Comentaris a: Abraçades

Per: Jaume Pubill

Jaume Pubill — Fri, 18 Feb 2011 10:38:54 +0000

No, Marta, no haurien de caldre més motius que els naturals de sentir-se humà entre els humans, que compartim sentiments, dolors, alegries i vida. És llavors quan afloren naturalment els besos i les abraçades.
Gràcies, Marta.

Per: Jaume Pubill

Jaume Pubill — Thu, 17 Feb 2011 21:05:35 +0000

Us agraeixo a tots dos, Laia i Josep, el que dieu i us agraeixo que doneu una volta de tant en tant pel meu blog.
I avui us toca, no una abraçada, us en toca un munt!

Per: Josep Llorenç i Blat

Josep Llorenç i Blat — Thu, 17 Feb 2011 19:12:29 +0000

Bon dia i bona hora,

realment m’he sentit feliç llegint aquest post.

Us agraeixo de debò que hàgiu compartit aquestes reflexions amb tots els qui ho hem llegit. Només per lectures com aquestes paga la pena d’anar pel món. Guaitaré sovint per saber com us va. Reitero, mercès per l’amabilitat del text i de la gent que us estima.

Vinga va, que ja no tindreu el problema de la “basílika biliar”!

Sort, salut i República de Catalunya!

Per: Marta

Marta — Thu, 17 Feb 2011 13:11:07 +0000

Fa uns dies parlant amb un familiar al que feia temps que no veia em va dir mentre parlàvem ” tu saps el temps que fa que no m’abracen?”.

I vaig pensar que al final els éssers humans som un motor que es mou per sentiments, per sensacions, que moltes vegades res tenen a veure amb el sexe i si amb aquesta sensació de tranquil·litat, d’assossec, de pau infinita, o de senzillesa en reconèixer-se en altres braços quan t’abracen i es para el món.

No haurien de caldra motius, oi?.

Per: Laia

Laia — Thu, 17 Feb 2011 08:31:38 +0000

Un post molt tendre. M’agrada molt el teu blog, i com que no tenc paraules per descriure’l t’envio una abraçada sincera.