LO RECLAM DE L’EBRE

Fa pocs dies escrivia en el meu blog sobre la flor de l’arròs. Està florint: és un procés que dura pocs dies i crida l’atenció si encertes el moment de veure’l i, si escau, de gaudir-lo i fotografiar-lo. Recomanava a qui es passegés pel Delta que ho fes a peu, en bici o, sinó, que obrís les finestretes del cotxe per sentir l’olor de la palla verda i de l’arròs florint. Prèviament vaig fer unes fotos mentre guaitava per les vores de la Sèquia Mare, com denominem el desguàs dels arrossars que justament divideix els termes de Deltebre i l’Aldea i desemboca a la badia del Fangar —una branca directament i l’altra mitjançant la Bassa de les Olles—, perquè sempre hi ha la possibilitat de veure alguna polla d’aigua, ànecs o altres aus. Malgrat ser aigües poc netes, sempre hi ha també algun pescador de canya amb l’esperança de pescar poca cosa més que alguna tenca o alguna anguila.

Me va cridar l’atenció unes peces (moltes) color rosat enganxades a les tiges del senill, desconegudes per a mi. En poques hores he sentit pagesos alarmats, perquè diuen que es tracta d’ous d’una plaga de caragols gegants forans que es mengen els guaixos de l’arròs.

La mosca negra, el musclo zebrat, el cranc roig, el silur, la marea roja, el corb marí… i ara, plaga de caragols. Aquí fa cap tot. Deu ser veritat allò que “a gos flac tot li són puces”? L’arròs va florint innocentment, mentre els caragols l’esperen traient banya.

(Diari de Tarragona, 14-08-09)   (Fotos: ACN D.Tarragona)

Tags: Caragols forans, Delta de l'Ebre

Fa pocs dies escrivia en el meu blog sobre la flor de l’arròs. Està florint: és un procés que dura pocs dies i crida l’atenció si encertes el moment de veure’l i, si escau, de gaudir-lo i fotografiar-lo. Recomanava a qui es passegés pel Delta que ho fes a peu, en bici o, sinó, que obrís les finestretes del cotxe per sentir l’olor de la palla verda i de l’arròs florint. Prèviament vaig fer unes fotos mentre guaitava per les vores de la Sèquia Mare, com denominem el desguàs dels arrossars que justament divideix els termes de Deltebre i l’Aldea i desemboca a la badia del Fangar —una branca directament i l’altra mitjançant la Bassa de les Olles—, perquè sempre hi ha la possibilitat de veure alguna polla d’aigua, ànecs o altres aus. Malgrat ser aigües poc netes, sempre hi ha també algun pescador de canya amb l’esperança de pescar poca cosa més que alguna tenca o alguna anguila.

Me va cridar l’atenció unes peces (moltes) color rosat enganxades a les tiges del senill, desconegudes per a mi. En poques hores he sentit pagesos alarmats, perquè diuen que es tracta d’ous d’una plaga de caragols gegants forans que es mengen els guaixos de l’arròs.

La mosca negra, el musclo zebrat, el cranc roig, el silur, la marea roja, el corb marí… i ara, plaga de caragols. Aquí fa cap tot. Deu ser veritat allò que “a gos flac tot li són puces”? L’arròs va florint innocentment, mentre els caragols l’esperen traient banya.

(Diari de Tarragona, 14-08-09)   (Fotos: ACN D.Tarragona)

Tags: Caragols forans, Delta de l'Ebre

  Si entreu al Delta de l’Ebre i aneu en cotxe no tanqueu les finestretes, baixeu i passegeu: notareu la llum mediterrània que obliga a fer-te ombra amb la ma al front per veure el paisatge i la humitat que s’enganxa al cos; sentireu l’olor de la palla verda i de la flor de l’arròs, una espiga encara verda, empolsada de pol·len blanc com si li hagués nevat aquesta nit, un manà particular només per cada planta.  

El Delta ja porta un parell de mesos tenyit de verd. A la tardor es vestirà de groc, per les fulles caduques dels arbres, i de gris per la terra seca que descansarà fins la propera primavera quan la lluentor de l’aigua torni a envair la seva intimitat per fer germinar la nova llavor i brotar una nova verdor. D’aquí pocs dies, acabant l’estiu, esdevindrà una immensa catifa daurada teixida tija a tija, guaix a guaix, per la planta reina madura, a l’espera de la sega i recol·lecció. Mentre, ara, l’espiga floreix. Puja prima, esvelta, esblanqueïda i innocent trencant la verdor del seu entorn i alertant als pardals depredadors de que aviat podran picotejar el seu gra més preat a la zona.   

Tags: Delta de l'Ebre, La flor de l'arròs

 - Fotos capçalera: Juan Gil Raga (http://www.deltadelebro.org/principal.htm)

 M’agrada travessar el Delta per moure’m per la zona. Sempre que puc fujo de la carretera nacional. Desplaçar-se de Camarles o de l’Ampolla, cap a l’Aldea, Amposta o Tortosa i a l’inrevés, canvia molt de fer-ho barrejat en un trànsit infernal, per allà on tothom està només pendent de la seva pressa, a gaudir d’un paisatge, sempre canviant, cada dia diferent. Cansats del repòs, després d’un hivern fredolic i plujós, els arrossars s’han despertat a l’activitat vital de la primavera. Les artèries aquàtiques que naixen a l’assut de Xerta i baixen paral·leles amb el pare Ebre al mig, regant les hortes de la vorera riberenca, fa uns dies que inunden la marjal ansiosa per vestir de la verdor que li donarà l’arròs naixent.    

Plategen els àlbers blancs en tremolar les fulles al so de la marinada de migjorn, enverdeixen els xops, allà on encara en queden, arrenglerats per les voreres dels camins o solts de finca en finca, de quan els pagesos necessitaven ombra pel descans de mig dia. Els eucaliptus els esperen, no fan hivern, no perden fulla   i els terraplens dels canals i dels arrossars, fan costat als colors dels senillars i canyars que bordegen els camins que es creuen pel Delta. La lluentor de l’aigua serena crea ambient de benestar, de grandesa, i allà on l’arròs ja punxa per sobre del blancall inundat es comença de tenyir de verd. És la verdor del Delta, el canvi d’estació, d’activitat, d’ànim, de feina…  

Avui està tot en mans de la tècnica. La maquinària agrícola fa la feina però mai deixes de veure un pagès d’edat avançada, curós de l’ofici, barret de palla al cap, mocador al coll per eixugar la suor i aixada en ma caminant pel marge de terra tova, entre dos aigües, ull viu a les entrades i sortides del reg o  arremangat fins els genolls i estacat en el fang fins el tou de la cama, amb unes petites branques de planter d’arròs a la ma per cobrir faltes allà on ha fallat la naturalesa, abans l’home o ara la màquina. 

El Delta canvia de color. Venim de la tardor, d’aquell desagraït gris/marró de la gleva, el terrós i del fang sec que es muda, amb la primavera, a la verdor més atrevida, a l’esperança d’una nova collita, a la guaita d’un estiu roent que el transformarà en aquell daurat opulent, ostentant la seva riquesa amagada.

Tags: , aigua, Arròs, Assut, Delta de l'Ebre, Xerta