04 Oct 2009
Apunts de l’Assemblea
Ahir dissabte vaig tenir el plaer d’assistir a l’Assemblea Fundacional del Reagrupament. Aquestes són algues notes sobre el que hi vaig poder viure.
Agraïment
La primera d’aquestes notes ha de ser d’agraïment. Com sabeu, havia presentat la meva candidatura per formar part de la Junta que es va elegir a l’Assemblea. Malgrat el resultat, força notable, 227 vots no van ser suficients. Agraïment per tant per a les 227 persones que em van fer confiança, i molt especialment als que em vàreu ajudar a fer arribar la meva candidatura a tanta gent. . Ha estat un excel·lent resultat. Gràcies altre cop a tots els que heu cregut en mi.
I també dir-vos que malgrat que el resultat no és l’esperat, no hem de defallir. El camí és llarg, però som corredors de fons i obtenir 227 vots quan com qui diu s’acaba d’arribar és una molt bona base per començar. Seguirem treballant per aportar el nostre gra de sorra a aquest gran i il·lusionant projecte que és el Reagrupament.
Felicitacions
Cal felicitar molta gent per l’èxit d’ahir.
En primer lloc, és clar, als que han estat elegits, que han acceptat carregar amb una tasca que serà feixuga i difícil. Sort i endavant, companys.
Felicitar també els organitzadors de l’Assemblea. Hi va haver defectes, naturalment, però organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud no és gens senzill, especialment si es fa des del voluntarisme i en una organització acabada de néixer.
Futur
Si una cosa em va impressionar de l’Assemblea va ser l’ambient d’il·lusió col·lectiva que s’hi respirava. Res a veure amb l’ambient més aviat burocràtic d’altres trobades similars. És clar que el programa que va presentar en Joan Carretero, tan simple i alhora tan revolucionari, és, sens dubte, una arma carregada de futur. Per dir-ho amb les seves mateixes paraules: independència i regeneració democràtica, us sembla poc?
Per si en tenia algun dubte, ara estic encara més convençut que estem en el bon camí. Si no s’esguerra -esperem que no- el futur de Catalunya passa per aquest camí.
Retrobades
Una de les satisfaccions personals més grans va ser retrobar antics companys amb qui, ja fa prop de vint anys, havia compartit militància a ERC. Retrobar-nos, reconèixer-nos i comprovar que seguim essent on érem, ferms en la defensa de Catalunya com a màxima prioritat, va ser realment emocionant.
Tics
En aquesta línia de les retrobades, però, no va ser tot tan positiu. Malgrat els anys transcorreguts, també vaig poder retrobar alguns tics, que ja havia oblidat, procedents de la manera de fer de les assemblees d’ERC. Res de greu, però convindria que s’anéssin polint aquests defectes, si realment es vol oferir a Catalunya alguna cosa més que una escissió d’ERC. Em consta que la nova direcció, o almenys alguns dels seus membres, en són conscients i estic segur que sabran corregir-ho.
Assignatura pendent
Reagrupament vol oferir a Catalunya una opció transversal, sense parió amb els altres partits. Aquest lloable objectiu és sens dubte el que ha de fer del Reagrupment la gran força que Catalunya necessita. Però és encara una assignatura pendent. M’explico.
La setmana passada ens van enviar el curriculum que cada candidat a la Junta havia preparat. Ara, un cop sabuts els resultats, és il·lustratiu comparar el que s’hi diu als dels candidats elegits. Així com la disribució territorial és molt equilibrada, no ho és la seva procedència. Dels 18, només tres no formaven part de la direcció provisional, i només sis no diuen haver militat a ERC fins a la seva entrada al Reagrupament. La necessària imatge de transversalitat no és encara present a la Junta sorgida.
Sens dubte, això és natural que hagi estat així: són els que hi porten més temps, són els més coneguts i és natural que se’ls reconegui la feina feta, i ben feta. Però tenint en compte que Reagrupament s’haurà de presentar a l’aparador electoral i serà sotmès a l’escrutini més sever pels nostres adversaris, llistes com aquesta no permeten treure’s de sobre la imatge de ser només una mera escissió d’ERC.
Joan Fonollosa
5 respostes
Joan,
Només una cosa: tal com va dir en Joan Carretero,n’hi va haver alguns que no ens vàrem presentar justament per deixar a gent com tu o com en Granados, Vinyals…i sobretot molts que no eren de cap partit que poguessin obtar amb més possibilitats.
Però per , el més important és que sigui a la candidatura a on es visualitzi realment la transversalitat, més que a l’executiva. Aquesta,l’executiva és per treballar i no es tant important la transversalitat si tenim en compte que s’han de dedicar a fer feina interna i no tant cara enfora
Estic d’acord amb tu Joan. La Junta hagués pogut quedar millor. Vaig veure alguns currículums impressionants de gent exmilitant de CDC que no han estat dels més votats i han quedat fora.
La gent ha votat els coneguts. Potser és normal. Ara els desconeguts han de començar a donar-se a conèixer i tot s’anirà equilibrant.
No he detectat en cap associat cap mena de sectarisme, així que estic segur que només és qüestió que ens comencem a conèixer.
Felicitats i l’èxit ha estat molt bo, més del que tu mateix panteixes, tenint en compte que tot just la teva incoorporació acababa de fer-se. Pel que dius de la imatge d’ERC, crec que en Carretero avui ho ha deixat ben clar a l’entrevista que li ha fet en salvador Sostres, fins i tot els mitjans pot ser que a partir d’ara el tractin de convergent, que tampoc m’agradaria, com be dius i estic d’acord en que Reagrupament ha de ser quelcom nou i no en tinc cap mena de dubte que així és i serà. Ànims que això acaba de començar. Salut i Independència.
Penso que la transversalitat ha de començar en el nostre cor i en la nostra ment. El que té de bò Reagrupament és que té un projecte molt clar. Per aconseguir-ho tots ens hi haurem de posar i haurem de fer tota la feina possible perquè a les properes eleccions la gent ens conegui. Dins de Reagrupament mica en mica s’anirà establint aquesta representació equitativa de maneres de veure les coses, però el més important és que tots tenim un sol objectiu: la independència.
Estem en un moment preelectoral, en un moment de crisi econòmica profunda que marcarà els propers anys (com a mínim la propera legislatura), un moment de confusió i d’allunyament entre la classe política i el poble.
És lògic que determinats membres fracassats de l’estament polític vulguin aprofitar la complicada situació i el desencís per oferir-se com a salvadors mitjançant proclames populistes que simplifiquen la realitat social.
Com a molt Reagrupament serà com a una crossa per CiU que no haurà de recórrer a plantejaments independentistes per intentar arreplegar vots d’Esquerra i de l’abstenció i així mantenir intactes les esperances de poder pactar amb el PP.
L’objectiu és trencar el tripartit, després ja es veurà qui paga la factura. Caldrà buscar algun Millet de torn?