Conferències Democràtiques de Catalunya

A poc a poc es va acostant l’hora de la veritat. Les espases no són encara  en alt, però els seus portadors ja fa dies que les esmolen, les fan ben lluents i les llueixen al sol.

Tots els guerrers ensumen ja la batalla. La gran batalla que es lliurarà en el segon semestre d’enguany, on altre cop uns quants voldran decidir per tots nosaltres a benefici de tercers. Els partits parlamentaris van nomenant els seus caps de llista, i estan començant a aplicar l’estratègia de precampanya. Fins i tot ja fan càlculs de possibles acords post electorals per veure qui s’alçarà amb el trofeu de la Presidència de la Generalitat.

Mentrestant, l’independentisme va fent el seu camí. Després de la primera onada de consultes de desembre s’en prepara una altra per al febrer i encara una altra per a l’abril. Demà dissabte, es crea la plataforma Barcelona Decideix, per començar a organitzar el gran fermall amb què es tancarà aquest exercici democràtic que ha sorprès el món.

Reagrupament va creixent a poc a poc (o no tan a poc a poc), es va orgnitzant i va preparant-se també per l’assalt (democràtic, no cal dir-ho) al Parlament. Ja hi ha una data assenyalada al calendari: el 21 de març triarà els seus candidats. I el messies blaugrana s’haurà de decidir: s’hi apunta o tira per un altre camí. Si s’hi apunta, fantàstic; si no ho fa, que sigui per seguir l’ample i més comfortable camí que se li obre al món del futbol, des d’on pot rendir també inestimables serveis a Catalunya. Cal esperar que tots plegats entenguin que hi ha un bé superior, que és Catalunya, i s’han de fer tots els sacrificis personals que calguin.

Els partits parlamentaris no ho saben o fan veure que no ho saben. Però després d’aquesta batalla, les coses ja no seran mai més com abans. Perquè el que ara s’acosta no és una batalla més. És la gran batalla. El moment decisiu. L’instant precís en què el món s’atura i, contenint la respiració, mira expectant com es fa el tomb que determinarà l’esdevenidor per molts anys.

Serà el moment en què aquestes dues-centes mil persones que ja han votat per la independència de Catalunya, i les moltes més que encara no ho han fet,  sortiran al carrer, posaran dins de l’urna una papereta, que aquesta vegada sí que valdrà, i Catalunya iniciarà el camí cap a allò que sempre havia estat i no li deixen ser: un país lliure, on hi viu la gent més lliure del món. I Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena.

Joan Fonollosa

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS