pasa-ho!

Una campanya anima que la @ s’anomeni ‘caragol’ en català

El Peródico http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=633037&idseccio_PK=&h=090728

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ BARCELONA

Ho han aconseguit algunes marques comercials, que per raons legals han hagut de canviar d’un dia per l’altre el nom de, per exemple, unes natilles o un detergent. Ha passat també amb paraules d’ús quotidià que, amb el temps, van anar adoptant noves formes fins que l’original va caure en l’oblit, com va ser el cas del football en benefici del futbol. Aquesta vegada, l’objectiu és canviar la denominació d’un símbol, el de @, conegut en català com a arrova i incorporat internacionalment com l’element que precedeix les adreces de correu electrònic. El propòsit és que adopti un to una mica més català –lleidatà, de fet– i passi a denominar-se caragol. «En el fons, la idea no és original. Hi ha uns quants idiomes al món que ja anomenen cargol la @, com l’italià, el coreà, el bielorús i l’esperanto», argumenta l’advocat Ramon Arnó, especialista en noves tecnologies, que ha obert una pàgina a internet per recollir adhesions a la proposta (http://www.caragol.cat).

La intenció és que, a poc a poc, «amb la complicitat de la gent i de manera simpàtica i divertida», es vagi implantant el terme caragol, en lloc del d’arrova, quan una persona faciliti a una altra l’adreça d’e-mail. La transmissió es faria, explica el promotor, mitjançant el sistema del boca orella.No hi acaba d’haver consens sobre qui va ser el primer a utilitzar el símbol @. Hi ha qui sosté que van ser mercaders italians, que expressaven amb aquell signe una mesura de pes habitual a les seves transaccions, equivalent a 11,502 quilos. Segons va publicar recentment el diari britànic The Guardian, la primera representació escrita del símbol es troba en una carta enviada per un comerciant venecià el 1536.

LA TESI ARAGONESA / Alguns altres estudiosos asseguren, per contra, que l’origen de l’arrova –amb la qual es mesura tant el pes com el volum– és en realitat catalanoaragonès. L’historiador Jorge Romance ha trobat una @ al document conegut com la Taula d’Ariza, que data de l’any 1448 i que reflecteix una entrada de blat de Castella.L’aplicació informàtica del símbol va arribar l’any 1971 gràcies a Ray Tomlinson, el nord-americà que ha estat guardonat aquest any amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica, creador també del telèfon mòbil. La seva idea va consistir a utilitzar un símbol integrat a tots els teclats, però que no apareixia als noms propis de les persones o empreses, ni tampoc dels servidors. «En molts llocs, al símbol se li van posar noms vinculats a animals. Alguns l’anomenen cua de mico, alguns altres cargol», segons assenyala Arnó.

passa-ho… passa-ho… passa-ho… passa-ho…

passa-ho… passa-ho… passa-ho… passa-ho…

passa-ho… passa-ho… passa-ho… passa-ho…

Tags: arroba, caragol, cargol

estranyes sensacions!

El passat 25 férem camí cap a Santa Coloma de Farnés a L‘Hotel Balneari Termes Orión.

Una vegada allà i durant tot el dia vaig estar trist, no amb pregunteu el perquè “Amb sentia com el quadre del millor pintor, però sortit del Marc”

Vull deixar escrit què on s’està millor és a casa. L’endemà quant tocava anar-nos-en anava pensat “Que mi quedaria més dies, acompanyat de l’avia.

”Un cap de setmana diferent sota l’arrop familiar on va reinar el descans i la convivència fora de casa, els quatre néts s’ho varen passar d’allò mes be. Ells molt cansats i nosaltres també.

Una vegada a casa vaig tornar a dir-me des del interior “Que be s’està a casa”

BALNEARI TERMES ORIÓN, tractaments, serveis termals i una oferta …       Canon PowerShot G9 26/07/2009 per jrrof

          aniversari! primer any del blog de l’AVUI

FeTS De ViDa o ReCuLLS D’eN JoSeP! 50MB

CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!  7,09MB

175 entrades o post

334 comentaris  57,09 MB

Mai hagués imaginat assolir aquestes fites en un sol any, agraït a tots el que m’haveu visitat i els que m’haveu deixant comentari. Vosaltres sou el que m’haveu animat per assolir aquest dades impensables per mi. Continuarem…

40 aniversari de l’home a la Lluna

Tags: aniversari

Auca del Vental 1. El ventall nostres afanysens mostrava fa molts anys. 2. Grans pintors anomenatspinten ventalls als retrats. 3. Amb romàntiques escènes on hi ha dones i nenes. 4. Per a uns és cosa fùtil.per als altres és peça ùtil. 5. A l’hivern està plegat i a l’estiu atrafegat. 6. Els artesans del ventall,hi fan un formós treball. 7. Barnilles molt treballadesde nacre o fustes preuades. 8. Quan la tela té pintures,llueix fines miniatures. 9. Amb seda o plomes de gall,elegant és el ventall. 10. Si la dona vol seduirun ventall ha de lluir. 11. El ventall té un bell llenguatgeque no sap el veinatge. 12. L’utilitza la minyonaper distreure’s una estona. 13. També la dona casadasi cal per fer una escapada. 14. Aquí teniu un detall del llenguatge del ventall :15. Obert, tapant la boqueta :” Acostat, estic soleta! “ 16. Agafa pel teu viatge un ventall a l’equipatge. 17. …i allunyaràs la suadasi és temps de calorada.  18. Un mocador i un ventall fa un bon servei al ball. 19. Si surts amb l’enamorat duu el ventall al teu costat. 20. i si et causa sufocorde moment, digues que no. 21. Un ventall gratis de fira,dura menys que una guspira. 22. Amb un ventall al teatredistrauràs a més de quatre. 23. Al ventall més estimat fes-li un estoig ben brodat. 24. Recordat el temps passat que el vent ja se t’ha emportat. Text 2004: Ramon Cuéllar / Joan Vilamala  Clic: Auca amb dibuixos »  Canon PowerShot G-9 17/07/2009 12:12 hores per jrrof

Tags: foto, ventall

Canon EOS 400D DIGITAL 11/07/2009 hora 18:00 per jrrof

(fotos retallades)

€i!  La barba m’ha crescut un munt i ara no se que fer, si retallar-la, si la deixo tal qual o me l’afaito?

Soc una miqueteta cagadubtes¿?

Tags: barba, bigoti, foto

A la terrasseta de Nou TRULL al costat sud de l’església hi ha 9 taules, totes ocupades, a la meva dreta dues senyores i un nen, no paren de fumar, el nen juga avorrit repenjat a la taula, ara xerren amb els de la taula d’enfront, mentres li treuen la sorra de les sandàlies el nen, el cigarret l’aguanta amb els llavis i fa magarrufes per el fum. Acaben de servir-me una clareta i una tapa de talls de llonganissa, la clareta està fresquíssima i la tapa de mort. Una parella madureta ella una orxata i ell cervesa i no para de fumar,  jo també, el poc aire que corra me’l tira al damunt, tot el fum directa de la cigarreta que crema sola, és el segon que encén i el deixa cremar. A la meva dreta tres noies jovenetes, orxata i llimonada. Al fons veig un veí de casa, l’home està prenen una cocacola de llauna i unes patates rosses de bossa, no amb veu i quant el busco de nou ja no hi és. El seu lloc hi ha una parella jova que no paren de fer amoretes. Al fons per l’acera tocant l’església, camina feixuc en Miquel (fa camí dels 90es), porta una barra de pa a la ma, a l’altre un basto. Arrencant les campanes de l’església, toc, toc per donar-nos les 7 de la tarda. Em molesta el soroll d’un jove accelerant la seva moto, que sembla un cavall de ferro i no va enlloc. Suporto el fum del tercer cigarret, del home que el deixa cremar. M’adono que la meva taula s’han emportat totes les cadires, menys la meva està clar (és electrònica de nom McLaren). No aguanto més el fum de la cigarreta cremant sola sense ser fumada, sense pensar-m’ho faig marxa enrere… pujo a l’acera, crido el cambrer li dono el moneder, ell no gosa agafar els cèntims.. si jove si agafa’l i cobrat… m’ha dit que 2,50 eurons. Que voleu més, un refresc adornat de tot un teatre. Tot aquets relat està escrit al mateix lloc dels fets, a ploma en un bloc.

Que bé que estic lliurat de fum tot fen camí sota l’ombra dels plataners del Passeig.

A casa m’esperaven per sopar un cigrons freds sortits de l’olla d’aquest mati, un raig d’oli i quin sopar més deliciós. A la tele sortien els politics de casa, no se que deien del finançament, m’ho he imaginat doncs la tela estava muda. Cap al llit a descansar el cos. Enseguida amb venc la són.

M’ha durat poc, ara quant just acabo de teclejar aquest relat són les 02:59:33 de la matinada del dimarts, 14 / juliol / 2009.

Ara que ha refrescat amb el vostre permís m’entorno al llit, bon dia, bona nit…Canon EOS 400D DIGITAL 2/7/2009 hora 12:29 per jrrof 

Tags: refrec, relat, tarrasses

Si la sort fos un ball 

ballaríem a totes hores

els peus delerosos

i la vida se’ns acabaria

ballant i cercant la sort.

jrrof 

Diuen que serà un malt acord¿?

  Que és un malt acord?

No ho ser? N’estic tip de tant merajar la perdiu…

Tags: acord

Canon EOS 400D DIGITAL objectiu 17-85  03/07/09 hora 20:05 per jrrof

Abandonada, sola, sense tap, sense el preuat líquid, a ple sol, nits fosques i solitàries,  l’envàs sense tap resta cofoi, lluint tota la seva bellesa.

Ella mai ho faria, ens esperaria fresqueta per calmar-nos la set, per assaborir sensibilitats planyeres, escoltar suaus converses, i qui sap si plans de futur, l’humà se n’ha servit i ara una vegada llevada del saborós líquid, resta abandonada per sempre més.

Això que només és una ampolla de refresc, passa sempre al transcurs de la vida ‘ens utilitzen’ i quant ho em donat tot ‘l’abandó’, com aquesta senzilla ampolla de cervesa, utilitzada i abandonada.

Allibereu-vos durant la vida de set, doneu tot i prepareu-vos quant ja no serviu per abandonats. La vida per la vida i la cervesa per calmar la set.

Tags: abandonada, foto

Canon EOS 400D DIGITAL 3/7/2009 per jrrof 19:43 Hores

Que us haig de davant de tanta bellesa!

Ahir fen un passeig (la canon desada) aquesta TRIUMPH me la va fer treure, no es va resistir de fotografiar-la, mentres de fons s’escoltava el cor de l’església assajant.

Dues belleses per escoltar i fotografiar.

Tags: bellesa, foto