L’ELIONOR

 L’Elionor tenia 

Tags: poema Miquel Martí i Pol

Canon EOS 400D DIGITAL 28/02/2010 12:16 per jrrof 

Entre flors!!! Camins de vida!!!

El Tagamanent s’ha unit a la festa!!! 

Tags: foto, fotos jrrof

 la foto es d’atri a qui l’he urpada per l’ocasió, gracies….   

I…

I es despullen els arbres,

i se’n va el sol…

i s’amaguen els dies rere la lluna

per por a il·luminar un món que ningú vol veure

i les estrelles s’apaguen

lentament, molt lentament.

I l’aire s’acaba,

i l’aire m’ofega.

I tot és massa dur per obrir els ulls

i vull tancar-los i no mirar

per no sentir tant de mal.

º•._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.•º

En el record d’una elàtica, bona persona, que ens ha deixat aquesta setmana, allà on siguis una abraçada per tu…Josep

Tags: ELA

Canon EOS 400D DIGITAL 22/02/2010 hora 12:52 per jrrof

¡¡¡de brots de vida per tot n’és ple!!! 

Tags: fotos

dimarts, 12 / gener / 2010

Pedro Portero ens ha deixat…

Companys de feina 33 anys…

Pere amic, empedreït ciclista com jo.

Et tinc ben present…

on ens varem conèixer molt bé,

fent camí pel Coll Fòrmic

jo el pujava per primera vegada,

em vares fer esprintar en el fals replà

dient-me que s’ acabava la pujada ¿?

Desenfundat per l’esforç

jo no podia continuar,

tu vas esperar-me.

A cada pas en somnis

sento que tu m’acompanyes

i que m’empentes amb la mà

cap el final de la pujada.

Allà  dalt ens esperaven els altres…

Josep Rof i Rof

Inés i fills acompanyo el vostre dol…

Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…

  la vida hauria de ser sense fi…)

Tags: mort, vida

   Carta a una amiga

Hola per casa han passat els mags i com sempre han deixat molts regals i la casa plena d’embolcalls, quins nervis…quina il·lusió demà aquet any tenen festa, diuen que han de jugar, sana paraula JUGAR, l’any que bé l’endemà de reis cap a l’escola com manen els polítics de torn, res de jugar, l’home m’hi accepta canvis, som animals de costums. Que bonic JUGAR!!! I saber jugar!!! Dolc moment d’evasió de la ment dels estralls de món o qui diu de la tasca rutinària diària em que estem sotmesos, doncs que carai que el món sencer jugui amb nosaltres, l’any que bé el 7 no podrem.   A hisenda li ha tocat la grossa, ella mai perd per Nada quasi 1 milió d’euros en % el nen el primer premi i la resta. Mentes hi haguí qui tingui fe amb la loteria/rifa hisenda s’omple les butxaques. Uns es pregunten i si toca? I si cau el cel?  El mes probable que ni caigui ni ens toqui, esta clar que a la rifa s’hi ha d’apostar. Contens i enganyats. L’any vinent hi tornarem. Mai escarmentarem som animals de costums.   A mi m’han passat un aparell de subjecció per disposar el portàtil inclinat, “un altre estri per estar mes còmode” de moment està a l’embolcall, demà com els nens JUGAREM.   Sense res més per dir-te una abraçada XXX Josep

Tags: , jugar, reis mags, rifa

ei!

“Podríem afirmar que el medi uneix les persones” facebook i blogs

I tant que Si!!!

Avui tres amics virtuals han deixat de ser-ho, acostant-se a casa meva.

Que ocorre quant passa això?

Doncs que a partir d’ara quant feisbuquen i blogagem intercanviant converses ens sentirem molt més propers, el dia a dia i la màgia del medi uneix i muneix persones, comentari a comentari a peu de post, durant un llarg temps ens ha premés unir les virtuals persones amb una forta amistat, no us penseu que és fàcil… fer-ho com nosaltres ho hem fet, des de la més sinceritat possible.

“Podríem afirmar que el medi uneix les persones”. Doncs SI!!!

Vull agrair-vos el temps dedicat, la distancia recorreguda i la voluntat de fer-ho, ho heu fet!!! Per la amistat a través del medi i el voler-me conèixer us vull dir amb veu potent que en Pep la MariPau i la Dolors SOU COLLONUTS, gràcies. Josep

Tags: amistat, blogs, facebook

 Torna Nadal

L’arbre desvetlla sons i el vent escriu ratlles de llum damunt la pell d’aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules mentre amb el gest afavorim la guerra?

MIQUEL MARTÍ I POL

***

 Tothom ho sap

Ho sap tothom, i és profecia.

La meva mare ho va dir un dia

Quan m’acotxava amb blats lleugers;

Enllà del somni ho repetia

L’aigua dels astres mitjancers

I els vidres balbs d’una establia

Tota d’arrels, al fosc d’un prat:

A cal fuster hi ha novetat.

J. V. FOIX

bones festas!!!  Pau al món!!!

que la Pau conquereixi aquest món tant esvalotat!!!

Josep Rof i Rof

Tags: nadal, pau

 A casa nostra “res és URGENT i alhora tot ens URGEIX” 

Ara sortirem a comprar els galets per l’escudella de Nadal…hi ha temps de tot…encara no tenim els ossos…si l’olla i 7 néts quin xivarri…

Ahir dinàvem a casa del fill…

El dinar fantàstic, la companyia fantàstica, el temps fantàstic ens plovia a bots i barrals, el nét fantàstic, l’estada fantàstica, jo fantàstic però MOLT CANSAT, molt cansat, ho estic avui, ahir, demà i sempre…

(de regal una gorra KANGOL)

En quant varem arribar a casa migdiada. Una vegada llevat vaig dur la gorra una estona… etiquetes i tot, les idees varen escalfar-se molt i jo seguia cansat, CANSAT només pensava amb la mandra que amb feria anar a Girona a donar una classe… (el fill ho va fer)

“Ara soc cera fosa” o com diu la Soni “parezco un globo pinchado”

Be no és hora de lamentar-me, ningú amb pot ajudar la meva ELA és meva i prou, haig de conviure-hi mal amb pesi, sols jo puc sentir lo que sento i és molt difícil d’explicar i encara més d’entendre o comprendre’t, com aparento bona cara. Sempre enganyo quant s’em veuen pel carrer damunt la cadira electrònica… faig bona cara.

“virgencita, virgencita que me quede como estoy” 

Amics blogaires i feisbuquero-res!!! Sou una benedicció del cel! M’acompanyeu molts ratets de vida!!! Que a casa nostra… 

“Res és URGENT i alhora tot ens URGEIX”

Bones familiars festes una abraçada Josep 

Tags: amics blogaires!!!, amics feisbuqueros-res

Nadal, un recó fora de temps

El temps engoleix els dies, els mesos, la vida…

I la vida engoleix els anys, sense assaborir-los.

Volen les estones cap a esferes del passat,

corre la vida portant-nos entre els seu braços,

sense deixar-nos caminar descalços en terres joves.

Tenim més col·lecció de records que d’il·lusions.

El temps es menja els plans de futur, abans

no puguem  saber que, això que vivim, era el futur.

Les espurnes del dolor ens esquitxen la pell

i ens recorden que la vida és viva i pot fer mal.

I quant creiem que l’any tot just comença,

ens adonem que ja és Nadal i no hem nedat

en aigües noves ni tan sols en estanys vell.

I que tot el que volíem fer resta el món dels somnis,

on el temps hi té prohibit entrar i l’aire és fred.

I aquest Nadal, que té un regust intens als anteriors,

ens serveix per contar els anys que tenim o que ens queden…

I res és nou i tot és vell i vivim un passat com a present

que era el nostre futur, però que ningú ens ho va dir.

Potser ho haguéssim fet més intents, diferent o millor.

I aquí estem, assentats a la taula menjat escudella,

com si fos ahir, però havent viscut treta anys

i tenint a les espatlles el pes dels camins inexplorats

i la pell plena d’arrugues de derrotes i decepcions

que sempre ens han fet molt de mal, però no sempre forts.

I aixequem les copes i brindem per els somnis, pels records,

pel temps que encara tenim, per tot el què ja hem viscut,

per l’amor, pel demà, pels viatges, per la salut, per l’ahir,

per l’entusiasme que ens empeny a seguir endavant i

per la vida, que s’escola entre els dits mentre brindem.

Isabel Tubau Llopart 

Aquest poema vull que ens acompanyi a la taula el dia de Nadal 2009 brindem…

Josep Juli  els pares, els sogres i els avis…

 Sigueu feliços tant com ara i en aquet moment

ho soc jo, Josep l’avi…

Tags: nadal'09, poema Isabel Tubau Llopart