08 mai 2009
TORNEM AL QUE ENS PREOCUPA.- NO DISTREGUEM LA CONVERSA (II)
Estem paint les victòries del Barça i les hem celebrat tant com si ja hagués guanyat aquelles copes que encara no ha guanyat (en tot cas tot això va pel davant). El ministre de Foment ja ha vingut a Catalunya a explicar-nos “milongas” del sistema Renfe/Rodalies que ningú creu perquè el problema és la credibilitat del govern central (que està per terra) i la manca de diners, imprescindibles per als traspassos que anuncia i, de xifres, ni se’n parla (entre d’altres coses perquè no en hi ha un pa a la post). La grip nova sembla ben controlada i fins i tot en el DF mexicà s’està tornant a la vida normal, si es que la forma de viure en aquella gran urbs es pot considerar com a normal. Així doncs, tornem al que ens preocupa, tot i que no sé si algú se n’ocupa.
El BCE ja ha situat el tipus d’interès al 1%. Bona notícia. Mentre, l’Obama que tant admiren però que no imiten, ja sap quin mal té el seu sistema financer. En un parell de mesos ha fet el que allà se’n diu un “stress test”, anàlisis i estudis a fons de cada banc i està en condicions de saber de quin mal ha de morir, si no li posa remei. Deu dels primers vint bancs del país estan tocats i necessiten 75.000 milions de dòlars per afrontar la crisi. Sabent quina és la malaltia, segurament es podrà aplicar el remei directament sense recórrer, inconscientment, als drapets calents i les entitats amb necessitats, se’ls indicarà com han de captar aquestos recursos necessaris per sanejar els seus comptes, a partir (per exemple) de convertir aquelles accions preferents, de les injeccions de liquiditat estatals, en accions comunes (si les borses s’ho empassen), o a la recerca d’inversions privades i/o també a la venta d’actius (si el mercat va engolint). Cada entitat ha de sortir al carrer, s’ha de buscar la vida i captar els recursos que necessita i, quelcom molt important, els que han gestionat malament els bancs (fins i tot presidents), no tindran oportunitat de tornar-ho a fer.
Així doncs, no distreguem la conversa, xalem el que calgui amb el Barça, els de sanitat que s’ocupen de les malalties, el govern central que no ens enganyi més i anem tornant al que ens preocupa, recuperant el que teníem: confiança i feina.
