot i que el WIFI -també nou de trinca- és insuficient per tots els usuaris (…) Nova!, i al costat de casa!. Biblioteca Marta Mata (¿?)

Resulta que la Marta Mata -a la que no tenia el plaer de coneixer, més enllà de coneixer el nom- va viure de ple la República… És preciós el que ella mateixa va explicar l’any 2006 a la Biblioteca Nacional (…)

M’impressiona el que conec de la república. Sobretot cóm es vivien l’educació i la cultura(…) Un intent valent i orgullós de posar-nos al capdavant d’Europa (…) Van projectar més de vint mil escoles públiques, van fer -diuen els historiadors- el millor pla professional pels mestres que ha existit mai i van intentar eliminar l’analfabetisme d’España (…) I no s’en van sortir (…) Però alguns van quedar impregnats de tota aquella meravella (…) Alguna esquitxada d’aquella marea fins i tot ens ha arribat a nosaltres (…) Una immensa marea roja, que va arribar un 14 d’Abril del 31.

(…) la historia bàsicament es tractaria de dues noies catalanes (una dissenyadora i l’altra propietària d’un restaurant de moda). Viatgen a New York a passar l’estiu al loft d’uns amics (…) totes dues s’emboliquen amb un bohemi i milionari pintor que viuria a un edifici industrial de Brooklin (…) Podríem fer una escena a la estàtua de la llibertat, una a China Town, una a Central Park, una al Moma, una a un terrat (…) Podem aprofitar elements clàssics de l’entorn… Sempre conduiran Cadillacs, menjaran hamburgueses, aniran a concerts de clarinet, veuran vi a les escales d’incendi, compraran llibres a botigues jueves (…) Podrien fer un viatge a Las Vegas ( …) Donaríem una mica de tensió al relat amb la ex-nòvia del pintor… Es dirà Sarah Jessica Bradshaw i serà una exitosa columnista, addicte a les pastilles i al sexe (…) I no. No pateixis. No caurem en els tòpics… El nuvi català de la noia no serà torero (…) I per descomptat que no es podrà veure un pit! (no sigui que ens censurin la pel·lícula).

(…) No no pateixis pel pressupost… Està tot arreglat… A NY estàn entusiasmats amb la idea… Fa dies que es fan palles (…) No. Encara no tinc títol. Mai poso títol fins que acabo de muntar… Però la columna vertebral seran tres paraules… Montserrat Maria NY…