CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!

M.Dolors Millat

Al batec de la terra (meteora)

Pom de flors

Mai no em vas dir

Com va morir ton pare.

Ni si l’acompanyaves

a l’hort de vora el riu

o si a bocafoscant  parlàveu

asseguts al cantó del foc.

Recordo el teu gest greu

al davant del seu nínxol

amb un pom de flors fresques

lo dia de Tots Sants.

Resa un parenostre per el iaio,

em deies, amb ninetes brillants

com llunes amarades d’aigua, papa.

***

Algun dia

Encara que ara no t’ho sembla

tu també et moriràs,

i llavors tindràs temps

de fer allò que no has fet de viu:

volar penyes amunt

com l’àliga daurada,

retallar una muntanya

contra el cel de ponent.

I escoltar la merla de bon matí

Sense res més a fer.

Tags: poemes de M.Dolors Millat

Pluja en les mans

Estrelles de purpurina

Damunt el GEL

Sobre els camins

El silenci no ens solta

Als còdols joves

I la neu descansa en el pujol.

jrrof (((poema a una amiga)))

Tags: ELA

dimarts, 12 / gener / 2010

Pedro Portero ens ha deixat…

Companys de feina 33 anys…

Pere amic, empedreït ciclista com jo.

Et tinc ben present…

on ens varem conèixer molt bé,

fent camí pel Coll Fòrmic

jo el pujava per primera vegada,

em vares fer esprintar en el fals replà

dient-me que s’ acabava la pujada ¿?

Desenfundat per l’esforç

jo no podia continuar,

tu vas esperar-me.

A cada pas en somnis

sento que tu m’acompanyes

i que m’empentes amb la mà

cap el final de la pujada.

Allà  dalt ens esperaven els altres…

Josep Rof i Rof

Inés i fills acompanyo el vostre dol…

Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…

  la vida hauria de ser sense fi…)

Tags: mort, vida

   Carta a una amiga

Hola per casa han passat els mags i com sempre han deixat molts regals i la casa plena d’embolcalls, quins nervis…quina il·lusió demà aquet any tenen festa, diuen que han de jugar, sana paraula JUGAR, l’any que bé l’endemà de reis cap a l’escola com manen els polítics de torn, res de jugar, l’home m’hi accepta canvis, som animals de costums. Que bonic JUGAR!!! I saber jugar!!! Dolc moment d’evasió de la ment dels estralls de món o qui diu de la tasca rutinària diària em que estem sotmesos, doncs que carai que el món sencer jugui amb nosaltres, l’any que bé el 7 no podrem.   A hisenda li ha tocat la grossa, ella mai perd per Nada quasi 1 milió d’euros en % el nen el primer premi i la resta. Mentes hi haguí qui tingui fe amb la loteria/rifa hisenda s’omple les butxaques. Uns es pregunten i si toca? I si cau el cel?  El mes probable que ni caigui ni ens toqui, esta clar que a la rifa s’hi ha d’apostar. Contens i enganyats. L’any vinent hi tornarem. Mai escarmentarem som animals de costums.   A mi m’han passat un aparell de subjecció per disposar el portàtil inclinat, “un altre estri per estar mes còmode” de moment està a l’embolcall, demà com els nens JUGAREM.   Sense res més per dir-te una abraçada XXX Josep

Tags: , jugar, reis mags, rifa