A PEU

Les entrevistes que algunes empreses fan a l’hora de buscar una feina crec que no serveixen de res.Ja sé que, d’alguna manera, s’ha d’avaluar el candidat/a. Però em sembla que la majoria de vegades es fa tan malament, amb criteris tan tronats o tant estranys, que l’entrevista no serveix per a res. El que es mira no són precisament les qualitats per la feina sinó altres coses que no tenen res a veure, ni amb les qualitats per fer una tasca ben feta ni amb les qualitats de la persona.
Almenys, aquest és el meu parer, després d’haver observat alguns cassos de ben a prop i haver llegit les condicions que es demanen en els anuncis dels diaris (edat, presència física, etc )
Això em recorda un acudit que un dia algú em va explicar sobre aquest tema. Perdoneu si no el trobeu de massa bon gust. Segurament que els psicòlegs entrevistadors seran qui el trobaran de pitjor gust. Però que, per una vegada, s’aguantin…
Va un candidat a una entrevista de feina i el psicòleg li diu:
- Li faré un test final per a la seva admissió.
- Perfecte, diu el candidat.
- Llavors el psicòleg li pregunta:
- Vostè està en un carrer fosc i veu allà lluny dos fars venint a la seva direcció, vostè què pensa que és?
- Un cotxe, diu el candidat.
- Un cotxe és molt poc, quin tipus de cotxe? Un BMW, un Audi, un Volkswagen?
- I com ho sabré?- Hummm …, diu el psicòleg, que continua: li faré una altra pregunta:
- Vostè és al mateix carrer fosc i veu només un llum venint a la seva direcció, què és?
- Una moto, diu el candidat.- Si, però quin tipus de moto? Una Yamaha, una Honda, una Suzuki?
- Però si és un carrer fosc com ho sabré? (ja mig nerviós)
- Hummm …, diu el psicòleg. Heus aquí la darrera pregunta:
- Al mateix carrer fosc vostè veu de nou un sol llum però més petit i percep que ve més lent, què és?
- Una bicicleta.
- Si, però quin tipus de bicicleta?, Una Caloi, una Raleigh?
- No ho sé!!.- ¡Ha estat vostè. Desqualificat! diu el psicòleg.
Llavors el candidat, mig trist amb el resultat, diu al psicòleg:
- Encara que he estat desqualificat, el test m’ha semblat molt interessant. Puc fer-li una pregunta, en la mateixa línia de raonament? I el psicòleg satisfet respon;
- ¡És clar que pot!
- Vostè, senyor, està a la tarda, gairebé de nit, en un carrer mal il·luminat. Heus ací que veu una dona molt maquillada, amb un vestit vermell molt curt, contornejant-se i movent la bossa, què és?
- Ah! - Diu el psicòleg - és una dona… bé… una dona de mala vida, per dir-ho finament.
- Si, però quin tipus de dona?: ¿La seva germana? La seva filla? La seva dona? O la seva mare?

Tags: Feina

En les ètnies indígenes es transmeten històries que vénen de lluny a les que anomenem “mites”. Per a molts de nosaltres, “mite” és sinònim de coses que no són veritat, fantasies o coses paganes sense valor, provinents de falses interpretacions i pràctiques d’altres religions. El mite de vegades és considerat com una equivocació, un error, que ha de ser destruït per l’evangelització o per la cultura moderna; com quelcom endarrerit que va desaparèixer amb l’avanç del progrés i de la civilització.Per als indígenes mateixos, però, el mite és l’eix de l’ètnia, al voltant del qual s’estructura tota la resta.

El Mite com a “Casa de la Ètnia” 

El mite, amb tota la varietat de les seves històries, és com una teranyina, estesa sobre pedres i entre branques que serveix de casa a l’aranya. El mite és la tela invisible que l’ètnia va estendre sobre el territori que ocupa i sobre la història que transcorre. Allà parla de turons i valls, de rius, fonts, arbres, camins, bestioles, flors, peixos, pluges, núvols etc. (Elements lligats al territori). Parla d’avantpassats, de crisi, de guerres, d’invasions, de patiments, d’epidèmies, de viatges, de migracions etc. (elements lligats a la història de l’ètnia). Aquests elements de la història i del territori són els punts, on l’ètnia penja els fils d’aquella tela invisible, construint així la seva casa. Les històries del mite “expliquen” totes aquestes coses del territori i de la història (espai i temps), lligant-les amb l’origen de la pròpia ètnia. Així estableix, dins d’aquest món amb el seu temps i el seu espai, un “quadre de referència” que dóna seguretat i identitat a la ètnia. I els seus membres se senten a casa -enmig del temps i l’espai marcats per aquella tela invisible- com l’aranya en la seva teranyina. Gràcies al seu mite, ells se situen, es troben amb si mateix, amb els altres, amb la divinitat. En el mite l’ètnia troba l’equilibri de la seva vida.

El Mite com a “memòria” 

En cert sentit, el mite és més gran que els membres de l’ètnia. És la seva memòria col · lectiva, memòria dels seus orígens, amb els que els seus membres s’identifiquen i mitjançant els quals es situen. El mite els envolta, les sustenta i els orienta, els protegeix i els educa. Pel seu simbolisme estrany, el mite amaga el seu secret als de fora i el revela als que són de casa. El seu secret últim és revelar als membres de l’ètnia el sentit de l’existència.La pitjor cosa que pot esdevenir una persona és perdre la memòria. La persona llavors es perd, es converteix en una joguina en mans dels més vius, doncs perd la capacitat de reaccionar i de resistir. Privar a algú de la seva memòria és el mateix que matar per dins.El pitjor que es pot fer a una ètnia és destruir els seus mites.

El Mite com a “defensa” 

Quan un vent fort raja la teranyina, l’aranya es queda agitada. Si és possible ella recompon la tela i roman allà on morava. En cas contrari, fuig.Quan qualsevol fet raja o desequilibra la vida mantinguda pel mite, l’ètnia es queda agitada i es perd. Per exemple: el govern obre -sense preguntar- una ruta enmig del “espai” de l’ètnia, aquesta ruta és com una ferida oberta a l’ànima de l’indígena. Afecta la identitat de l’ètnia. Si és possible, l’ètnia recupera l’equilibri, és a dir, incorpora el fet nou dins del seu mite, donant-li així el seu lloc “previst”. Si això no fos possible, l’ètnia fuig, es perd i mor com a tal. Només viuran uns individus aïllats, sense memòria, perduts.Quan hi ha en el cos humà una ferida oberta, la vida reacciona i posa en acció forces que protegeixen el cos contra la invasió i contra el perill de mort. La defensa contra l’invasor deixa marques i cicatrius a la pell.Així el mite dels indígenes està ple de cicatrius, provocades per les ferides dels fets i per l’acció defensiva de l’ètnia. Per exemple, gairebé tots els mites parlen de la invasió dels espanyols i portuguesos a Amèrica. Aquest fet va afectar molt a la vida dels indígenes i un gran nombre d’ells va desaparèixer. Altres, per no perdre’s i per poder recuperar la seva identitat perduda, van lligar aquest fet nou als seus orígens antics i ho van incorporar dins del seu mite. O sigui, la força “centrifugal” del fet va ser absorbida i neutralitzada per la força “centripetal” de la consciència de l’ètnia, expressada en el mite. El mite, per la seva naturalesa, és una força “conservadora”, conserva la vida i la protegeix.

Ús del Mite en la vida 

El mite és sempre rellegit i modificat a la llum dels nous fets que així van sent incorporats dins de la consciència i de la vida d’una ètnia. El mite, en la manera que és comptat i usat avui, és l’expressió de la consciència que ells tenen de si mateixos.L’ús i la recitació del mite es realitza amb un cerimonial propi, en èpoques i situacions determinades, lligades a festes i esdeveniments específics. Segons la festa, l’esdeveniment o la situació, es recita aquesta o aquella part del mite. La recitació no la fa qualsevol, sinó només aquell que exerceix aquesta funció en l’ètnia. Qui recita el mite, fa presents les històries passades. Mitjançant la recitació del mite, l’ètnia, es lliga o es relliga (re-ligió), cada vegada de nou, al seu origen permanent, d’on rep la força per poder viure i reviure. El mite és com un vell bagul, d’on l’amo de casa treu coses velles i noves, segons les necessitats de la vida de l’ètnia, perquè serveixin de llum i d’orientació en la solució dels problemes de la vida. El mite mor amb l’ètnia i amb ella reneix. És el seu termòmetre.

El Mite com a clau de lectura de la vida 

El mite és com el catalitzador de la vida de l’ètnia. Per l’indígena el mite és la clau amb la que llegeix i interpreta tot el que existeix i passa a la vida. És com l’enciclopèdia de l’ètnia. En ella hi ha de tot. És la tradició, la seva norma de vida, la seva llei, la seva medicina, el seu passat, el seu present i el seu futur. Tot el que és important per a la vida de l’ètnia, es troba en el mite.NOMÉS UNA REFLEXIÓ: NO ENS CALDRIA APRENDRE ALGUNA COSA DE TOT AIXÒ EN ELS MOMENTS ACTUALS EN QUE EL NOSTRE PAÍS CADA DIA QUEDA MÉS DESARRELAT, MÉS A L’AIRE?….

Tags: Desmitificar, Mites

La popular bloguera Yoani Sánchez va arrasar en els premis The Bobs 2008, que atorga la televisió alemanya Deutsche Welle, en emportar-se el guardó al millor weblog internacional i també al de el de Reporteros Sin Fronteras, que es decideix per votació, segons ha explicat l’agència EFE.
Aquesta és la notícia. Però és una notícia que a mi m’ ha alegrat. Aquest blog el tinc entre els favorits i el segueixo quasi cada dia que escriu. El que ja no puc seguir (i tampoc m’interessa massa, la veritat) són els comentaris que cada dia reb. Hi han dies que té més de 3000 comentaris. Us heu adonat del que significa això?
Yoani Sánchez no ha pogut assistir a la cerimònia berlinesa per no tenir permís per a sortir del país , però ha expressat la seva satisfacció pel premi en declaracions a la plana web en espanyol de la Deutsche Welle (www.dw-world.de/spanish).
Sánchez considera el premi com un impuls als cubans par a emprar aquest sistema de comunicació i ha qualificat Generación Y como una espècie de “exorcismo personal para sacar fuera algunos demonios”.
“Decidí abrir una bitácora para contar todo eso que nos pasa a los cubanos y que no aparece mencionado en los medios oficiales”, va explicar Sánchez, qui considera que gràcies a aquests mitjants s’ha “abierto una ventana para que a través de ella podamos salir al mundo”.
Personalment crec que una de les coses més bones que té Internet és que les opinions personals més diverses i més distants entre si es poden escriure amb total llibertat i, també amb total llibertat, es poden rebatre.
Això és la democràcia i això ajudarà a fer indefectiblement les persones més lliures.
Per molts anys Yoani!

Tags: Blogs que segueixo., Yoani Sánchez

 
Aquests dies passats l’asseguradora que tenim contractada a l’empresa feia revisions mèdiques a tot el personal que volgués. Tots hi anàvem passant i, qui més qui menys, feia el seu comentari en sortir als companys: a mi m’han trobat colesterol; a mi m’han dit que no hi sentia gaire d’una orella; a mi que hauria de deixar de fumar i fer una mica d’esport…

Em va fer gràcia i a la vegada em va fer pensar el comentari que va fer un dels usuaris del centre que va en cadira de rodes i té una disminució física molt notable i una disminució mental lleu. En sortir de la revisió, algú li pregunta: què tal t’han trobat? i ell que respón: “m’han trobat perfecte”.

Em va fer pensar una colla de dies la resposta d’aquest noi i avui us vull fer partícips d’aquestes reflexions:
-l’autoestima no té res a veure amb les limitacions i les mancances personals. De fet, tots tenim limitacions i mancances en més o menys grau. 
-l’autoestima puja o baixa segons sapiguem superar, o no, les diverses situacions de limitació que la vida ens va regalant.
-les persones depenem molt de la confiança que tenim en nosaltres mateixos i en els altres.

La resposta d’aquest noi em fa pensar que, amb totes les seves moltes limitacions físiques i psíquiques (més que la immensa majoria de la gent), té una autoestima molt elevada. La majoria de nosaltres hauríem d’aprendre aquesta lliçó: hauríem de ser més comprensius amb nosaltres mateixos i no deixar que les limitacions i mancances personals ens superin i mutilin del tot la nostra vida.

Tags: Autoestima, DISCAPACITATS

 
Ja sabeu que treballo en un taller de discapacitats psíquics. Entre les moltes coses bones que fem i la molta bona feina que es fa al centre és la dels tallers.Treballem molt: Envasem ferreteria, fem cortines i persianes, fabriquem alvèolsper a fruita, planters d’oliveres, etc  Entreu a la web del taller i veureu tot el que fem http://www.acudam.com/
Però no tot és treballar. Els nois i noies fan esport, fan tallers de diverses coses, fan cursets i mirem que hi hagi un bon equilibri educacional. Algun dia ja us explicaré més extensament tot el que fem.
Avui us voldria regalar tota una sèrie de frases que els nois i noies han aportat al taller  d’ “EDUCACIÓ EN ELS VALORS”.

“Jo trobo la felicitat amb els companys”.
“Em fa feliç poder anar a Llavorsí, a Port Aventura… amb la meva germana, cunyat i nebot”.
“La felicitat es troba ajudant els demés”.
“Sóc feliç amb la música, gaudeixo cantant i escoltant-la”.
“Yo soy feliz compartiendo el tiempo con mi madre y con José”.
“Sóc feliç quan puc ajudar a la meva mare”.”Estic feliç quan guanya el Barça”.
“Sóc feliç quan puc estar a casa amb la mare”.”Em fa feliç jugar a bitlles i venint a treballar”.
“La felicitat la puc trobar en moltes coses: anant de vacances, estant amb la família, al cinema, etc. Uns dies ho seré més i altres menys però sempre intento ser feliç”.
“La felicidad la tengo cuando estoy con mi familia, trabajando en los viveros, cuando cocino y cuando voya las fiestas de mi pueblo en Navarra”.
“Sóc feliç estimant els meus pares i quan la meva germana i cunyat em fan un regal”.

Potser n’hauríem d’aprendre tots d’aquestes aportacions. I que penséssim una mica si els valors que la nostra societat ens ofereix van cap aquesta direcció.  

Tags: DISCAPACITATS, Valors