LA FOTOSÍNTESI

Miro d’aprendre a estar content. A no mirar tot enfadat. A no esperar estar content per escriure el blog. Per pintar. Per somiar (…) Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma bla,bla,bla (…) I Mahoma sóc jo. I la muntanya és la muntanya, però tampoc és tanta muntanya. Muntanyes més grans s’han conquerit. O potser no s’han conquerit, però algú o altre hi ha pujat… I jo (sense sertralina), sóc més humà, menys serotonínic, però això no vol dir que no pugui enfilar-me a qualsevol muntanya (…) Ja ho he fet abans… I no tenia una preciosa nena per ajudar-me!. Una Emma per fer-me feliç.

Aquesta entrada va ser escrita el Dijous, 4 de Febrer de 2010 a les 16:16 i arxivada a Blog Web Internet, El niño ostra, Emma, Enamorament, General, Internet, Komandante Rampas, Photoblog, Relacions sentimentals, genetica, kisses & Hugs, persones superacio, pintura. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.