LO RECLAM DE L’EBRE

Quantes “guerres” ha portat l’aigua i quantes en portarà encara? Ni se sap, però un bé tan preat, imprescindible per a la vida és evident que, amb les necessitats d’aigua que tenen moltes zones del món, serà sempre mòbil de disputa. No obliden, però, que l’aigua del món és sempre la mateixa, ni creix ni  minva, altra cosa és on està, en quina quantitat (factors variables) i, el més important, quin ús se’n fa d’ella.  

L’Ebre, pobret, està sempre en el punt de mira d’ulls d’altres conques, segurament necessitades, sense entrar en detalls respecte de l’ús que n’han fet fins ara o del desenvolupament desmesurat, sense prèviament tenir en compte els recursos hídrics de que disposaven. Però està també en el punt de mira, com és el cas d’ara, d’ulls de la mateixa conca.  Les Corts d’Aragó pretenen modificar la part de la Llei del Pla Hidrològic Nacional que fa referència als cabals mediambientals. Justament la disposició addicional dècima, la millor de tota la Llei, relacionada amb la protecció de Delta, segons la qual l’Estat, la Generalitat i les ens socials de la zona i usuaris són qui han de fixar el règim hídric. Els aragonesos aproven una proposició de llei a les seves Corts però, afortunadament, s’ha tombat al Congrés. I dic afortunadament perquè la modificació seria un escletxa en l’única disposició que assegura precisament uns mínims de protecció integral del Delta, malgrat encara s’hi està fent molt poca cosa, que empitjoraria si es comencés a vulnerar aquesta disposició de la Llei. 

Segurament el govern de l’Aragó amaga al darrere d’aquesta actuació pretensions de noves concessions d’aigua per redius, boca o zones industrials, lúdiques i pot ser faraòniques, que no nego en tingui dret (a demanar, és clar), però l’Ebre dona pel que dona i s’ha d’administrar bé perquè cada dia en raja menys.  Cura!! L’aigua és la vida, però també pel mateix riu.    

Tags: aigua, Corts d'Aragó, Disposició addcional dècima (PHN), PHN

 - Fotos capçalera: Juan Gil Raga (http://www.deltadelebro.org/principal.htm)

 M’agrada travessar el Delta per moure’m per la zona. Sempre que puc fujo de la carretera nacional. Desplaçar-se de Camarles o de l’Ampolla, cap a l’Aldea, Amposta o Tortosa i a l’inrevés, canvia molt de fer-ho barrejat en un trànsit infernal, per allà on tothom està només pendent de la seva pressa, a gaudir d’un paisatge, sempre canviant, cada dia diferent. Cansats del repòs, després d’un hivern fredolic i plujós, els arrossars s’han despertat a l’activitat vital de la primavera. Les artèries aquàtiques que naixen a l’assut de Xerta i baixen paral·leles amb el pare Ebre al mig, regant les hortes de la vorera riberenca, fa uns dies que inunden la marjal ansiosa per vestir de la verdor que li donarà l’arròs naixent.    

Plategen els àlbers blancs en tremolar les fulles al so de la marinada de migjorn, enverdeixen els xops, allà on encara en queden, arrenglerats per les voreres dels camins o solts de finca en finca, de quan els pagesos necessitaven ombra pel descans de mig dia. Els eucaliptus els esperen, no fan hivern, no perden fulla   i els terraplens dels canals i dels arrossars, fan costat als colors dels senillars i canyars que bordegen els camins que es creuen pel Delta. La lluentor de l’aigua serena crea ambient de benestar, de grandesa, i allà on l’arròs ja punxa per sobre del blancall inundat es comença de tenyir de verd. És la verdor del Delta, el canvi d’estació, d’activitat, d’ànim, de feina…  

Avui està tot en mans de la tècnica. La maquinària agrícola fa la feina però mai deixes de veure un pagès d’edat avançada, curós de l’ofici, barret de palla al cap, mocador al coll per eixugar la suor i aixada en ma caminant pel marge de terra tova, entre dos aigües, ull viu a les entrades i sortides del reg o  arremangat fins els genolls i estacat en el fang fins el tou de la cama, amb unes petites branques de planter d’arròs a la ma per cobrir faltes allà on ha fallat la naturalesa, abans l’home o ara la màquina. 

El Delta canvia de color. Venim de la tardor, d’aquell desagraït gris/marró de la gleva, el terrós i del fang sec que es muda, amb la primavera, a la verdor més atrevida, a l’esperança d’una nova collita, a la guaita d’un estiu roent que el transformarà en aquell daurat opulent, ostentant la seva riquesa amagada.

Tags: , aigua, Arròs, Assut, Delta de l'Ebre, Xerta