Navegació

pensaments 25, febrer de 2016

Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, la meva ELA i jo , comentaris tancats

IMG_1714 - còpia

PENSAMENTS O FRASES

<> Ei! Torneu-me el drap de la ironia, sense ell, soc mort en vida.

<> Feu-vos coixins ben flonjos…em núvols blancs de cel!

<> La mort, com a gran por, ja no existeix. El que ara existeix és el temor al declivi, a la decadència física i a no valer-nos per nosaltres mateixos.

<> Aquest quadern és el gos fidel de la meva ànima, amb deixa buidar el pap a canvi de rés.

<> Una, dues, tres, quatre, cinc, sis… Al tendal s’escolen gotes… Em distreuen dels pensaments… (quasi són quinze els anys de convivència amb l’ELA)

<> Em vaig disfressar de problema de solució difícil.

<> Miratges al desert. Miratges de vida… Encara pedalejo amb bicicleta!

<> La senyora ELA una estimada “familiarment acceptada” Convivim i convisquem junts des de fa quinze  anys!

<> Ves per on? Ara que cuasi  han passat quinze anys d’acceptació i convivència amb la malaltia, me adono que soc el principal actor de la meva vida.

<> Ara, que cuasi he complert els 73, els quinze d’ELA, acompanyat de 8 néts! “Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat.

<> Tot em molesta, tot m’espanta. No crec en fantasmes ni coses rares. Puc patir una ELA però no estic boig!

<> Amics meus, avui he perdut el dia… i la nit i el tot i el no-res…

<> Sigueu feliços. Empastifeu el mon de felicitat. En fa falta per tot arreu. Jo ho faig sempre axis, i a fe que em quedo a gust.IMG_1715

flors blanques en la boira 22, febrer de 2016

Publicat per Josep Rof en : amistat, fotos de jrrof, Joan Margarit, la meva ELA i jo , comentaris tancats

IMG_1732

IMG_1731

Joan Margarit : Flors blanques en la boira
Aquest poema l’han interpretat: Xavier Ribalta
Llençols grisos de gebre
cobrien els bancals dels ametllers,
però les pluges van venir com màscares
i l’herba va esborrar els miralls del fred.
L’aire càlid als ulls de l’hivern
començava a mentir a les ales grises
d’ocells erràtics dins els arbres nus.
En una sola nit de tebiesa
amb la fosca d’imatges al mirall
es van obrir les flors dels ametllers.
Tu també vas venir en un temps de fred
i soledat: l’amor va ser un oratge
damunt del gebre gris. Flors oblidades
escampaven perfum de primavera
en els àmbits glaçats, càlida neu
d’efímeres flors blanques. Amb tristesa
les recordo a l’hivern
que en una sola nit les va glaçar.
IMG_1719Fa dies que tinc el bloc aturat, avui quant he recuperat la contrasenya se me ocorregut penjar un poema d’en Joan Margarit “Flors blanques en la boira” en Joan el vaig veure l’altre dia a 8TV i amb va semblar genial, em sembla que ha tret un llibre de prosa/poema-da el buscaré un dia d’aquests, la poesia m’acompanya cada dia, en els dies rúfols o tirant fotos, diguem-ne que com l’ELA ella i jo som u. Faig el camí per assolir els quinze anys, convivint amb aquesta malaltia que s’anomena ELA (Esclerosis Lateral Amiotrófica) Res… em faig els propòsits de no parlar-ne, però no puc, sense adonar-ment ja ho tinc escrit. Que i farem! Abraçades Josep

JRA_BCN_ELA 4foto de JRA el dia de la Caminada per l’ELA, fou el dissabte 13