Plaça de l’Esglesia a la Garriga Barcelona, l’arbre 2012

.
CANÇÓ PER CAGAR EL TIÓ
No caguis arengades,
Que són salades,
Caga torrons,
Que són més bons!
POPULAR OSONA

***
EL PETIT VAILET
Jo soc el petit vailet
cansadet de molt camí.
Vinc amb el meu gaiatet
per veure Jesús diví.
Xerampim, Xerampim, Xerampia,
Xerampim, Xerampim, Xerampó,
Xerampim que Jesús i Maria
tenen un petit minyó.
He portat la carmanyola
tota plena de vi blanc
ametlles, mel i formatge
per Jesús el diví Infant
Xerampim, Xerampim, Xerampia,
Si portés jo més recapte,
també seria per Vós.
Heus aquí el gaiat que porto
que és de cirerer d’arboç
Xerampim, Xerampim…

***
CAMPANA SOBRE CAMPANA
Campana sobre campana
Campana sobre campana,
y sobre campana una,
asómate a la ventana,
verás al Niño en la cuna.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Recogido tu rebaño
¿a dónde vas pastorcillo?
Voy a llevar al portal
requesón, manteca y vino.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Campana sobre campana,
y sobre campana dos,
asómate a esa ventana,
porque está naciendo Dios.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Campana sobre campana,
y sobre campana tres,
en una Cruz a esta hora,
el Niño va a padecer.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?

***
LES DOTZE VAN TOCANT
Les dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.
El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja.
La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred
i el Vell tremola.
Josep a poc a poc
encén allà un gran foc
i els àngels canten.
En mig de fred i neu,
el foc d’amor d’un Déu
el cors desglaça.
Per això tot van cantant:
ja és nat el Déu Infant
0fill de Maria.

***
EL DIMONI ESCUAT
Allà sota una penya
n’és nat un Jesuset,
pobret, pobret,
que n’és fill d’una Verge
i està mig mort de fred,
pobret, pobret,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret.»
La Verge en responia:
«Per falta d’abriguet,
pobret, pobret,
per falta d’abriguet.»
Pastors hi arribaven
allà, a la mitja nit,
cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.
Ja en toquen les flautetes,
flautetes i violins,
clarins, clarins,
violins i violes,
baixons i tamborins,
clarins, clarins,
baixos i tamborins.
Comencen d’alegrar-se
tot saltant i ballant,
galant, galant,
danse i contradanses
per alegrar l’Infant.
Galant, galant,
per alegrar l’Infant.
Sant Josep que s’estava
allà tot amagat,
cric, crac, cric, crac,
al veure que ballaven
també s’hi és posat,
cric, crac, cric, crac,
també s’hi és posat.
A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap;
sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim ,patum
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt.
La llenya d’En Banyeta
ha estat oli en un llum,
ferum,ferum,
ja hi ha només el rastre
de sofre, foc i fum,
ferum, ferum,
de sofre, foc i fum.

Fetes a ma per la ma del home, amb el mes nobles dels materials, el fang de la terra, ara però descansa’n ancorades en el pas del temps, conservant tota la bellesa, m’ha agradat veure-les per recordar-me de la meva infantesa a casa rodejat de menjadores com aquestes i conills, em unes gàbies de fusta fetes casolanes, 4 alhora  podien menjar-hi, una mena de pasta feta de segó i patates bullides de les petites o tallades que quedaven el camp.  

20 forats… 20 conills menjant? qui sap els conills que hauran alimentat aquestes menjadores? Ells ja no hi son, probablement l’om tampoc, resten les menjadores per recordar-nos don venim i lo que varem ser. A avui dia els nostres joves, sols juguen a l’ordinador com si hagués set tota la vida, doncs no, també hi havia menjadores de fang, fetes per la ma del home per posar-hi el menjar per alimentar els conills per ser cruspits a casa o bescanviar-los als mercats per altres menges.

Pareu atenció a la foto, a sobre els cairons (maons de fang) hi han tres claus d’enllatar igual son de les gàbies? Ves a saber. josep

 Canon PowerShot G9  10/09/2010  11:22 per jrrof

Vinyes de malvasia i macabeu

de les clares cançons que la teva àvia

et cantava al crepuscle, quan tornàveu

al llarg de la riera, vora els horts.

Al filat de la mort hi ha llençols

prop de l’obscur racó d’un safareig,

però el silenci i prou és qui t’honora

si recordes la brisa entre les canyes,

la puresa de l’aire de secà

i les cançons on, cap al tard, sortien

vinyes de malvasia i macabeu.

 Canon PowerShot G9 barri Querol a La Garriga (la vinya den Joan Garriga) 10/09/2010  11:15 per jrrof.

BROT VERD

Nosaltres (els humans), donant voltes i més voltes als brots verds de l’economia, i els arbres, a la seva. Ells sí que saben el que és un brot verd, perquè és el més normal, sempre ho han fet i no han d’amagar res. Aquest viu el me barri, on cada dia es penja un cartell nou d’”Es ven” o “Es lloga”. U barri lluminós, ara enfosquit per la maleïda crisi. Americans i europeus van discutint sobre els seus models de “recuperació” econòmica. Els xinesos s’ageganten i s’occidentalitzen. Els africans, com sempre, al marge de tot. Mentre tot això passa, l’arbre, a la seva. Com si sabés que ens sobreviurà. A nosaltres, als nostres diners i a totes les nostres tonteries.

Procedència Dominical elPeriodico d’Andreu Buenafuente

Canon PowerShot G9 25/08/2010  11:20 per jrrof  a Llanars

Canon EOS 400D DIGITAL 25/07/2010  11:28 per jrrof 

claredats al bosc

A la Garriga el final d’El Passeig hi ha el bosc del MalHivern un complex ple de espesses alzines, quant no llueix el sol o a hores baixes o a poqueta nit, dona ÿuÿu de bosc encantat, avui però la claredat del sol irrompé clarianes el trosset de bosc inclús és acollidor, jo m’hi sento bé, per llegir-hi una estoneta entre ombrades. Josep Rof Rof 

Darrera una revista

i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves, darrera una revista // som massa domicilis, de moure tots es mobles, // receptes italianes, es massa temps amb obres // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // i vares dir has vist? supos amb un somriure // m´agrada aquesta estela, amb sa bomba tenue // m´agrada aquesta casa, me n´he de comprar una // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves i vares dir què mires? // i es dies no s´aguanten, sa vida s´erosiona // m´anuda i m´hipnotitza aquesta grapadora // me roden per sa cara, suicides i neurones // ja no sé què me queda,  // i no sé si me funciona // davalla es fum immòbil des meu altre cigarro // faràs una cervesa i jo un martini bianco // i com dos esteroides que han desviat sa ruta // direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves, darrera una revista // som massa domicilis, de moure tots es mobles // receptes italianes, es massa temps en obres // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // i vares dir, has vist? supos amb un somriure // Antònia Font (cançó)

 m’han enxarpat  fullejant el diari  Josep  

Darrera una revista

i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves, darrera una revista // som massa domicilis, de moure tots es mobles, // receptes italianes, es massa temps amb obres // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // i vares dir has vist? supos amb un somriure // m´agrada aquesta estela, amb sa bomba tenue // m´agrada aquesta casa, me n´he de comprar una // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves i vares dir què mires? // i es dies no s´aguanten, sa vida s´erosiona // m´anuda i m´hipnotitza aquesta grapadora // me roden per sa cara, suicides i neurones // ja no sé què me queda,  // i no sé si me funciona // davalla es fum immòbil des meu altre cigarro // faràs una cervesa i jo un martini bianco // i com dos esteroides que han desviat sa ruta // direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves, darrera una revista // som massa domicilis, de moure tots es mobles // receptes italianes, es massa temps en obres // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // i vares dir, has vist? supos amb un somriure // Antònia Font (cançó)

 m’han enxarpat  fullejant el diari  Josep