Endavant

El que més o menys tothom pensava ja té xifres. I xifres fiables, perquè han estat fetes pels que no els ha agradat que hagi sortit això. M’explico.

 Molts dèiem (diem) que Catalunya està preparada per fer l’únic acte de sobirania de veritat, i que és l’únic camí útil per a la nostra supervivència: dir que ja n’hi ha prou i adéu-siau Espanya. Però després venien els “assenyats” de sempre i ens deien que no, que érem uns somiatruites, que el país és el que és, i que això era una aventura suïcida, i que tomba i que gira….. Total, que una vegada més havíem d’acotar el cap i dir “sí bwana” als senyorassos de Madrid perquè facin de nosaltres el que vulguin. I això ho deien (ho diuen) gent que es reclama nacionalista! I que diu que Catalunya és la seva primera prioritat! El cert és que el discurs ha fet forat. Han estat gairebé trenta anys de pujolisme rampant, de desmobilització constant del nostre poble, de peix al cove i de renúncies en nom no se sap ben bé de què. Molta gent s’ho ha cregut: la independència no és més que un bonic somni, però sense possibilitat d’esdevenir realitat. Tant forat ha fet, que fins i tot els presumptes independentistes d’ERC s’ho han cregut i han considerat que el millor per a Catalunya era entregar el govern del país a un funcionari del PSOE, suposo que per allò de que si no pots vèncer l’enemic, el millor que pots fer és aliar-t’hi. 

Però, ves per on, ara resulta que els mateixos que durant tants anys ens han estat fent combregar amb aquestes rodes de molí, s’ha dignat treure el nas fora de la seva torre d’ivori i mirar a fora i… vaja! Resulta que no és ben bé així!

Ara ja no és una enquesta feta per una entitat que ja era independentista abans de fer-la, (ja se sap, aquesta gent tan radical sempre és sospitosa). Ara resulta que segons una enquesta pagada per Convergència (vegeu la referència a http://paper.avui.cat/article/politica/148434/enquesta/si/guanyaria/una/consulta/pel/dret/lautodeterminacio.html ) a data de novembre del 2008 un 57,17 % dels catalans votarien que sí en un hipotètic referèndum d’independència. I això amb una participació del 53%. És a dir, que les condicions que la UE va exigir a Montenegro (avui un Estat independent, recordem-ho) es compleixen. I això sense que ningú hagi fet cap  campanya seriosa a favor, i amb tota mena de campanyes en contra.

Però no s’acaba aquí la cosa: resulta que la mateixa Convergència ja havia encarregat enquestes similars anteriorment, i aquest percentatge de vots favorables havia estat encara més alt fa un any, fins al 65%.

I jo em pregunto: aquests són els que es diuen sobiranistes? Aquests són els que ens han de defensar? Aquests són els que s’omplen la boca dient que volen “servir al poble català”? Aquests són els que defensen el dret a decidir? A decidir què? el color dels mitjons que em poso quan em llevo?

Perquè no n’han dit res? Perquè s’ho han guardat tan ben guardat? Perquè han callat? Com n’hem de dir d’això? Covardia? Mentida? O directament traïció? Va, fem-los un favor i deixem-ho en que són uns covards i ens menteixen per amagar-ho.

Però ja ha deia Lincoln: no es pot enganyar, per sempre, a tothom.

Cesc Farguell

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS