28 novembre 2010
27 novembre 2010
EL DIA DE REFLEXIÓ
EL DIA DE REFLEXIÓ avui els politics a Catalunya descansen i amb ells nosaltres, demà anirem a votar, animats o tristos, cada u portarà a dins la seva creu, les seves pors, angoixes, malalties, economies, l’atur, el no arribar a final de més, malauradament molts es quedaran a casa, d’això en diuen DESAFECCIÓ, altres hauran canviat el vot després d’haver-los escoltat, altres seran fidels a unes sigles, per ideologia, per convicció on m’incloc jo, per aquets no ens ha fet falta escoltar-los, tot el soroll, tots els esforços, hauran set un clam al desert. Lo més bo es que si us hi fixeu tots guanyen, una vegada vistos els resultats. Malauradament a pesar de la crisi tots hauran gastat milers d’euros per atiar el foc del insult, el de volgué convenç-nos. En fi demà com esta estipulat anirem a votar, serem molts o pocs, el que si se que ho farem plens de llibertat. DEMÀ A VOTAR tots. Josep
24 novembre 2010
Salvador Espriu
nià tants de penjats per les eleccions del proper 28
que m’hi he volgut sumar
Foto muntatge de MªTeresa Casallachs Mauri
L’infern de les butxaques
Antoni Rierola Roqué, de Manlleu, ens recorda que hi havia un altre bon exemple del mot d’avui a Les cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu:
La roba va palpant
amb molta pausa,
davalla vers l’infern
de les butxaques
i el buida del pecat
de la xavalla.
9 novembre 2010
SOMNI
SOMNI
Aplego una flor oblidada
i guaito el vol d’un ocell,
esbrino el pas d’una fada
i pinto el cel de vermell.
Omplo d’estels l’escocell,
i escric amb rella d’arada
camins fets de vi novell.
Alço els ulls cap el no res,
veig el far a la muntanya,
oblido el primer promès
i m’amaro de migranya
i guaito la forma estranya
d’un miratge amb foc encès,
teixit amb seda d’aranya.
Passo retrats oblidats
d’excursions a llacs i prades
dins d’àlbums abandonats,
a dins de capses arnades.
Cullo ramells d’arracades
i m’enfilo pels terrats
i per parets esmolades.
No tinc res i tot és meu,
la ciutat no té fronteres,
m’esmunyo per tot arreu,
mig de broma, mig de veres.
No vaig ni en cotxe ni a peu,
i al caliu de les voreres
hi madura el meu conreu.
Tinc el temps que ve i se’n va
i els minuts sense recança,
Amago l’olor del pa
al fons d’una vella estança.
Convido amics a la dansa
però abans els porto a sopar
a l’Hostal de l’Esperança.
Júlia Costa. La pols dels carrers. Editorial Meteora, 2006
Canon EOS 400D DIGITAL 09/11/2010 12:35 per jrrof
(feta en el meu passeig matinal d’avui)
Qualsevol nit pot sortir el Sol – Jaume Sisa – Palau de la Música 2003