ARA, MIQUEL Ara, Miquel, torna a ser el temps del fil gruixut i les paraules dures. Escasseja el diner i ja és sabut que els poderosos !planye’ls, Miquel!! només poden permetre’s certes efusions sentimentals amb la butxaca plena. A coll!i!be dels pobres alternen xurriaca i caramel segons el vent que bufa, però no descavalquen mai. Miquel, recorda!ho: únicament pegant sacsades tots plegats ens traurem de sobre. Les canyes només es tornen llances si hom les empunya amb esperit de lluita. Miquel, aquest llevant fa molt de temps que dura, i el terra és xop i se’ns podreix la sola de les sabates. ¿ No trobes que ja es hora de treure els peus del fang i espolsar!se el clatell i fer bugada?. Miquel Martí i Pol . En Miquel Martí i Pol en aquest poema, ens conte molt amablement la situació d’un país, el nostre. Ara però encara està molt més enredat, doncs “no hi ha un pam de net per enlloc” miris per on miris, trobes corrupció, supèrbia i enganys ¿Quin País Deixarem els Nostres Fills i Néts? Fa basarda pensar-ho. Els que vàrem néixer acabada la guerra “no teníem res i res ens mancava” ara “hi ha de tot, tenim de tot i encara ens falta” tal com pinta la cosa haurem d’aprendra deixar llastre i aprendre a viure amb poca cosa, son anys magres, ens cal afrontar-los, això si amb poca cosa. Ho volia dir. El que no se si ho he aconseguit. Ànims i resignacions per tothom.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.