01 des. 2015

Som en el “bany maria”

Classificat com a General

L’espera es fa llarga. La paciència té les seves limitacions. El nou govern no arriba. Podríem dir que ja hi estem avesats, que tot lo bo es fa esperar, per conformar-nos, però la paciència s’esgota i la dependència d’un grup minoritari, amb la legitimitat que pugui tenir i que té, és incòmoda, poc pràctica, quasi inoperant i altament insatisfactòria per a tothom. No són temps en que les coses se’ns posen fàcils. Som en el “bany maria”. Intentem coure els nostres ingredients amb les nostres dificultats més internes afegides a les del govern central, que ja sabíem que no donaria facilitats, ans al contrari, màximes dificultats i entrebancs, polítics, socials i, sobre tot, “legals” però, l’olla on hi tenim posat tot aquest pot, el món que ens envolta, també bull al cent per cent. És curiós, en el supòsit que res s’hagués previst per a que coincidís, que s’ajunti la campanya electoral central, amb les difícils negociacions catalanes per formar govern i en el punt més àlgic dels esdeveniments mundials del terrorisme que ens afecta, especialment a tota Europa, a partir de l’infern que s’està vivint a l’Orient Mitjà, països veïns mediterranis que són a tocar. Res es resoldrà d’immediat. Res s’arreglarà per sempre, ni a satisfacció de tothom. Som en el “bany maria”, centrats en quelcom difícil i molt important per nosaltres, però no podem oblidar, perquè també ens afecta i ens influeix, l’entorn del nostre pot on s’hi couen faves molt dures.

(Diari Ebre de Tarragona, 29-11-2015)

No hi ha resposta

19 set. 2015

O por o esperança

Classificat com a General

Senzill esmorzar, pel que fa a l’àpat, d’un grup de jubilats i fort debat en l’estona del cafè. Draps bruts de tots els que ens han manat, en el mateix sentit dels discursos dels que es presenten el 27S. Els hi copiem els arguments que exposen cada dia en les seves aparicions mediàtiques. Els tertulians que s’han manifestat sempre com a independents no els hi influeixen els raonaments unionistes, emfatitzats en la campanya electoral. Massa flat a “campanya”. Però els indecisos, que encara en hi ha, insisteixen amb el tema de les pensions, són jubilats, és clar, i en els errors i desencisos dels que ens han governat així com en les incerteses del dia de demà, la Unió Europea especialment. Por, sobretot. Com són del meu poble, afectats pels problemes de la N-340, tallada per protestes recentment, pels desnonaments de les hipoteques i pels fraus de la Cooperativa, del Riu o del caragol poma, hem estat raonant que el que cal cercar és quelcom millor del que tenim. El plantejament s’ha centrat en el fet de que ja ho sabem el que tenim i no ens agrada, que anirà a pitjor si guanyen els del NO, i en que cal triar si s’ha de votar per la por que ens fan o per l’esperança que hi hem de posar perquè tot això millori, tal com prediquen els del SÍ. Hem quedat que votarem per l’esperança pensant en els nostres fills, algun d’ells a l’atur, i pels nostres nets pels qui desitgem quelcom millor del que tenim.

(Diari Ebre de Tarragona

No hi ha resposta

06 set. 2015

La independència de l’Ebre

Classificat com a General

Són nombrosos els motius que justifiquen l’esperit d’independència que embolcalla l’ambient actual a Catalunya i que ens ha portat a un debat excepcional sobre la necessitat de tenir un estat propi que ens permeti decidir el nostre futur i gestionar els nostres recursos, conscients de que no ens sentim ben tractats sinó agredits i menyspreats envers les nostres legítimes aspiracions, pels governants d’un estat amb el que hom se sent incòmode i no veu cap possibilitat de comprensió, cap possibilitat de diàleg, cap possibilitat d’arribar a un enteniment raonable que faci viable un camí conjunt (aquella tercera via mai mínimament considerada) amb altres consideracions culturals, socials i econòmiques que avui no hi són ni se les espera. Des del repelat estatut del 2006 fins els atacs a la llengua catalana i les retallades econòmiques, s’han succeït tants greuges que es fa impossible pensar que sigui sostenible continuar amb aquesta situació, malgrat haver gent, a qui respecto, que considera que ja li va bé. Ara li ha tocat a l’Ebre. El “Consejo del Agua” ha desatès la proposta de Catalunya, d’ample consens al territori, sobre el cabal del tram final del riu que permetia garantir el sistema ecològic i assegurar els plans de reg i les activitats econòmiques a l’entorn del riu. Que s’enfonsi el Delta! Aquesta és l’última. Demà serà la penúltima, perquè en venen d’altres, potser pitjors.

(Diari Ebre de Tarragona 6-09-2015)

No hi ha resposta

30 ag. 2015

“Patada en el culo”?

Classificat com a General

No m’ha fet cap gràcia, sincerament, l’expressió de Joan Tardà, diputat per ERC al Congrés. Diuen que ho va fer cridant al vot, quan jo crec que el va espantar. L’expressió no pot ser més grollera, inoportuna, innecessària i impertinent però, sobretot, poc pràctica. Aquells indecisos als que cal convèncer per poder assolir una majoria ampla pel SÍ en els comicis del 27-S, ningú els convencerà amb aquestes ofensives expressions. El diputat Tardà que ha fet gràcia a molta gent amb les seves impertinències no és constructiu en un moment que el que necessitem els catalans és seny, serenitat i arguments potents que ens carreguen de raó per demanar una nova forma de fer política i una nova forma de viure amb un estat propi que ens proporcioni aquella llibertat i dret a decidir que ara no tenim. Això res té a veure amb les provocacions d’aquest diputat, culminada en l’última expressió fanfarrona que la majoria de catalans hauríem de rebutjar. L’objectiu no és ofendre i cabrejar als espanyols, entre altres coses perquè la majoria no s’ho mereix, sinó cercar amb respecte aquell camí que creiem millor en benefici nostre però, mai, en contra de ningú. Ja sé que no ens sentim ben tractats, per això volem fugir d’aquella dependència però, per això, no cal que ens convertim en grollers, mal educats i, a la fi, poc pràctics, perquè no ens beneficia i ens minva molta raó.

(Diari Ebre de Tarragona 30-08-2015)

No hi ha resposta

23 ag. 2015

El pont i la lletera de l’Aldea

Classificat com a General

Una lletera, d’una vaqueria de l’Aldea, que anava amb carro tots els dies a vendre llet a Amposta, passava el 10 de març de 1938 pel famós pont penjat sobre l’Ebre que uneix els dos pobles, en el moment que va ser bombardejat. Com en el famós conte de la Lletera, allà se’n va anar en orris, carro, matxo, llet i, malauradament, també aquella bona dona de l’Aldea. Aquell pont construït a primeries del segle XX i restaurat passada la Guerra s’ha recordat en el seu centenari amb una trobada de germanor dels dos pobles, bandes de música incloses, motiu pel que, el que subscriu, i va assistir donada la meva afició de jubilat a la música, gegants, vestits d’època i molta gent interessada en l’efemèride. Acte emotiu, paisatge immillorable al mig del riu en el panorama del pont entre Amposta i l’Aldea, discursos polítics rememorant la història, els impulsors i la singularitat de l’obra, que va durar sis anys, l’esforç dels seus constructors i el benefici econòmic i social que ha reportat per als dos pobles i per al territori. Me va faltar, les coses mai surten perfectes, un record per a la lletera del meu poble i potser per altre gent que es van enfonsar amb ella, el seu carro, el matxo i la llet que l’havia fet somniar en les coses que faria amb els diners que hi trauria de la seva venda. Aprofito aquest escrit per recordar-los a tots plegats.
(Diari Ebre de Tarragona

No hi ha resposta

20 ag. 2015

Constància i bona gestió

Classificat com a General

De mica en mica s’omple la pica i de gota en gota s’omple la bóta, és un conegut proverbi català que lloa la feina feta a poc a poc però amb cura i perseverança per assolir l’objectiu, aquella meta llunyana difícil d’atènyer, però no impossible quan la constància no decau. La constància es defineix com la voluntat irrompible i continuada en la determinació de fer una cosa o en la manera de realitzar-la. I on vull arribar amb tot això? A la Cooperativa del meu poble. Aquell terrible esdeveniment, mal gestionat, mal controlat i abandonat pels estaments governamentals i financers que va atrapar en un parany per innocents i indefensos estalviadors, a gent de bona fe, arruïnant més d’una vida i moltes famílies. A espentes i rodolons, de forma totalment altruista, la nova junta directiva es va arremangar amb el crit de “salvem el que puguem i si potser tot millor” i aquí la tenim. El jutjat avala les adhesions al conveni amb els creditors, el que suposa l’inici de l’aixecament del concurs, una treva important per continuar operant, no desaparèixer en la immensitat de les grans fallides d’aquesta època de crisi, i temps per resoldre les responsabilitats pendents dels financers i els governants que van fallar i que hauria de portar la reposició total dels depòsits desapareguts. També es diu que gota a gota fa forat i la Cooperativa n’està tapant un que va arribar a fer-se molt gros.
(Diari Ebre de Tarragona, 18-08-2015)

No hi ha resposta

02 ag. 2015

Cul de sac, el sud…?

Classificat com a General

És el primer motiu de conversa: quina calor! Són dies llargs rescalfats, nits d’insomni sufocants i xafogoses com mai havíem conegut en aquest indret i en un període tan llarg, tan a deshora i tant constant. La pluja de les últimes hores és una treva merescuda després del llarg i roent sacrifici inesperat, sobre el que no ens havíem preparat. S’agraeixen els trons, els llampecs, la baixada de temperatura i es maleeixen les pedregades i les avingudes que fan mal i la vida continua. S’aclareixen les coses a Alcanar on fa dos anys els hi van enviar a la Guardia Civil, al poblat ibèric de Coll de Moro hi han trobat el trull de vi més antic de Catalunya. Comencen les obres d’enderrocament de les cases velles d’enfront de la façana barroca de la Catedral de Tortosa i, també com a bona notícia, se’ns destaca que un alumne de l’Institut de Deltebre ha creat una aplicació que permet interaccionar el cervell humà amb un ordinador sense contacte físic. Però la notícia que surt de l’Institut d’Estadística de Catalunya té poca gràcia: dues comarques de les Terres de l’Ebre són les més baixes en renda per habitant. Quan contemples el mapa català i veus que les comarques del nord es mouen al voltant dels 16 mil euros i Baix Ebre i Montsià sobre els 12 mil, no pots deixar de pensar en aquell cul de sac. Que ens esforcem poc, potser?

(Diari Ebre de Tarragona 02-08-2015)

No hi ha resposta

26 jul. 2015

La urgència de l’A7

Classificat com a General

Esgarrifa el nombre de morts a les carreteres. En un accident d’avió, que també n’hem tingut d’esgarrifosos ens els últims mesos, fàcilment ens plantegem aquella mica de por a volar, tot i ser el mitjà de transport més segur en la relació accidents i viatgers. A la carretera ens hi posen cada dia sense aquella por tàcita que potser també hauríem de tenir pel fet de ser el transport amb més accidents, morts i ferits en la mateixa relació. El cas del tram nostre de la N-340, amargor recent de massa accidents mortals, encara ens esgarrifa més pel fet de tenir-ho més prop o conèixer personalment alguna de les víctimes. La variant de l’Aldea, a part de traure el trànsit de dintre de la població, no ens ha donat moltes alegries més. És un tram saturat de vehicles, especialment de camions, que reclama a crits l’A-7 per unir l’Hospitalet de l’Infant amb el nord de la província de Castelló. He de dir que, el que subscriu, va defensar en el seu dia oblidar-se d’aquella variant i pressionar l’acceleració d’aquesta autovia, facilitant entretant l’accés gratuït a la l’AP7 entre Amposta i l’Hospitalet, solució més pràctica i molt més econòmica per tothom. També he de dir que ningú em va fer cas. Va estar políticament més rendible, en el seu dia, reclamar la variant. Errors polítics i socials que queden per la història i que paguem cars. Ara l’A7 ja no té espera.
(Diari Ebre de Tarragona 26-07-2015)

No hi ha resposta

15 jul. 2015

I això qui ho paga?

Classificat com a General

El món dels pressupostos és complex, sobretot pels que no n’entenem i, Gestionar els de sanitat a la Generalitat de Catalunya, segurament la partida més important, ens imaginem que no deu estar cosa fàcil en èpoques de tensions financeres com les que estem vivint des de ja fa uns anys on, els ajustaments, aquelles retallades que els partits a l’oposició usen com a arma llancívola per desgastar els que governen, fan encara més difícil la seva gestió si a més a més, com en el cas de Catalunya, la dependència del govern central és tan exagerada que torna el que ja sabem de tots els impostos que ens recapten els de Madrid. Tot això ve a compte per la notícia d’aquests últims dies en la que el Parlament de Catalunya, la Comissió de Salut, ha aprovat el retorn de la gerència de l’ICS a les Terres de l’Ebre, “dotant-la de les competències i funcions necessàries”. No sé la gent, però el que subscriu, sincerament, no en tenia ni idea de que això ja no es gestionava des d’ací. Tampoc sé perquè s’ho van endur, ni si és més efectiu, més car o més barat. Bé, sempre agrada això d’agranar cap a casa i la notícia ens fa goig en aquest sentit però la pregunta és la que em fa sempre un amic meu: I això qui ho paga? Si val el mateix ja ens va bé. Si val més i el servei és el mateix… Se suposa que aquella Comissió ja ho ha valorat.
(Diari Ebre de Tarragona 12-07-2015)

No hi ha resposta

15 jul. 2015

No és només la calor

Classificat com a General

Dies de calor, tardes de xafogor. Veig la ratlla de la punta del Fangar boirosa i, al darrere del far, lluentegen els miratges. Un vent de gregal insistent, a estones derivant a xaloc suau i, ambdós, ben enganxosos per la humitat que transporten, endureixen les hores d’espera fins que, encara la fresqueta del capvespre, ens doni una treva per tornar-hi l’endemà. L’entorn no és pas desagradable. Les pluges de la primavera i especialment la tronada de la nit de Sant Joan li han donat al camp, oliveres, garrofers, pins i matolls, una verdor exuberant. Llàstima, però. Les notícies no són gratificants i venen molt espesses, com la xafogor que porten el gregal i el xaloc. El tema de Grècia, instrumentat per dretes i esquerres al seu gust, com en el procés sobiranista de Catalunya, deixa al descobert la minsa qualitat política dels dirigents que ens ha tocat en aqueta època, possiblement transcendental, encara que potser no tan com ens pensem. Aquí ens compensa la moral dels moviments en defensa del territori, tant per part dels que no desisteixen en la defensa del riu i el seu sistema ecològic en el tram final com els activistes en contra del projecte Castor. Ara veurem què dona de sí, i si ho sabem utilitzar, la marca que ens facilita la declaració de la UNESCO sobre la Reserva de la Biosfera. Hem d’anar cercant instruments dinamitzadors que, els que ens desanimen i ens desactiven, venen sols o els carrega el diable.

(Diari Ebre de Tarragona 5-7-2015)

No hi ha resposta

Anteriors »