16 Mai 2009
L’ESCOLANIA CANTA A L’EBRE
No sabia que l’Escolania de Montserrat cantaven fora. Ho llegeixo en el seu historial al programa de l’actuació a la Catedral de Tortosa on, amb músiques del segles XIV al XX de Joan Cererols, Narcís Casanovas i Pau Casals, entre d’altres, s’ajuntaren llargues històries. L’arquitectura gòtica, abans temple romà, catedral visigòtica i posterior romànica, escoltaren amb molta gent d’aquestes terres el ressò celestial d’una escolania iniciada al segle XIII, que tanta significació té per al creients i no creients de la cultura catalana.
Les veus angelicals de Montserrat cantaren a l’Ebre, aquell Ebre que tan reclama, aquell Ebre que tothom desitja però ningú escolta, ell sí ha escoltat als escolans, petits cantors d’una de les escoles de música més antigues d’Europa que ara surten de la muntanya i porten les seves veus i notes musicals arreu del món.
El Virolai, esperat sempre al final de cada actuació, seria acompanyat dels espectadors que gaudien del concert però, els tortosins, emocionats, entonaren a l’altar de la Cinta l’himne de la Verge acaronant les dolces veus de l’escolania.
