10 Gen 2010
Darrere la neu…

Sota aquest paisatge nevat, impol·lut meravellós,
hi ha el mateix de sempre:
les mateixes impureses, les mateixes brutícies, els mateixos defectes.
Per fora blanc i per dins negre. Com el cor de molta gent.
Potser la neu ho tapa. Però la realitat quotidiana és la que és.
I amb això no vull dir que una sigui millor que l’altra.
Cada realitat és la que és; cada una al seu temps:
temps de neu, temps de calor,
temps de gaudi i temps de sofrença,
temps de viure, temps de sobreviure i temps de morir.
Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa.
Ocupar-se és millor que pre-ocupar-se.
Gaudim de la neu i del fred, encara que costi.
Gaudim d’aquest paisatge que durarà poc.
Com la vida mateixa, que és prou curta.
Una abraçada des del fred.

"Imagine"
La nostra felicitat no depèn de que ens toqui la loteria ni que tot sigui fàcil a la vida. És una qüestió d’actitud davant les circumstàncies de la vida. Aquests dies de Nadal no fem més que desitjar-nos felicitat i bons desitjos. Ja està bé. Però no n’hi ha prou. Tots hem de fer alguna cosa de la nostra part perquè esdevingui realitat.
Una UTOPIA és la concepció d’un ideal irrealitzable. Per tant, quelcom impossible. Doncs no. Les utopies es poden imaginar, es poden realitzar, es poden assolir, encara que sembli una "contradictio in terminis".
Ara ve Nadal, matarem el gall!, diu la cançó. Bé, això de matar el gall ja no es fa. Ja el comprem mort i preparat i tot. Però sí que per Nadal sembla que cada vegada més ens vegem obligats a fer regals. Em sembla que inclús ens passem una mica en aquest tema. Jo considero que hi ha uns regals que valen molt més la pena que qualsevol altre i que no sempre sabem fer, començant per mi mateix. Hauríem d’aprendre a fer regals diferents. Per exemple:
