Degut a les serioses dificultats per cobrir els llocs de treball de persones tècnicament qualificades, “La Seda de Barcelona” va  decidir  formar ella mateixa els seus tècnics, creant-ne a tal fi escoles  d’aprenents pròpia.

L’Escola es va inaugurar el novembre de 1949, ara fa 60 anys, i per ella hi van passar uns 200 alumnes . Els estudis realitzats en l’àmbit de l’Oficialia Industrial que s’hi impartien van permetre la formació d’excel·lents operaris i tècnics de diverses especialitats (mecànics, electricistes, calderers, etc.), tant des del punt de vista professional, com des del cultural i humà.

Una bona part dels alumnes de l’Escola van prosseguir estudis de Mestria Industrial i Enginyeria Tècnica Industrial, cosa que va facilitar la seva posterior promoció a càrrecs directius, a dintre i a fora de l’empresa.

Aquest llibre,  pretén donar una visió global d’allò que va significar aquesta modèlica Escola professional en una època molt dura, plena de mancances i dificultats de tota mena per a tothom, però molt especialment per als joves d’aquelles generacions de postguerres, obligats a fer grans sacrificis, i, malgrat això, molts d’ells  estudiant, treballant i fent esport alhora, amb una gran voluntat i una bona dosi d’esperança en un futur força incert.

A tots els qui van participar d’una manera o altra en aquest projecte històric, serveixi aquesta  modesta obra, feta amb molta il·lusió i una certa nostàlgia, com un homenatge a tota una època.

Corren rumors d’un possible desfalc a la citada associació.

Algú ens pot informar?

El  10 de desembre a les 20 hores, els antics aprenents de La Seda presentem a La Sala de la Torre Balcells una mostra dels treballs efectuats, tals com peces, làmines de dibuix, llibretes, etc. També un recull de fotografies dels aprenents.

Com a complement de l’exposició es publica un llibre resumint la història de l’ Escola d’Aprenents, amb el corresponent llistat d’alumnes de totes les promocions, que es presentarà el dia de la inauguració.

El següent resum explica el motiu de la creació de l’escola i l’evolució de la mateixa:

Els devastadors efectes de la II Guerra Mundial a Europa no només van ser evidents en els aspectes materials, sinó també, com és conegut, en pèrdues humanes, cosa que va ser la causa d’una notable reducció de la població de tècnics,tal com havia  passat a Catalunya després de la guerra civil del 1936 al 1939.

Per aquest motiu, les empreses van tenir serioses dificultats per cobrir els llocs de treball que precisaven persones tècnicament qualificades.

Una solució que van prendre algunes empreses industrials (Seat, La Maquinista, Pegaso, etc.) va ser la  de formar ells mateixos els seus tècnics, creant a tal fi escoles d’aprenents,  “La Seda de Barcelona” va ser una d’ aquestes empreses. A tal fi va nomenar a l’enginyer Artur Puig per  estudiar i dirigir el projecte d’una escola professional en el sí de la fàbrica de “Rayón “ d’aquesta important indústria, per  poder disposar d’operaris i tècnics ben preparats, destinats als tallers, oficines tècniques i Departament d’Enginyeria de la pròpia fàbrica.

Aquesta exposició mostra diversos aspectes del projecte educatiu, entre els quals els treballs realitzats pels alumnes d’aquesta   modèlica  escola professional, inaugurada el 1949, en la qual es van formar uns 200 alumnes en diverses especialitats tècniques.

Els estudis realitzats en l’àmbit de l’oficilia industrial que s’impartien a l’escola van permetre  la formació d’excel·lents operaris i tècnics, tant des del punt de vista professional (mecànics, electricistes, calderers, etc.), com des del cultural i humà.

Val a dir, finalment, que una bona part dels alumnes d’aquesta Escola van proseguir estudis de Mestria i Enginyeria Técnica Industrial, cosa que va facilitar la posterior promoció a càrrecs directius, a dins i a fora de l’empresa

Sembla que la confrontació Dreta-Esquerra és l’elegida pel PSC-PSOE per desgastar el nacionalisme català.

Aquesta elecció posa en qüestió la postura d’Esquerra Republicana dins el tripartit, ja que donar suport al Govern del Generalitat és acceptar aquesta dicotomia.

Estem davant d’una ofensiva centralista del PSOE-PSC d’acord amb el PP-PPC. Crec que els partits nacionalistes catalans tindrien d’actuar d’una forma coordinada.

Crec  que no procedeix obrir una caça de bruixes acusant a persones de una forma pública sense la presumpció de innocència. En un tema tan sensible que afecta a l’honorabilitat de certes famílies es té que tractar el tema amb cura.

La moció popular que es va presentar al ple de l’Ajuntament del Prat de Llobregat per la Campanya Esborrem el feixisme diu:

Canviar el nom de tots aquells carrers que tinguin a veure amb personatges relacionats directament amb el franquisme i les seves institucions. No podem permetre que al nostre poble encara existeixin carrers que llueixen el nom de persones que van ser responsables de la repressió, exili i mort de desenes de pratencs i pratenques. Els noms de Rafael Ferrer i Monés, Joan Vilà i Dalmau, el Rector Farrès i Poch, Victor Casanovas i Josep Guilera i Molas no haurien d’estar a cap carrer.

Si es volen revisar els noms de carrers es té que actuar amb prudència. El judici es deu basar en probes documentals tant dels personatges d’orientació dretana com els d’orientació esquerrana.

Tenim un carrer dedicat a una personalitat d’esquerres que va dir en un míting a València el 1938 «Más vale condenar a cien inocentes a que se absuelva a un solo culpable», en referència al procés del POUM.

També crec que l’article publicat al Delta en el que no cita de presumptes als acusats de fets criminals, és irresponsable.

No estic en contra de què s’obri aquest debat, però es te de fer d’una manera seriosa sense posar a la picota publica a cap nom, perquè no afecti a la bona convivència de les persones de diferents idees.

Joan Lluís Ferret Pujol.

El Gobierno aprueba la directiva de servicios y espera crear 200.000 empleos

Aquesta directiva busca una millora de la productivitat amb menys burocràcia, per tant rebaixar costos i reduir l’ocupació.

 L’Ajuntament del Prat ha cedit a la Generalitat la construcció d’habitatges mitjançant d’una ARE, sense participar en el disseny del projecte, ni en les condicions que deuria complir per no crear un problema social, amb la possibilitat de convertir-se en un gueto. El Prat ja compleix el requisit de disposar d’un 15% d’habitatge social. Si la ciutat de Barcelona no el compleix que edifiqui al seu terme municipal.

Llegit al diari “Un total de 17 municipios han rechazado ya las áreas residenciales estratégicas (ARE), los ensanches de nueva construcción que deben albergar 90.000 pisos, la mitad protegidos. En estas localidades había proyectadas más de 12.000 viviendas.

Los consistorios esgrimen varios argumentos para negarse a albergar un ARE. Los más comunes se basan en la convicción de que el planeamiento desbarajusta sus previsiones demográficas. A su vez, varias localidades están reclamando una menor densidad, es decir, menos pisos.”

El PNB ha donat suport al PSOE en contra dels interessos de Catalunya, argumentant que ho feia a canvi d’obtenir algun avantatge. Si passa a l’oposició, el PSOE no el tindrà com aliat i Catalunya augmentarà la seva força a Madrid.

Si l’aeroport del Prat ha perdut un 20% de passatgers respecte al gener del 2008 i a la nova terminal s’ha mecanitzat el moviment de maletes i s’ha millorat la seva distribució, algú pot comprendre que a un negoci al que li baixi la demanda, necessiti 3000 nous treballadors a curt termini com ens prometen les nostres autoritats.

Acabo de llegir  la següent notícia de Iberia. “Conte no dio detalles pero sí reconoció que se adelantará la edad de prejubilación, que ahora está fijada en 58 años. Iberia, que cuenta 21.000 empleados, preveía en el plan director reducir 1.200 puestos de trabajo en la actividad de handling. “

Estudiarem el següent cas: ESTUDIO CIS Nº 2.778. BARÓMETRE DE NOVEMBRE DEL 2008. 

FITCHA TÈCNICA. Univers: Població espanyola d’ambdós sexes de 18 anys i més.

Grandària de la mostra: Dissenyada: 2.500 entrevistes. Realitzada: 2.484 entrevistas.

Afixació: Proporcional.

Ponderació: No procedeix.Punts de mostreig: 238 municipis i 48 províncies

Error del mostreig: Per un nivell de confiança del 95,5% (dos sigmes), y p’ = p, l’error real es de ± 2,0% per al conjunt de la mostra i en el supòsit de mostreig aleatori simple. 

PREGUNTES SOBRE LA FITXA TÈCNICA. 

Que tenim de saber sobre l’univers o la població? 

Que vol dir nivell de confiança?

Com es fixa la grandària de la mostra (quantitat d’observacions de la mostra) i perquè?

Que és l’error real de la mostra i perquè ens diuen pel conjunt de la mostra?També veiem que ens diuen p’=p. Que volen dir?

Que significa un nivell de confiança?

Com interpretarem els resultat? 

ANÀLISI DE L’ENQUESTA Per analitzar la mesura d’una variable tenim que conèixer la seva definició:

Definició de mesura. Una mesura real, és una dada que es desconeix, però que el valor real té una probabilitat d’un percentatge (normalment 95,5% o 99,5%) de trobar-se en l’interval de confiança que està entre dos valors determinats. Seguirem l’ordre que s’utilitza per desenvolupar una enquesta:      

1. Definir l’univers o població real.      

2. Estimació del tipus de la distribució de probabilitats dels valors de la població que analitzem.

3. Nivell de confiança i fixació de l’error màxim acceptable.      

4. Hipòtesi de que la proporció resultant de la mostra sigui igual a la de la població real.

5. Elecció de  la grandària de la mostra. 

1. UNIVERS O POBLACIÓ REAL. A partir d’ara ens referirem a població real, com a un conjunt d’elements dels qual volem conèixer alguna característica, per les de distintes categories o classes. 

 2. DISTRIBUCIÓ DE PROBABILITATS. Les distribucions més freqüents són: Probabilitat discreta (binomial, de Poisson)Probabilitat continua (Normal, log-normal)I les mesures de les variables són:Mesures de tendència central (mitjana, moda, mediana)Mesura de dispersió (interval interquartil, variància i desviació estàndard)

Moda: és el valor amb major nombre d’observacions.

Mediana: és el valor que té un 50% d’observacions tant pel damunt com per sota.  

Depèn del tipus de distribució es pot pressuposar quina llei seguirà. Així si s’estudia la distribució de freqüències de l’hora d’entrada d’uns treballadors a la feina, veurem que la majoria  arribarà poc abans de l’hora, i els demés uns minuts tard formant una cua que anirà disminuint. La forma de la corba estarà descentrada amb un valor de la moda propera a uns minuts de l’hora d’entrada. Aquesta distribució segueix la llei de Poisson.  

En aquesta enquesta s’ha pressuposat que en aquest tipus de població (Q) la distribució compleix la llei Normal, que gràficament té forma de campana de Gauss.Prendrem una mostra (n’). Per comprovar-ho hem dibuixat una gràfica en què a l’eix de les ordenades hem col·locat uns intervals (classes o graus de llibertat) de valors (0-2; 2,1-4;…..) i a les abscisses el nombre de vegades que hem observat, un valor comprés entre cada interval.  

 Una manera de verificar si la distribució compleix la llei Normal, és comprovar-la amb el test de Chi al quadrat. Percentatge de compliment = m’/(G’-3) per una llei normal m’  

- Mitjana de la mostra (m): és la suma dels valors centrals de cada classe (x’), ponderades per la freqüència corresponentG’  

- Graus de llibertat (nombre d’intervals) de la mostra. Elegim el nombre de graus de llibertat d’una taula que el relaciona amb el nivell de probabilitat.Per  exemple si escollim un nivell del 5%, veurem que el valor de chi al quadrat és 15,51 que solament tindrà aquest 5 % de ser sobrepassat i correspondrà a 8 graus de llibertat.

Si la mitjana de la mostra és (m’)=43,5      43,5/(8-3) = 8,7<15,51 que demostra que la corba segueix la llei Normal. 

3. NIVELL DE CONFIANÇA I FIXACIÓ DE L’ERROR MÀXIM ACCEPTABLE. A la llei Normal es compleix que una variable aleatòria, té prop del 95% de possibilitats d’agafar un valor que no es desvií de la mitjana més de dues vegades la desviació estàndard.

La Desviació estàndard o típica (Desv. Std): És l’arrel quadrada de la variància, i Variància (V): És la suma ponderada dels quadrats de les desviacions amb respecta a la mitjana,La forma de càlcul de la desviació estàndard és:                   V= (Suma de n’*x’²/Suma de n’) – m’²                  

Desv. Std.=V^1/2Així si la mitjana és de 43,5

i la Desv.St. de 0,5

direm que la mitjana de la població real (m) tindrà una probabilitat del 95,5% de estar compresa entre 43,5+2*0,5= 44,5 i 43,5-2*0,5= 42,5. 

Nivell de confiança més-menys  2 (1*100/43,5)= 4,58% Aquesta variable la fixarem en un valor que ens doni un valor significatiu. En el cas d’intenció de vot els dos grans partits es previsible que les diferències siguin petites, per tant l’error admissible significatiu té que ser petit. Però tindrem de tenir en compte que la grandària de la mostra no sigui excessivament gran, per motius econòmics.S’ha escollit un error màxim acceptable del 2%, ara comprovarem la grandària de la mostra. 

4. HIPÒTESI DE QUE LA PROPORCIÓ RESULTANT DE LA MOSTRA SIGUI IGUAL A LA DE LA POBLACIÓ REAL. Estimarem un resultat en forma de proporció (p’) de la població que compleix els requisits (N’) entre la quantitat d’elements observat  (p’) =N’/n’. n’  

- Població observada, escollida a l’atzar (mostra).

N’  - Població que compleix els requisits.p’  

- Proporció estimada.p    - Proporció real.   Si la proporció  estimada  (p’) es igual a 0,5 ens dóna l’error màxim de l’enquesta. 

5. ELECCIÓ DE LA GRANDÀRIA DE LA MOSTRA. 

Interval de confiança. (error de la mostra total). Podem calcular l’interval de confiança 2*(2*(p*((1-p)/n’))^1/2), sumant-lo i restant-lo a la mitjana (m’=m). Q  

- Població real (univers).p    - Proporció real que compleix els requisitsp´  

- Proporció de la mostra que compleix els requisits (p’=N’/n’)    

 Amb aquest càlcul hem comprovat que la grandària de la mostra (n’) per un error del 2% té de ser de 2500.     

          Resultats de l’enquesta. Les mitjanes obtingudes en aquesta enquesta tenen poca fiabilitat ja que si les persones que diuen van votar al PSOE tenen una amplitud de valoració entre (1,3 i 6,06), es declaren d’esquerres amb un valor de (1,3) però amb la mateixa probabilitat es declaren de centre dreta pel valor de (6,06)  

Aquest altre resultat és més fiable, ja que l’error és l’espera’t.