Més que gats semblaven gossos, eren més de la Teresa que de la casa. Sempre es diu que els gats són de casa i els gossos dels amos. En aquest cas, la cosa era estranya. En Nimang era gegant i la Boni va néixer petita i molt presumida. Ambdós eres fills de la Lluna, una gata siamesa, fera, escarransida, amb mitja cua, que es va trobar pel carrer la Teresa.
La Boni va tenir amb el seu germà quatre descendents: la Intel, el Cafre, i dos més. Els sis gats vivien amb la dona. Si la Teresa es ficava a la cuina, els pares gats romanien quiets, amb la mirada fixa en la seva esquena. Si anava a fer el llit, els gats saltaven per sobre els llençols i s’enjogassaven amb ella.
La dona estava convençuda que els gats posseïen un llenguatge singular: els passos sigil·losos, els moviments de cap, els tancaments d’ulls, aixecaments de nas o els marrameus o miolàs a les llargues nits de febrer. Deien moltes coses que ella encara no sabia ben bé què volien dir.
Totes les tardes la Teresa llegia. Es tombava mig encongida i encenia el llum de la tauleta de nit. Llegia sense parar, molts tipus de llibres. Cercava el coneixement entre les lletres, entendre a l’ésser humà, la física, la química, l’astrologia i tot. Els gats es quedaven d’en peus, observant-la, al peu de llit.
No hi havia gats al món més feliços que aquells. La Boni quan va tenir els quatre gatets, alhora, va adoptar el seu germà. No volia que s’allunyés d’ella, i ell, va accedir. Es va ficar entre els petits i es va començar a xuclar ell mateix les planes mamelles. La Boni, sense saber què fer, va acabar mamant del Nimang, quan alletava els seus fills. Clar que ni ella ni Nimang en treien res de la succió, però el fet era que es trobaven en el món benaurat pels plaers.
De tant en tant la Teresa donava un cop d’ull als felins, i anava passant fulls i més fulls. Una tarda es va quedar endormiscada. Les lletres del llibre se li aparegueren desdibuixades. Va mirar els gats i es va donar un ensurt: els gats s’havien tornat blaus. Blau marins amb lluentor al seu pèl. Ella, esbalaïda, els va preguntar,
-No ho entenc. Com us heu canviat el color del pèl? -tremolava tota.
-Volem fer-te un regal. Has vingut al món dels gats i dels bruixots. Benvinguda siguis. Vine amb nosaltres -i van fer un gambirol per després desaparèixer per la finestra.
Ella no s’ho va pensar i els va seguir.
-No correu tant, no us puc agafar! -cridà la Teresa
I els gats anaven saltant per les teulades.
El panorama que es veia era blavenc amb tonalitats més clares o fosques. La dona es va preguntar on s’havia ficat. Havia sortit corrents darrere els gats i ara es trobava a una sala immensa plena de llibres blavosos. Enmig hi havia com una enciclopèdia gegant. Se la va quedar mirant mentre rumiava… un llibre immens. Probablement allà romania escrita tota la història de l’home o de la terra…
Tot allò era impensable. Alícia als país de les meravelles. Va mirar de reüll tot allò. Ah! Nimang hi era a prop seu. El felí es va capgirar i altra vegada es va ficar per una finestra. Ella el va envejar, què són de lliures i feliços aquests gats!. El va seguir per a gaudir de la llibertat blava.
-Nimang, no corris tant, m’hauries de dir per què tot és blau.
L’animal es va aturar i li va respondre,
-Al món dels gats i dels bruixots, tot és màgia, per això tot és blau. Si tens un desig les coses canvien, i es produeixen miracles.
Va arrufar el nas i va trontollar fent el ximple amb els seus fills.
-Vaig amb tu, Nimang, ensenya’m com és de gran tot això.
D’una gambada el gat es va ficar per un forat que hi havia rere uns prestatges de llibres. La Teresa va fer el mateix i va notar com queia al seu llit.
-Carai!, quina passada! Ai, ai per Déu, que no vaig obrir pas el llibre aquell…
I els gats la van mirar. La Boni va somriure.
Potser la Teresa no volia conèixer la història, ni l’astrologia, ni cap ciència… només volia ser un gat.
