LO RECLAM DE L’EBRE

- Joan, com portes lo dia?

- Malament, Cisco.

- I això?

- Pos ja veus, ara resulta que sí que hi ha crisi i, el mal, és que tothom en parla i, lo pitjor, que tothom la nota.

- I tu com ho notes?

- Home ho diu la tele.

- Ja, home. Però tu la notes o no?

- Sí, sí. Passen moltes coses. Los boletaires se perden pels boscos. Avui se n’ha mort un a Mosquerola. Los ossos esgarrapen als caçadors, la collita de l’arròs si es descuida es perd de tan de ploure i s’ha endarrerit molt. La verema perjudicada per les pluges, i les pomes per la pedregada, ZP desesperat perquè los americans no mos volen veure ni en pintura, los de Madrid mos volen expropiar terrenys a Vinallop per a fer pous i enviar més aigua cap a Tarragona, en l’excusa de que han d’estar preparats per si baixa riu avall tota la merda que tenen ensorrada al pantà de Flix. Si baixa tot lo que diuen, salvarem Tarragona però fondrem lo Delta i tots los conreus. Com vols que tingue un dia bo?

- Bé home, pot ser no serà tant. Mira-t’ho d’una altra manera. Lo Barça va bé, los boletaires enguany xalen de valent, fan molts de rovellons, la gasolina baixa, l’arròs enguany es pagarà un 30% més,  a ZP ja li està bé perquè li agrada jugar al conte de l’enfadós i ja no el creu ni Déu, los ossos no són tan dolents i ara la busquen amb ella, perquè és una ossa, per cantar-li la cartilla, les pluges han fet millorar la collita d’olives…

- Tot això ho diu la tele?

- Sí home, i al cafè, i a la xarcuteria…

- Així deu ser veritat… I de mon fill i mon gendre, han dit alguna cosa a la tele?

- De que?

- No, que s’han quedat sense treball. Los han fet fora de la feina…

- Va, deixa-ho anar.. tira la l’as de bastos. Si més no guanyem aquesta partida i que mos paguen los cafès.

Les polles corren d’un lloc cap a l’altre. Se’ls hi acaba el seu gran refugi temporal que representen los camps d’arròs.  Són les aus del Delta que més s’amaguen. Altres viuen amb tot descaro, amb tota llibertat, aprofitant que la maquinària de la sega de l’arròs ho revolt tot i apareix aliment fresquet, peixets, cuquets per endur-se al pap. És un any de sega endarrerida. Mos fa recordar els anys antics de sega a mà i del garbejar i batre a pota que durava fins octubre i novembre, arreplegant oratges cruels per les tempestes aleshores abundant de la tardor, lluny de les tècniques actuals d’assecatge, recollida  i emmagatzematge.

Les polles d’aigua que es salvaran de la sarpa humana i dels seus depredadors naturals, pondran, covaran i la seva descendència la veurem córrer i nedar a la primavera, buscant novament lo refugi global quan creixi novament la collita de l’arròs.  

No noten la crisi, no els afecta, encara, la globalització, ni les hipoteques “subprime”, però no descarto que, tard o d’hora, també ho notaran. S’ha fet tant de mal, ho han fet tan malament, ho volen reparar sense saber si els pedaços que hi posen duraran, que la malesa no es sap fins on pot arribar.

Correu polles, correu, vatros que podeu!! Que no us agafen!!

Tots n’entenen. Tots saben de que va. Tots aporten mil explicacions. Contínuament apareixen polítics, professors d’economia,  banquers, economistes en acció i tertulians varis, explicant i discutint sobre la ferotge crisis que afecta, no a tots, però sí a una part important de la població que, única manera de notar-ho, se n’assabenten de veritat quan no poden arribar a fi de més, no poden complir amb els seus compromisos adquirits, ni amb ells mateixos, perquè no poden pagar-ho tot i, alguns, no poden pagar (comprar) ni tan sols los aliments bàsics per subsistir ell i la seva família, perquè quan se n’adonen, el seu compte corrent ja se l’han repartit, la mateixa entitat financera per cobrar-se allò que se li deu, la de la llum, la del gas, la del telèfon, la de l’assegurança, la del cotxe, la de la quota de la comunitat de veïns, la d’alguna entitat on col·labora, la de la rentadora, nevera o cuina que s’havia canviat a pagar en uns quans terminis, i un llarg etcètera. En la casa ja n’hi pensa perquè la perdrà.

De tots, los polítics que governen, i els professors d’economia, són els que més delit tenen.

Endevineu perquè? Clar. Uns per mentiders, anteposant els seus interessos electorals, predicant grans superàvits i prometent regals de 400 euros que mai beneficiaran als que més ho necessiten, fins i tot alguns ni tan sols ho rebran, i els altres, els professors d’economia, per no posar les alarmes prou altes per a que tothom s’assabentés de la que venia, perquè saber-ho, ho sabien quasi tots, però com no ho dia la “tele”…

Ara és molt fàcil donar-li la culpa als bancs i caixes. Que han de fer, sinó guanyar diners, i escapar-se, en productes “trampa” nous, al control del Banc d’Espanya, per evitar los coeficients obligatoris de seguretat, responsabilitat directa del govern de torn, que quan ell va (Banc d’Espanya), els altres (entitats financeres en general) ja tornen. A més a més, no els hi cal preocupar-se perquè si no se’n surten “papá Estado” els hi taparà el forat, pagant-ho de la butxaca dels mateixos contribuents i estalviadors als que no se’ls garantitza els seus estalvis. (Un dia parlarem, només, dels miseriosos 20.000 euros que es garantitza al pobre estalviador, primera columna, primera pota, primer pilar i primera sang d’una economia globalitzada que trontolla i fort. Mirarem de parlar també de qui se’n beneficia de tot això, perquè els diners hi són, no han desaparegut, eh?. En algun lloc, en alguna ma, deuen estar, oi?)

Tots n’entenen, tots en saben, tots donen mil explicacions, però la cagada és grossa i ningú ho va prevenir, ni s’hi aportar cap solució eficaç. Tot són pedaços.  Los mercats són molt potents, tenen força, mouen vendavals, però són intangibles, incontrolables. És com aquell que es fot un pet i li diu a l’altre: agafa’l. És intengible, és incontrolable. Hi ha qui ni pot, però com a molt te’n pots fotre un altre,  però no et servirà de res i quedaràs com un bacó, però no et preocupis, hi ha molta gent que la considerem important que hi està quedant més que tu.  Realment hi ha molt de bacó per quest  món mundial.