02 feb 2012
Més sobre violència masclista
LA CONTRA dels dies 26 i 27 de gener de la Vanguardia entrevista a dues dones (Joanna Bourke i Rosemary Barberet), que han dedicat la seva vida a l’estudi de la violència. Joanna Bourke arriba a afirmar que la dona que denuncia segueix arruïnant la seva vida. També diu que la majoria de les violacions es cometen en el matrimoni, en la família,entre els amics i coneguts. Moltes no són totalment innocents. Proposa una revolució de les consciències, per això vol implicar els varons a acceptar una part dels valors femenins, seguint l’eslògan: sigui més femení i serà menys violent i més feliç. Rosemary, en canvi, valora molt positivament la LLei Integral contra la Violència de Gènere, ja que ajuda a promoure una cultura de relació, allunyada del control i la possessió… Ambdues blasmen la cultura de la por i de la visió dramàtica i de banalització de la violència en els mitjans d’informació.
Em sembla interessant assumir valors femenins, perquè es ben veritat que la dona ha assumit valors tinguts en altres èpoques per valors masculins , per exemple, el valor de testimoniar, el d’ensenyar, curar… En canvi, al revés em costa de veure-ho, si no és el de perruquer de dones! De cap manera, però, hem d’identificar el gènere femení amb no poder/autoritat/violència. El fet que la violència masclista s’exerceixi sobre la dona parenta, amiga o coneguda em fa pensar que difondre la denuncia, com el primer pas que ha de donar la dona, ha de portar molta conflictivitat en la parella i en la comunitat. Ens comentava l’Anna, esposa de Vicent Ferrer: quan un home fuig a ciutat amb una altra dona i torna per viure amb la seva primera dona o per recuperar la seva casa al cap d’un temps, dos homes de la comunitat s’encarreguen de parlar-hi i de fer-li veure que no hi té cap dret. D’aquesta forma no es fa tanta trencadissa!
No hi ha resposta