10 Oct 2009
EL CONSENS AMB ELS BOUS
Aquí, i arreu on es fan bous, és ben senzill entendre aquesta festa tradicional i tant antiga però, malgrat hi ha molta gent forastera que també la gaudeix amb passió, altra cosa és aconseguir que ho entenguin els de fora; i no em refereixo als grups actius que hi estan en contra que són col•lectius molt definits.
Segurament trobarem poca gent, i és bo saber-ho i explicar-ho, amb tanta passió que estimi i respecti tant els bous com el munt d’aficionats que gaudeixin de la festa i la fan possible. És quelcom que hem viscut de petits tantes i tantes generacions i, ho he comentat en altres ocasions, deu ser l’única festa on es troben, per gaudir-la conjuntament, els pares, els fills, els nets, familiars i amics de totes les edats i condicions.
Les peticions d’alguns ajuntaments del territori cercant el reconeixement oficial de la tradició pot ser una passa endavant important que ha d’aportar, no només a la normalització de la tradició sinó també a la consciència col•lectiva dels aficionats, i dels altres, de l’exercici de bones costums en el tractament dels animals que tant s’ha avançat en els últims anys.
Tenim a favor el consens dels grups polítics de les Terres de l’Ebre, però hi ha altres factors desfavorables com la nostra condició netament europea o l’actitud dels defensors dels animals. Serà interessant veure quina força té el consens polític enfront dels altres vents que hi bufen en contra. Amb la caça de barraca no ens en estem sortint molt bé.
(Diari de Tarragona 3-10-09)
2 respostes
Joaquim: Jo sóc un dels que no entén massa això dels bous… Acceptaria, potser, alguna de les tradicions que teniu a les terres de l’ Ebre on, com tu dius, són molt populars. Però em sembla que haurien de canviar moltes coses i mirar de respectar molt més l’animal. I amb el que no hi puc estar gens d’acord és amb les curses tradicionals a la plaça on l’animal és torturat cruelment i mort finalment a la vista de tothom banyat en sang.
Ho entenc, Jaume, però no és només una tradició, hi ho intenton explicar en un article molt curt: hi ha un compenent d’admiració i respecte a l’animal que, de lluny, és difícil entendre. No conec cap cas de tortura i crueltat en els correbous de les nostres terres -malgrat hi haurà excecions, no ho dubto, en algun lloc-
De les curses de braus, jo no en parlo. Això són figues d’un altre paner i, segurament, un altre debat