A la feina, amb els amics, a l’escola, quan es va a comprar o s’escolta la televisió. El català és present en el dia a dia d’uns 10 milions de persones que ja el parlen.Reconeguda com a llengua oficial de Catalunya i parlada en quatre països europeus, en la seva via cap a l’oficialitat a la Unió Europea encara li queda molta lluita i camí per recórrer.I és que encara que per motius històrics i polítics el català s’inclou habitualment en el grup de ‘llengües minoritàries’ la seva realitat queda molt lluny d’això, tant pel nombre de parlants, l’estatut jurídic, la situació sociolingüística i la normativa. És, per tant, un repte pel català assolir l’oficialitat a la Unió Europea, com una llengua al mateix rang que les altres.El multilingüisme a les grans organitzacionsLa Unió Europea no és l’organització més gran del món però sí la que té més llengües oficials: un total de 23. Així, en el cas de l’ONU, per exemple, una organització molt més gran i amb molts més membres, compta amb 6 llengües oficials: l’àrab, el xinès, el castellà, el francès, l’anglès i el rus. Ara bé, en els plenaris la diversitat lingüística és molt més àmplia.El professor dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC i secretari executiu de la Càtedra Linguamón-UOC de multilingüisme, Miquel Strubell, considera que “aquestes 6 llengües oficials de les Nacions Unides són la punta de l’iceberg” ja que en els plenaris qualsevol mandatari pot parlar en la seva llengua. “Quan el cap de govern d’Andorra intervé a l’ONU fa goig veure i sentir que aquella persona parla la seva llengua davant dels caps de govern de tot el món“.Malgrat que sembli contradictori que el mandatari de Somàlia es pugui expressar en el seu idioma i l’ONU compti només amb 6 llengües oficials, existeix un “secret” que ho explica: abans han passat per escrit el que llegiran en una de les llengües oficials. “El discurs andorrà serà en català però cadascú té el seu text en francès, anglès…”, comenta Strubell.Aquesta reflexió fa “pensar que hi ha organitzacions internacionals que tenen un nombre limitat de llengües oficials i de treball però que ofereixen certes funcions més àmplies que es poden exercir en d’altres llengües“.La UE, una història de llengüesQuan als anys 50 es funda el primer mercat comú europeu només van entrar-hi els catalans de la Catalunya Nord. No serà fins a l’any 1986 quan ja hi van poder accedir tots. Però paral·lelament, el tema de l’idioma ja va ser un dels ítems primordials a decidir. Per això ja es va posar sobre la taula el debat amb el Tractat de Roma de l’any 1957 on cada un d’aquells sis països volia que hi entrés el seu idioma, acabant sent 4 les llengües oficials en aquell moment. A mesura que es van expandir el nombre d’estats membres la llista de llengües oficials i de treball es va anar eixamplant.El motiu d’això és que la Unió Europea té la potestat de crear lleis que són d’aplicació immediata en tot el territori. Per tant, és necessari que arribi en totes les llengües als ciutadans per a que no es creï una inseguretat jurídica a un nombre gran de gent. Per això va ser necessari mantenir les llengües que cada estat anava dient com oficials.Únicament va existir una excepció: Irlanda. Tot i que la seva llengua oficial és l’irlandès van decidir que per la UE seria l’anglès. Segons Strubell el cas d’aquest estat és “especialment interessant per nosaltres”, referint-se a que a l’any 2004 l’estat espanyol tenia una forta pressió per part de determinats sectors catalanistes per demanar l’oficialitat de la llengua catalana a la UE.”Quan va arribar a oïdes dels irlandesos es van començar a mobilitzar i van assetjar el govern amb l’esperança que l’irlandès esdevingués també llengua oficial de la UE”, assegura Strubell. El govern irlandès va acceptar però no ho podia assumir unilateralment, calia la unanimitat dels altres estats membres.El Consell Europeu va decidir afegir l’irlandès com a llengua oficial i de treball de la UE i en la mateixa reunió van decidir atorgar un cert reconeixement a la llengua catalana, gallega i basca. Per tant, Strubell creu que d’alguna manera “ens ho haurien d’agrair perquè la pressió dels Països Catalans va mobilitzar l’estat irlandès. Hagués estat per a ells una mica humiliant tenir una llengua nacional i primera llengua oficial del país que no gaudís de l’oficialitat de la UE”.Tot i que aquest reconeixement de les llengües minoritàries de l’estat espanyol va ser un pas endavant a l’establir-se mecanismes perquè els ciutadans es poguessin adreçar al Consell i rebre la seva resposta en la seva llengua, encara no s’ha posat en funcionament el sistema, ja que l’estat no ha creat cap oficina.”Se suposa que hi hauria d’haver una oficina central on passarien tots els escrits que els ciutadans volguessin adreçar a Brussel·les. Ells canalitzarien aquells documents amb la traducció i quan arribés la resposta amb aquella llengua oficial també la traduirien”. Però aquesta oficina, segons Strubell, és encara un “suposar”. Caldria “reclamar ja mateix que la instauressin i ens expliquessin com funcionarà“.Situació actual del català a la UEEls avenços del català a la UE són limitats però poc a poc van marcant un horitzó. Així, malgrat no ser reconeguda com llengua oficial de la UE, a partir dels acords que va signar l’estat espanyol, el català ha estat reconegut com llengua de comunicació amb els ciutadans per les principals institucions i organismes de la UE.Qualsevol ciutadà pot dirigir-se per escrit en català a la Comissió Europea, al Parlament, al Consell de la UE, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions, així com té dret a rebre resposta en la mateixa llengua. A més, es tradueixen al català algunes publicacions i documents de la UE.A través de la seva Representació a Barcelona, la Comissió Europea ja utilitza el català com llengua de comunicació. Es fa servir en les campanyes d’informació, en l’edició de materials i publicacions i en la difusió de notes de premsa. A més, es publiquen notícies en català al web de la Comissió Europea i és present també en el Fòrum d’Internet sobre el futur d’Europa, on ha estat una de les llengües més usades.D’altra banda, durant el mes d’abril de l’any 2009 es va signar un acord on es permetia als ciutadans adreçar-se al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en català, comprometent-se aquest a respondre en la llengua pròpia.El que cal tenir clar és, afirma Strubell, que “entre tots podríem fer més pel català. S’ha de poder respondre aquell comentari típic que fa el funcionari de Brussel·les de dir ‘Ah, vostès volen relacionar-se a Brussel·les en català, suposo que també ho faran a Madrid, oi? En els Ministeris, en el Tribunal Suprem, en el Constitucional, en el govern central…”. Existeix un “problema” en el moment que dius que no. “Sovint et diuen que arreglis primer els conflictes dins l’estat i després ja procurarem pels problemes amb Brussel·les”.El reclam del catalàL’oficialitat del català és una lluita que fa temps que ja està en marxa. Segons Strubell hi ha dos moments “claus” on els catalans “hem deixat petja” en quant a la pressió social que s’ha fet a Europa per la llengua catalana. Ambdós casos són fruit de l’aprofitament d’Internet com eina per fer pressió.El 2001 va ser l’Any Europeu de les Llengües i en motiu d’això es van fer diferents activitats per promoure l’interès per la diversitat lingüística. Entre aquestes es va promoure un web on els ciutadans podien fer aportacions durant tot l’any. Però el problema va venir quan es va veure que el nombre de llengües que es podia escollir estava limitat a 11.En català, igual que en moltes d’altres llengües, no es podia intervenir. Però la diferència va ser la reacció catalana ja que “ens vam empipar fins a tal punt que es va crear un bombardeig de queixes al web“. La pressió va arribar a l’extrem que segons Strubell “tot i que no es va aconseguir el que volíem la satisfacció va ser notable, en tant que a l’informe oficial que es va fer va aparèixer la menció de com els catalans s’havien queixat notablement reclamant el seu idioma”.Una segona petja remarcable va ser l’any 2003 en què Grècia tenia la presidència de la Unió Europea. Es va decidir que es faria una reunió del Consell a Tessalònica on el President de la UE respondria una pregunta dels ciutadans europeus. Es recolliria una pregunta de cada país i després es demanaria a tots els europeus que diguessin quina era la més important per a que el president la respongués.”Per l’estat espanyol van triar una pregunta d’una senyora que venia a dir: jo sóc de Barcelona i aquí tenim el català i el castellà com a llengües oficials, però a Europa el català no és reconegut oficialment i jo vull demanar que ho sigui“. En arribar el moment de vot dels ciutadans, els catalans es van mobilitzar novament a través del web.Semblava que guanyarien els temes plantejats en anglès, alemany o francès ja que són llengües més enteses per a tothom. Però gràcies a aquesta campanya on es demanava el vot d’aquesta pregunta van acabar triant-la un total de 103.000 persones del total de 113.000 que van votar. “Va ser culminant i vam aconseguir que el president de torn contestés, d’una manera bastant banal, ensortint-se com va poder, però vam deixar petja en aquell moment”, indica Strubell.Una web no oficial en catalàUna de les iniciatives personals que han jugat un paper més actiu en l’actualitat del país ha estat la traducció que va fer el lleidatà Miquel Català del web de l’Europarlament, penjada a l’adreça Europarl.cat. Un web que reprodueix fidelment l’oficial però hi afegeix l’opció de català. Tot plegat, en la seva lluita com impulsor de la campanya “El català, la següent llengua oficial de la UE“, van sorgir-li certs entrebancs quan el web va sortir a la llum.L’acció de Català va col·locar-lo en el punt de mira de molts mitjans de comunicació. Per la seva part, el Parlament Europeu va intentar eliminar aquesta versió però davant la impossibilitat de fer-lo legalment, el web va tirar endavant.”Durant els primers mesos posteriors a la seva activació no hi va haver massa moviment fins que em van acabar citant perquè l’enretirés. Entenien que jo m’havia apoderat de la imatge i que podia fer mal. Finalment, amb una roda de premsa n’hi va haver prou i ja es va veure que jo no havia modificat cap contingut del web i em van deixar en pau”, explica Català.La realitat pel camí a la UE“És molt difícil -per no dir que no s’ha aconseguit mai- que una llengua esdevingui oficial a la UE sense ser-ho primer de l’estat membre”. Per això Strubell insisteix en que el dia en què Andorra entri a la UE, “parlem-ne, ja que aquest país té una única llengua oficial”. Però si no es vol esperar a Andorra, “ja sé que les consultes populars només són un primer pas, però òbviament si fóssim un país independent, immediatament la UE ens donaria l’oficialitat de la llengua“.I és que existeixen un seguit de coses que els estats obtenen automàticament a l’entrar a la Unió Europea, sense haver de negociar res. Hi ha d’altres que per molt que negociïs et posaran pegues fins allà on et puguis resistir amb la tenacitat. Però la tenacitat va sent ja una cosa cada vegada més catalana“.
|
Deixa una resposta
|
Entrades (RSS)