26 abr 2009
QUASI ESTÀ TOT IGUAL
És ben aviat, quarts de nou del matí, Nova York queda lluny i l’estació de Sants està especialment animada i, malgrat la pressa que tothom porta en aquestes hores del matí, molta gent fa una ullada i fins i tot cua per comprar llibres i roses, al davant de la llibreria d’aquesta estació. L’entrada a Tortosa també mostrarà, una mica més tard, llibres i roses a dojo en un dia especialment assolellat, després d’una primavera encetada amb oratge encara d’hivern. Sembla un dia escollit també especialment per Sant Jordi. La crisi no farà osca a la diada cultural. Els llibres i les roses, com el seu significat, estan pel damunt dels avatars dels estralls econòmics. Quina sort.
Pel demés, tot està igual. El govern central continua equivocant-se en les previsions de l’atur que voleteja pels cinc milions i aplicant draps calents a la ferida que sagna i, mentre, l’Ebre reclama.
Reclama que el Delta s’enfonsa i no és fa res per evitar-ho, que Lear no deixi 500 treballadors sense feina i, per altra banda, remouen les plataformes contra les nuclears i les instal·lacions d’energia eòlica (mitja contradicció) i contra una foneria que es vol establir al Catalunya Sud, malgrat ser una empresa important i prometent molts llocs de treball que falta fan (contradicció sencera).
Si Sant Jordi fos tan valent com abans…, que no li feien por ni els dracs que treien foc pels queixals, altra cosa seria. Ara, molt més romàntic, està només pels llibres i les roses, que nos poc, però ens té com una mica abandonats.
