LO RECLAM DE L’EBRE

 En els últims anys a tot arreu s’han anat reduït els llocs i els establiments on es podia fumar. Recordo que en un viatge als Estats Units en 1994 ja cridava l’atenció els apartats que es feien als restaurants, espais petits, una mica marginant on la gent podia fumar mentre menjava o on s’hi desplaçava si havia menjat en el lloc de no fumadors. 

Els temps han evolucionat en contra del tabac i avui que a casa nostra també hi tenim espais per fumadors molt reduïts, aquí a Nova York pràcticament no es pot fumar enlloc. Jo m’allotjo en un bloc immens que agrupen de l’ordre d’uns mil apartaments (hi viu més gent aquí que en el meu poble) i, sent la residència pròpia, tampoc es pot fumar. Els detectors de fums farien saltar les alarmes i, efectivament, veig veïns en algun balcó que surt a fumar fora. Me comenten, fins i tot, que en algun estat ja no es pot fumar ni els parcs per ser espais públics. Em sembla una exageració, però és evident que tot això haurà contribuït a que la gent fumi menys. 

Aquí a Nova York aparentment sembla que la gent fumi poc, però les aparences enganyen perquè el departament de salut a fet públiques unes dades, anys després d’entrar en vigor la llei d’aire net a la ciutat, indicant que quasi el 60% de persones que no fumen a la ciutat presenten residus de fum de “segona ma” a la sang, mentre en el marc nacional és només un 45% i aprofita per recordar que aquesta llei protegeix als no fumadors en el treball i els espais públics, recordant la importància de que les llars estiguen també lliures de fum de fumadors.     Costa, però finalment, tota pedra fa marge.

Tags: Nova York, Tabac

 Veig les notícies que TV3 penja a Internet, algun programa d’entreteniment, fins i tot Polònia o Vendelplà, el temps… i me’n faig creus de com estic vivint la Pasqua: de cap manera. Truco a casa, a les amistats, i tothom està pendent de les petites vacances per al que donen aquestes dates, de la mona, d’algun viatget, de dinades amb amics, de cues de tornada.. és clar: és Pasqua! Si no fos per les facilitats d’aquestos contactes ni me n’adonaria. 

Se’m fa estrany com, pel fet de que l’entorn no t’ho porta, ho ignores perquè aquí tinc també família i no se’ns ha ocorregut anar a menjar-nos la mona en algun lloc, que en hi ha de molt macos. Al final hi anirem qualsevol dia i ens menjarem un “hot dog” , unes amanides o entrepans d’aquestos tan típics de per aquí amb uns pots grans de cafè d’aquest aigualit que fan aquesta gent i al que costa tant acostumar-s’hi. 

Ja ho diuen en castellà: “allà donde fueres, haz lo que vieres”  

Per cert, veig que no esteu tenint bon temps. Tot i així, als que m’heu llegit: Bona Pasqua!!

Tags: Nova York, Pasqua

Vinc de fer la compra en un supermercat prop de casa. Necessito l’oli d’oliva. No sabria com substituir-lo i, afortunadament, sempre l’he tingut a l’abast. Aquí, “como en botica”, hi ha de tot i tinc la curiositat, no ho puc evitar, d’anar comparant els preus dels productes convertint el seu valor en euros, per entendre’m millor. En el cas de l’oli d’oliva em moc entre l’italià, el de Califòrnia, el grec i l’espanyol, tots d’oliva arbequina i verge (tothom posa que és verge, però falta que jo m’ho cregui).  Després de fer les conversions de moneda i de mesures he pogut arribar a la conclusió que l’italià està a 16 euros el litre, el de Califòrnia a 19’50,el grec a 14’50 (el de més lluny més barato) i l’espanyol que, tot i que no ho posa he de suposar que és de les Garrigues, a 17 euros. L’últim que vaig compra a la cooperativa de Soldebre,de Tortosa, el vaig pagar a 4 euros. 

Tags: Nova York, Oli d'oliva

  Malgrat la llunyania cerco notícies properes a la meva terra. Vull ser una mica més prop. Això és un blog amb un títol que reclama atenció per a l’Ebre i pel fet que sigui fora per uns dies no vol dir que des d’aquí no pugui fer igualment algun reclam recolzant el que han fet, per exemple, els de Campredó. Joan Sanahuja, l’alcalde, megàfono en ma el veig encapçalant una manifestació i tallant la carretera de l’Aldea a Tortosa, protestant per l’empastifada que Foment vol fer partint pel mig, per sempre més, Font de Quinto i el mateix Campredó pel nou traçat de l’A-7. A més a més, en aquell indret hi coincideixen la via fèrria, el canal de l’Esquerra, la canonada del CAT que subministra aigua a Tarragona, la línia del gas i, properament, la captació i sortida cap a la primera bassa del Canal de l’Aldea-Camarles. Aquestes infraestructures, malgrat l’encreuament excepcional que concorre es poden salvar amb obres de protecció amb una solució tècnicament adequada però, la separació dels dos nuclis més importants de Campredó, si no es canvia el traçat, quedaran allunyats per vida.  Foment queda lluny de les Terres de l’Ebre, la Magdalena Alvarez se’n va (tan de bo), ZP està pendent del somriure d’Obama, Solves també se’n va sense haver-nos enviat els calés que ens deuen, el nou ministre Chaves adverteix cafè per a tots… Ho tenim fotut però: reclamen!!

Tags: Nova York

 Fa un dia plujós, encara bé que a mi m’agrada que plogui i sembla que a Nova York no acabi d’entrar la primavera. Fa un dia de sol i un altre de pluja. Avui toca pluja. Sembla com si l’oratge volgués acontentar tothom, però aquí no hi ha pagesos i d’aigua en sobra per tot arreu, de forma que es acontentaria la majoria si fes bon solet i la l’estació que la sang altera entrés en bon peu d’una vegada. 

He fet la compra en una petita botiga prop de casa i la noia que m’atenia, veient-me amb dificultats pel meu precari  anglès, ha acabat preguntant-me d’on era i quan li he dit “spanish”, malgrat tenia tota la pinta d’oriental, perquè ho era, se m’ha posat a parlar amb un perfecte espanyol sud-americà. M’ha fet un favor perquè jo, que m’he passat tota la vida estudiant anglès, em faig entendre prou bé però, com aquí hi ha tants accents, em costa de valent entendre’ls a tots. 

La diversitat de gent que hom es troba en aquesta ciutat fa pensar que deu ser una de les més cosmopolites del món. Sense entrar amb el detall de les estadístiques, perquè ni les conec ni és el cas, a simple vista, pels carreres, pels comerços, pel metro i per les línies públiques de bus on em moc, en aquest moment, pot ser el que més predomina com a població emergent són les races orientals, amb una munió de gent jove, activa i molt consumidora, en el ben entès que els africans i els sud-americans, un col·lectiu molt considerable, hi són aquí de fa molts anys.  

Nova York és una mica com el món: hi ha de tot. Abans d’ahir pel carrer em vaig trobar amb tres catalans, dos nois i una noia què, és clar, els vaig conèixer perquè anaven enraonat la seva llengua.  

Tags: Nova York