LO RECLAM DE L’EBRE

 Enguany no es parla de tardor calenta. L’estiu ha estat massa roent —no només en temperatures— per cercar encara més calentor en l’ambient. Pot ser voldríem estar lluny, molt lluny, de feridors escàndols de corrupció nacional com el del Palau de la Música o prop d’esdeveniments afectius i també mediàtics com el de la consulta d’Arenys de Munt, però ni som tant lluny del primer ni tant prop del segon.  

No vénen bones notícies de Flix i hem vist les horribles imatges d’uns bous salvatges matats a trets i colgats amb calç, abandonats fins que queixes posteriors han alertat d’una mala gestió i s’han retirat. Mentre, en compensació, a la Ràpita es rescata un dofí i Horta de Sant Joan fa un esforç per oblidar l’incendi i la mort d’herois bombers, traient la figura predilecta de Picasso i la Diputació de Tarragona s’apropa amb presència a les nostres terres, mentre Tortosa tanca el cercle de les festes majors, amb les de la Cinta. 

Però pot ser la notícia més esperançadora és el començament de les obres del Campus Universitari on la Rovira i Virgili desenvoluparà la tasca iniciada ja fa uns anys, tornant a Tortosa i a les Terres de l’Ebre la dignitat perduda —quasi en fa 300— amb el Decret de Nova Planta que abolia, entre altres institucions catalanes, una universitat amb 146 anys de vida.       

Seria bo, per una setmana, prescindir de la crisi, de les males gestions de l’administració —deixeu-me somniar— i entreveure un raig d’esperança en una tardor que enguany podria esdevenir suau.  

(Diari de Tarragona 25-09-09) 

Tags: Arenys de Munt, Bous, Corrupció, Festes de la Cinta, Flix, Horta de San Joan, La Ràpita, Picasso, Tardor suau, Tortosa

   Ens han aixecat la camisa. Els que manen ho negaven (malgrat l’evidència), altres n’han fet teories magistrals, una vegada el bou ja ha passat i, a molts, ja els ha agafat. Hem aprés, els que no ho sabíem, que és un ERO.  En parlaven els diaris, però eren coses llunyanes. Ah!, però quan l’expedient afecta a les empreses i a la gent de les nostres terres, als nostres amics, als nostres parents, això té un altre color. Que als bancs els hi pugés la morositat és quelcom que ens preocupava poc, però quan la nostre gent més propera no troba crèdit per finançar els seus negocis i al nostre voltant, en les nostres famílies, hi ha qui perd la feina i no pot atendre els seus compromisos financers i pot perdre la casa, per exemple, com a bé més preuat, tot això de la crisi del mon global sembla que està com a més prop. És clar, nosaltres som en el món global. Les empreses afectades de Flix, de la Sènia, de Tortosa, de Roquetes, entre d’altres, són en el món global però les tenim molt prop, per a bé, quan les coses anaven bé i per a mal, ara que les coses van malament.

La solució global també portarà solució local, però cal veure, cada dia, un reclam permanent. Sé que diuen els sindicats i els governs, però no sé el que fan. Sé que hi ha partides pressupostades importants d’obres que donaran feina, però s’han de executar i els diners no arriben. Sé que hi ha idees noves a la taula dels empresaris, però s’han de desenvolupar. Els bancs, que també n’han d’aprendre, ara no es poden tancar. Algú els ha de fer amorrar al piló. Dels polítics… no sé que dir.  

(Diari de Tarragona 15-05-09)

Tags: , Crisi, ERO, Flix, La Sénia, Roquetes, Tortosa