Crec que seria desitjable que cada parlamentari fos elegit pels votants d’una sola demarcació. D’aquesta manera dependria la seva reelecció de la defensa de les demandes dels seus electors.
El desenvolupament de l’AVE en relació amb la població espanyola és esbojarrat. Espanya ja té construïts 61 quilòmetres d’alta velocitat per cada milió d’habitants, és el rècord mundial. França, el segon país en aquesta classificació, tot just arriba a 31 quilòmetres per milió.
L’alta velocitat francesa, el TGV, ven a l’any més de 110 milions de bitllets: cinc vegades més que Espanya amb una xarxa un 30% més petita.
El riu Llobregat, ocupant diferent lleres, va repartir les aportacions de sediments al Delta. Les lleres s’identifiquen principalment per l’existència d’estrats de graves.
A cusa de la gran participació en aquestes eleccions ara tenim una visió mes acurada de la realitat política de la societat catalana. El dret a decidir es manté com un desig majoritari. Seia desitjable que el govern espanyol satisfés aquesta demanda democràtica expressada a les urnes.
Una de les dificultats per conèixer com va anar formant-se el Delta a traves dels segles és la no disposar de línies de nivell de menys de 5 m, degut a que el pendent del Delta és d’un 1 per 1000, amb una altitud màxima de 10 m, les corbes de nivell de 5 metres no tenen prou detall per a aquest estudi.
Per aquest motiu vaig procedir a dibuixar les corbes de nivell d’un metre, partint de les dades del Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) d’escala 1:5000, amb corbes de nivell cada 5 m d’altitud, però que dóna punts concrets, amb una precisió d’un dm.
Per eliminar l’efecte produït pels rebliments artificials, a causa de la urbanització del territori i gràcies a la col·laboració de la Comunitat d’Usuaris del Llobregat CUADLL he pogut disposar d’uns 500 sondejos fets al Delta del Llobregat, amb les seves columnes estratigràfiques que ens han permès corretgí les actuals corbes de nivell.
El historiador Jaume Codina escriu en el seu llibre “Els pagesos de Provençana” sobre la Guerra dels Segadors contra el rei d’Espanya iniciada el 1640 el següent: “Els segadors sabien que Catalunya era un país autònom i amb un rei llunyà. Però el que els feia moure, el primer impuls, no era pas això, sinó que les coses no anaven bé.
He trobat la següent informació a FERROPEDIA molt interessant, per conèixer la rendibilitat dels següents trams de l’AVE.
Tokio-Osaka 235000 passatgers per km.
París-Lyon 59000 “ ”
Colònia-Frankfurt 51000 “ ”
Barcelona-Madrid 9000 “ ”
No fan falta comentaris
Espanya manipula la informació comptable fixant objectius esbiaixats. Així veiem en un periòdic d’informació econòmica estatal la següent informació:
“Para Francisco Pérez uno de los problemas fundamentales es el achacar a las comunidades la responsabilidad del ajuste. Así, señala que, por ejemplo, mientras la deuda de las CCAA supone un 13,1% del PIB, la del Estado Central es del 52,1%. En cambio, las regiones gestionan un 33% del gasto de los presupuestos y la Administración Central, un 25%.”
Com es possible que en aquest viatge de Barcelona a Tortosa, el tren parés a l’estació de Monroig perquè passés l’Euromed, ja que hi ha un tram d’uns 30 km de via única. En quin segle vivim? Qui determina les prioritats de les inversions?
Amb aquesta visió dels governs d’Espanya no ens té d’estranyar haver arribat els 5 milions de parats!
Comprovant les enquestes veiem que la valoració dels líders de tots els partits és molt baixa. Cap arriba al notable.
El sistema electoral no permet el.legir a les persones, sinó a unes llistes tancades on l’ordre és escollit per l’aparell del partit.
Les llistes tindrien que ser obertes, però amb la condició que les circumscripcions electorals fossin petites. Que tothom tingués un diputat al que acudir per presentar les seves demandes i per tant poder conèixer el resultat de les seves accions al parlament
follow: RSS