Etiqueta arxiu 'EUA Nova York Nebraska Fills Safe Haven Llei'

27 nov. 2008


EL DRET DE REGALAR FILLS A L’ESTAT. L’Estat de Nebraska fa una Llei Inesperada

Classificat com a General

Les Lleis de “Safe Haven” (Port Segur)

“Safe Haven” en aquest cas vol dir el dret dels pares d’abandonar un nadó en mans de l’Estat al poc temps del naixement.

Un infanticidi és terrible, un crim que ofèn greument. Com pot ser que hi hagi gent capaç de fer mal a una criatura tan petita i indefensa? No obstant passa i passa, ara igual com ha passat sempre tantes vegades. Hi ha vegades que abandonen nens tots sols davant una institució o una església, a veure si té sort i no li passa res. Això està molt malament perquè la policia té l’obligació de buscar els pares i en qualsevol cas el nadó no pot ser adoptat.

Passa perquè hi ha dones que es troben en una situació difícil i estan desesperades sense saber com sortir-se´n, perquè hi ha problemes econòmics,  familiars i socials que són intractables, per falta d’educació i de responsabilitat, per habitatges dolents, per falta d’escrúpols, pels mals records  d’infantesa.

L’ultratge de la gent que en sent parlar és comprensible. Fa uns anys les autoritats van trobar als carrers de Nova York una nena morta llençada amb les escombraries. Els bombers i els policies van recollir diners i li van pagar un funeral en gran estil, amb homes en uniform. Van treure el taüt de l’església a les espatlles, com si el nadó hagués estat un dels seus. Així van voler restaurar la dignitat humana, que desconeguts havien violat.

I  és per evitar aquests casos que els 50 Estats (però absurdament no pas el Districte de Colombia, seu del Govern Federal)  han fet lleis de “safe harbor”. Aquestes lleis permeten al pare or la mare abandonar un nadó per sempre, sense repercussions a diferents indrets, sovint les casernes de bombers o de policia, o les sales d’urgència dels hospitals. El nen queda sota la tutel.la de l’Estat i molt probablement serà adoptat immediatament, perquè sempre hi ha parelles esperant. Evidentment cap dona té una obligació de fer-se assistir durant el part per un metge o una llevadora (si viu a un estat on les llevadores puguin treballar, que no és a tot arreu), però violaria la llei si no donés el nen d’alta al Registre Civil o no el cuidés. Amb el “safe haven” s’arregla tot. La mare manté l’anonimat, el nen troba pares adoptius, l’Estat s’estalvia diners, la llei es respecta i fins i tot l’Església diu que s’eviten avortaments.

Les lleis dels Estats de la Unio sovint reflecteixen punts de vista similars però no són idèntiques. Els Estats són sobirans i els representants elegits poden escriure sense censura les lleis que els convinguin. Coses que varien entre els estats en les lleis de “safe haven” són si l’abandonament el pot fer el pare o la mare, quina edat màxima pot tenir el nadó (com ho podrien saber els bombers?), protecció als funcionaris per responsabilitat civil, si és anònim o cal identificar-se i alguna cosa perquè els advocats tinguin feina, com ara si la immunitat és absoluta i automàtica o només una “defensa positiva”, que potser els que veieu Law & Order sabeu què vol dir: que la policia pot investigar on ha anat a parar un nadó desaparegut, però que en el moment on l’ús del “safe haven” quedi provat, cal tancar la investigació en l’acte i sense repercussions.

Però a l’estat republicà de Nebraska, al cor de l’antic Oest van tenir un acudit que els ha posat als titulars dels diaris americans malgrat la crisi econòmica i l’Obama.  Mira que semblava difícil!

Nebraska

Hi ha molta gent a Europa que no coneix Nebraska i a la costa Est igual. En qualsevol cas, ningú en fa cas. És un estat enorme, mantes vegades la superfície de Catalunya, a la pradera americana i sense una sola muntanya. És completament pla amb rius molt amples que fan meandres i carreteres amb rectes interminables. Hi ha molts pocs habitants. La seva ciutat més important és Omaha; la capital és una ciutat molt bufona anomenada Lincoln a menys d’una hora d’Omaha. El Capitoli de l’estat, seu de l’assemblea bicameral i despatx oficial del governador és una torre de considerable altura al mig d’un parc. La residència del governador està al darrere del Capitoli. Hi ha museus que parlen d’un passat amb els colonitzadors de l’Oest, i amb cowboys i indis i  carros de vela travessant la pradera. A un parc tenen una família de bisons (“buffalos”). L’orgull de Lincoln és la gran Universitat de Nebraska, que està bé i té a més un estadi amb un equip de football dels millors i és la gran passió dels residents. A Omaha hi ha un  Museu d’Art bo. De pobles n´hi ha pocs i són petits. Passant amb cotxe s’hi veuen vaques i cavalls i mot conreu amb màquines gegantines. Els Nebraskans són gent molt religiosa i conservadora. A tot arreu es veuen escoles bíbliques.

Essent així, com se´ls va acudir una idea tan absurda com extraordinària?

La Nova Llei de “Safe Haven” de Nebraska

Quan hom menys s’ho espera, passa alguna cosa pel món que fa pensar a tothom. I mireu que haver de reflexionar és una feina molt dura i molts no hi estan avesats.

La nova llei va esdevenir famosa en l’acte per dues raons: primer que deia que es podien regalar a la custòdia de l’Estat fills o fills fins a l’edat de 18 (divuit) anys, tenint en compte que la majoria d’edat és als 19 anys i  segon que no deia enlloc que el dret estava limitat als ciutadans o residents de Nebraska. El segon punt va haver de ser eliminat immediatament degut a la por d’una arribada massiva de pares desesperats amb fills impossibles d’altres estats.

Fins als 18 anys segons la nova llei els pares tenien el dret de dur un nen a certs llocs i donar-lo per sempre més a l’Estat sense haver-se´n de preocupar mai més!

Hi havia raons. Gairebé tothom coneix alguna família amb fills boigs que són impossibles de controlar, que posen en compromís els pares, que ni estudien ni aprenen res, mal educats, amb mals amics, violents, bevedors, amenaçadors… Cal considerar també els casos tan cruels d’autisme, de síndrome de Down, d’altres malalties incurables que posen tan a prova la resistència dels pares.

Ja estava arreglat potser per primera vegada en la història de la humanitat. De fet la llei establia un divorci sense explicacions ni autorització entre els pares i els fills dolents, com si no haguessin nascut. Retorn a la fàbrica.

No havia passat mai a la República. La llei ja ha estat derogada, però 47 pares per diferents raons s´hi van acollir i els fills ja no són seus.

En un editorial el New York Times, font de saviesa infal·lible i inesgotable, ha cantat les quaranta als legisladors de Lincoln, Nebraska. Bones intencions, potser, però el que cal fer és millorar els serveis socials per a nens amb malalties cròniques, oferir assegurança de malaltia per a malalties mentals, donar suport als pares de fills malalts o difícils. I deixar-se de bestieses.

Perquè les lleis de “safe haven” són bones i no són escaients per a joves de 18 anys

**********************************************************************

Escric aquesta entrada el vespre que Thanksgiving, el Dia d’Acció de Gràcies, la festa més gran del calendari nord-americà, més important encara que Nadal o Cap d’Any. Es commemora l’arribada a Plymouth (Massachussets) del vaixell Mayflower amb els Pilgrims a bord, uns emigrants perseguits a Anglaterra i Europa perquè eren protestants puritans. Van ser ells els qui van donar el tret de sortida als EUA.

Al darrer Dijous de Novembre cada any es commemora un esdeveniment probablement històric: després d’un any difícil, havien tingut al final una collita i van decidir invitar els indis i celebrar-ho plegats per donar gràcies, potser menjant gall d’indi (si en tenien).

La festa fou introduïda originalment pel President Lincoln i en la forma actual del President FD Roosevelt.

Per un dia a l’any tothom seu a la taula amb la família. Està prohibit queixar-se, expressar frustracions o rondinar.   Avui és el dia de celebrar totes les coses bones que tenim. No hi ha cap ésser humà que no tingui alguna cosa que valgui la pena: vida,  família, amics, feina, salut, habitatge….

És veritat que Divendres tothom començarà a rondinar i queixar-se una altra vegada. Però el pròxim Thanksgiving ja estarà un dia més a prop.

A tothom, doncs, felicitats pel Thanksgiving i per tot allò que teniu.

Joanot

2 respostes