15 mai 2009
CRISI GLOBAL, CRISI LOCAL
Ens han aixecat la camisa. Els que manen ho negaven (malgrat l’evidència), altres n’han fet teories magistrals, una vegada el bou ja ha passat i, a molts, ja els ha agafat. Hem aprés, els que no ho sabíem, que és un ERO. En parlaven els diaris, però eren coses llunyanes. Ah!, però quan l’expedient afecta a les empreses i a la gent de les nostres terres, als nostres amics, als nostres parents, això té un altre color. Que als bancs els hi pugés la morositat és quelcom que ens preocupava poc, però quan la nostre gent més propera no troba crèdit per finançar els seus negocis i al nostre voltant, en les nostres famílies, hi ha qui perd la feina i no pot atendre els seus compromisos financers i pot perdre la casa, per exemple, com a bé més preuat, tot això de la crisi del mon global sembla que està com a més prop. És clar, nosaltres som en el món global. Les empreses afectades de Flix, de la Sènia, de Tortosa, de Roquetes, entre d’altres, són en el món global però les tenim molt prop, per a bé, quan les coses anaven bé i per a mal, ara que les coses van malament.
La solució global també portarà solució local, però cal veure, cada dia, un reclam permanent. Sé que diuen els sindicats i els governs, però no sé el que fan. Sé que hi ha partides pressupostades importants d’obres que donaran feina, però s’han de executar i els diners no arriben. Sé que hi ha idees noves a la taula dels empresaris, però s’han de desenvolupar. Els bancs, que també n’han d’aprendre, ara no es poden tancar. Algú els ha de fer amorrar al piló. Dels polítics… no sé que dir.
(Diari de Tarragona 15-05-09)
