LO RECLAM DE L’EBRE

El Barça serà segurament de les poques coses bones que ens poden passar enguany. Quan fins i tot els que no hi tenim massa afició en això del futbol, ni n’entenem gaire, també ho celebrem i ens engresquem amb tan bon joc, tan bon rotllo, tan d’espectacle i tanta sort, vol dir que el Barça impressiona a propis i estranys. Ens hi fixem fins i tot els que no ho volem ni mirar. Per a que jo, ignorant del futbol, m’atreveixi a escriure d’aquest tema, deu passar alguna cosa molt grossa.  

Ara m’agradaria dormir, descansar de tanta emoció, però el xivarri dels aficionats, com a la majoria de pobles de Catalunya, envaeix els carrers. La Plaça d’Alfons XII, de Tortosa, i els seus voltants, és un clam. Me n’alegro pel Barça i els seus seguidors en general, però sobre tot me n’alegro pels meus fills, grans aficionats, que prou disgustos els ha donat.  

En tan de joc i tan bona sort, és hora d’aprofitar-ho. El moment és sublim. Els problemes, amb aquestes alegries, són més bons de passar. Fem un parèntesi i xalem ara que podem i si aviat venen un parell de copes més (tan de bo!), continuarem xalant fins que el cos aguanti, que quan venen en contra prou que s’han d’aguantar.   

Tags: Barça

Mai he escrit res sobre futbol. No n’entenc, ni sóc massa aficionat. Si, digueu-me rara avis, ja ho sé, però no hi he prestat mai massa atenció i no ho segueixo gaire. Això em priva, ho reconec, de moltes coses bones com les tertúlies apassionades amb els meus amics, de les que em sento com una mica aïllat quan va d’aquest esport i, el més greu, aïllat de converses amb els meus fills, dos dels quals en són grans apassionats,  del futbol i del Barça, és clar. 

Però com aquest Barça ens fa fixar l’atenció fins i tot en aquells que no ens agrada gaire el futbol, us he de dir que m’he tragat els tres últims partits, des del Chelsea a can Barça, passant pel del 2-6 amb el Real Madrid i, avui, l’empat miraculós en els últims segons amb el Chelsea altra vegada per classificar-se.  

Poc us puc dir de futbol, tot i que amb tres partits quasi n’he aprés, que no sapigueu, ja, la majoria. Pot ser els que ho viviu tots els dies ja hi esteu acostumats, però per mi que hi presto tan poca atenció, el suspens, l’emoció i la satisfacció de guanyar, no sé si l’havia sentit mai amb tanta intensitat.  

Ja sé que quan les coses no surten bé patiu molt (més que jo), però tinc la sensació de que, el  ser poc aficionat al futbol, a fet que em perdi moltes coses bones de la vida.   

Tags: Barça