CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!






         Ens arriben les plàcides hores baixes o “cap al tard, a poqueta nit” son estones per gaudir-les pausadament, del dia que se’ns acaba…

30 agost 2008

realitats!

Classificat com a: poema — Josep Rof @ 9:52
Etiquetes:

josep1.jpg

escrit a les 02:06:07 hores

REALITATS!

Ara, l’angoixa s’apodera

de mi constantment. 

És com un lladre.

Amb roba el temps

per acaronar-vos. 

Les nits són llargues,

els dies també.

Res m’omple.

Un neguit constant

m’ho impedeix. 

Són els somnis reconfortants??

Si ho són…

A mi, és l’únic que amb queda. 

Un lladre interior

s’ha apoderat de mi.

Per distraurem i

no poder gaudir

de l’entorn què m’envolta. 

Ahir,

unes petites formigues

sense saber-ho… a

companyaven la música

d’un cansat respir. 

Rés és resisteix…

Tot és resisteix…

Avui, un cos cansat i pesat…

El llit ha trencat.  

Menys mal?? Què un ocellot

cercant el sopar a la gespa

m’ha robat i se m’ha endut

tots els mals pensaments.  

Amb l’Oló de la gespa recent regada,

he vist la neta somrient al balcó.

S’acabava de banyar.

Ella estava neta. Jo  també.

L’ocellot ha fet bé la feina. 

És de matinada, per companyia

els pensaments i uns esternuts. 

M’entono, m’entorxo

Ara ho he trobat carai!!!

M’envelentono

Un ha de ser valent”

per moure el pes d’un cos cansat,

sinó pregunteu-li  al llit

que aquesta nit ha fet figa,

cansat de suportar pes i

angoixats pensaments. 

Atxim”  se m’han acabat

els mocadors… Atxim”  Atxim”

Ara amb trobo millor??

He buidat el nas i el pap.

 

dilluns, 19 / juny / 2006 

rofrofjosep      és      jrof

Sense comentaris »

Encara no hi ha comentaris.

RSS als comentaris de la entrada. Retroenllaç URI

Deixar un comentari

Has d'estar identificat per publicar un comentari.