07 Gen 2010
Rebaixes: què ens rebaixen?.
Avui comencen oficialment les rebaixes. Tots hem anat alguna vegada de rebaixes i, d’entrada, no les criticaré pas. Estaria prou bé que els preus que es troben aquests dies fossin preus corrents, preus normals de qualsevol dia de l’any.
Per tant, potser ens hauríem de preguntar unes quantes coses, si no volem que el que ens rebaixin sigui la nostra intel·ligència:
-Els preus que normalment paguem per les coses són preus reals? No són preus inflats artificiosament pel mercat, per la propaganda, per la moda, per la necessitat de consum que ens fan venir?.
-Tenim veritable necessitat de comprar, encara que les coses siguin en aquesta època més barates? Necessitem la majoria de coses que comprem? Per a poder encabir les coses noves no hem de llençar coses "velles", que en realitat no són gens velles, sinó simplement coses que ja hem fet servir unes quantes vegades, però perfectament útils, bones i aprofitables?.
-Quan anem a comprar sabem què és el que volem, el que necessitem i el que ens és imprescindible?
David Loy, en un article que va provocar àmplia discussió, va argumentar amb cura i eloqüència que la religió dominant, la més estesa en el nostre món contemporani, és la «Religió del Mercat». Especialment en països desenvolupats com els Estats Units, Europa i Japó aquesta és la religió a la qual pertany la majoria de la població, i és la que reclama els seus compromisos religiosos fonamentals. La seva devoció a la Religió del Mercat precedeix i modifica la seva devoció al cristianisme, el judaisme o el budisme [David Loy, «The Religion of the Market», Journal of the American Academy of Religion, 65/2 (1997) 275-90).
Trobo que té tota la raó: els grans temples del consumisme aquests dies estan oberts tots els dies. Obren els dies de festa per tal que es pugui consumir encara una mica més. Avui ja no hi ha, com diu Samuel Huntington, un «xoc de civilitzacions». Crec que el xoc que en realitat està passant no és entre civilitzacions: és entre religions! No obstant això, les religions que lluiten entre si no són les comunitats religioses tradicionals. Em refereixo més aviat al xoc, a l’oposició fonamental, entre les anomenades religions mundials d’una banda, i la nova Religió del Mercat, de l’altra part. Perquè no em negareu pas que la única i vertadera religió actual és la del lliure mercat global i la del consumisme desenfrenat….
“Dios los cría y ellos se juntan” diuen en castellà. Doncs això: aquesta gent del G20 han vist les orelles al llop i, corrents i de pressa, reunió de pastors (neoliberals). Els altres pastors no compten.El neoliberalisme és la idolatria al déu del mercat. No hem d’oblidar que el neoliberalisme continua sent el capitalisme transnacional portat a l’extrem. El món convertit en un gran mercat al servei del capital fet déu.El neoliberalisme implica allò de que “cadascú que s’espavili”.L’Estat se’n renta les mans de les responsabilitats que li toquen (perquè hauria de ser el responsable de la comunitat). Deixa d’existir la comunitat i comença a prevaler tot el privat. La propietat privada passa a ser privativa i d’aquí passa a ser excloïdora. Deixa pel camí milions de persones pobres. La privatització es la selecció d’una minoria privilegiada que, aquesta sí que mereix viure, i viure bé. El 15% de la humanitat té dret a viure bé; la resta és la resta. La marginació freda de la resta que sobra.Així com el col·lectivisme dictatorial és la degeneració de la col·lectivitat i la negació de la persona, l’individualisme neoliberal és la degeneració de la persona i la negació de la comunitat. L’individualisme egoista degenera la persona que, per definició, hauria de ser relació i complementació amb els altres. (Gonzàlez Faus)I podríem continuar aquesta reflexió. Però em temo que avui a Washington no es tindrà en compte aquesta posició i que la solució serà més del mateix.Quatre retocs, quatre regles que defensin millor el capital …i tot arreglat!,
