ART POÈTICA A R, M,. que m’ha enviat un recull dels seus versos.
Si quan escrius, amic, ets tan il-lús que penses que la firma i la mesura són el secret, infausta singladura li espera el teu vaixell per trobar clus.
El mot obscur i el pensament difús segur que et cavaran la sepultura. Poeta ver no fa literatura. La retòrica, amic, és com un pus.
Ja sé que és més senzill donar un consell que escriure versos bons. Perquè un paisatge, malgrat els mals poetes, pot ser bell.
Però –nou Abraham—cal el coratge de matar els propis fills amb un coltell. Salvar, de mil imatges, una imatge. P/176 Gerard Vergés
La poesia m’acompanya sempre en situacions de VIDA! complexa. Vaig prendre prestat el llibre de la Biblioteca de Gerard Vergés Poesia completa 1982-2014. En arribar a casa, com sempre faig…obro el llibre, per on s’obre pico el poema i a les hores intento en el meu coneixement, entendre’l, a fe que aquest el trobo espès. És el que hi ha. Ara picaré l’altre pàgina a veure si m’és planer. Avui dia del pare i san Josep
<<Miles gloriosus>> A la memòria del General
Éreu grassó i baixer i poc gentil i amb un de sol posat a l’engonal; però tan ben posat, mon General, que l’espant repetíreu de l’any mil.
Partint d’un dogma aparentment subtil (la unitat de destí en l’universal) vau muntar un esperpèntic cadafal i la guerra civil més incivil.
I encara algú us enyora: fantasmal i envoltat de banderes i senil i addicte a la corneta i al tabal.
Funest vau ser al meu poble. I cal proclamar fort que fóreu home vil. Vau ser el llamp i la pesta i la destral. P/177 Gerard Vergés
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.