22 Abr 2009
NOVA YORK, DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT: MALAMENT
Surto de Nova York. Deixo una neta de vint dies, amb la seva i meva família. Ha anat tot bé, per tant: a les Terres de l’Ebre hi falta gent. Espero que a l’estiu em tornen la visita. A l’Ampolla també hi falta gent i a l’estiu s’hi està bé. Ja serà més gran, dos o tres mesos més, i tots plegats recordarem el seu naixement i Nova York. Jo m’enduc un bon record. És la vegada que més temps hi he estat i és una ciutat que mai no te l’acabes. Tot i així me’n vaig amb mitja amargor de boca. En independència del que la ciutat et pot oferir, que és molt, els contactes amb institucions o persones properes sempre reconforten i enriqueixen els viatges llargs a l’estranger. He mantingut contactes amb amics que feia temps que no veia, un del meu poble, company d’infància i de professió, que la feina el va portar per aquí hi s’hi ha quedat, he tingut contactes amb l’Institut Cervantes de Nova York, amb el Consolat Espanyol i fins hi tot he tingut la sort d’assistir a una conferència d’en Santiago Calatrava, el famós arquitecte valencià, a la Universitat de Columbia i departir amb ell, entre d’altres coses perquè era l’únic espanyol que hi assistia. No puc explicar més que bon tracte i serveis excel·lents. Però (el mal gust de boca) ha estat impossible visitar la Delegació de la Generalitat a Nova York. La recent oberta Delegació, diuen, es localitza a la mateixa adreça que l’Institut Ramon Llull, a un dels edificis del Rockefeller: One Rockefeller Plaza, 26 Floor. Hi vaig anar a primers de mes i des de la mateixa entrada m’anuncien i em posen pel mateix telèfon del recepcionista amb el Delegat, senyor Andrew Davis, i em comenta que no hem pot atendre perquè estan en obres. “Miri, sóc un ciutadà de Catalunya, amb família a Nova York, i tindria interès amb mantenir una contacte amb votés, una cosa ràpida, per saber de la seva activitat, la presència de Catalunya en aquesta ciutat, com veuen la situació, els catalans que hi treballen, el futur, etc.”
“Sí, home. No faltaria més”, em responia molt amablement el Sr. Davis, amb un català perfecte amb accent americà. “Miri li deixo el meu correu electrònic (andrew.davis@gencat.cat) i el meu telèfon mòbil” (el telèfon no el publico perquè el suposo personal, però l’adreça sí perquè és pública i la paguem entre tots). “Truqui’m un dia o passi’m un correu i quedarem… per això estem”.
Agraït, digueu-me innocent, aquell mateix dia li vaig enviar un correu electrònic, que no m’ha contestat, i el passat dia 20 d’abril, li vaig fer una trucada per anunciar-li que continuava tenint interès en fer-li una visita i que se m’acabava el temps perquè hem quedaven tres dies per tornar a Catalunya. Hem va contestar el Sr. Davis, en una gravació, que li deixés un missatge a la bústia de veu. Així ho vaig fer i, fins avui, cap contestació.
Mal gust de boca, digueu-me innocent. Molt mal gust de boca. Ho podeu explicar a qui vulgueu, perquè és exactament el que va passar. Decepció total. “En casa de herrero, cuchara de palo”. La Delegació a Nova York del Govern de la Generalitat de Catalunya, a mi, no m’ha atès. Veurem que passa si la meva família ho necessita algun dia.
