Justícia per a la Llengua

Seguim volent saber una mica millor la realitat lingüística  de l’estat. Per aquest motiu hem passat un qüestionari a l’advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Biscaia, Íñigo Santxo, per a que ens reveli com es viu la seva llengua.1. En quina llengua està escrita la retolació i documentació informativa general dels diferents centres de Justícia del seu territori? La comunicació escrita, a nivell de retolació es troba escrita en bilingüe, amb predominança de l’euskara.De la documentació informativa general, col.locada en taulers destaca en gran manera la redactada en euskara. Les fulles informatives que lliuren perjudicats/des, està en euskara. En cas de sol licitud expressa, es lliuren aquestes fulles en euskara.2. Es troba amb dificultats a l’utilitzar la seva llengua en el seu àmbit d’actuació professional? Els i les advocats/des bascoparlants en la nostra relació amb la Justícia ens trobem amb les mateixes facilitats i dificultats que els ciutadans anglesos, alemanys o francesos que van a la mateixa. Donat el desconeixement generalitzat, l’euskara per part de jutges i magistrats/des, no comprenen el nostre discurs si no són assistits per traductors, després, la nostra tasca es posterga a la convocatòria del corresponent traductor per a l’acte judicial en qüestió, ja sigui compareixença o plenari3. Per què creu que són tan pocs els jutges, funcionaris i operadors de justícia en general que utilitzen la seva llengua cooficial a l’àmbit judicial? A Euskal Herria no ha existit tradició judicial. La ciutadania bascoparlant veu la judicatura com element generador de problemes més que com instrument de resolució dels mateixos.En el concret àmbit del IDIMAS, la realitat evidència que la judicatura està exercint un paper d’element colonitzador. No es pot obviar que, només per pretendre defensar els seus clients en euskara més de deu advocats bascoparlants han estat castigats amb multes de més de sis-cents euros cadascun.4. Si s’han fet actuacions en el seu àmbit d’actuació per potenciar la seva llengua en el sector jurídic, quins han estat i quin ha estat el resultat? Totes les actuacions que s’han fet no han superat el nivell de voluntarisme. El vigent ordenament jurídic impedeix l’exigència del coneixement a jutges i magistrats, de les llengües cooficials. Sent això així, mai es podrà garantir normalitat lingüística en l’àmbit de la justícia.Es poden oferir classes gratuïtes, es pot dotar a jutges i magistrats de tots els recursos materials necessaris, però, si no hi ha voluntat per la seva banda, mai van a aprendre euskara, i, en el cas que ho aprenguin, mai es va a garantir la seva utilització.5. Quines actuacions s’estan fent actualment en el seu àmbit de competència per potenciar l’ús de la seva llengua cooficial en el sector jurídic? Les actuacions es limiten a la creació i posada a disposició de jutges i magistrats de diferents eines informàtiques per a la seva utilització.La pràctica demostra que totes aquestes eines, en el 95% dels casos estan intactes, ni tan sols s’han estrenat.6. Què pensa que s’hauria de fer en el futur per la seva llengua en l’àmbit jurídic? Els i les advocats/des bascoparlants intentem promoure la utilització de l’euskara, utilitzem l’euskara i incitem als nostres clients perquè l’utilitzin, però és una tasca molt difícil. Els clients, la població bascoparlant, en general coneix la situació i sap que, la utilització de l’euskara en un procediment judicial crea una opinió a priori, que, tot i haver estat creada, en el millor dels casos no tindrà efecte en les resolucions.

Aquesta entrada va ser escrita el Dimecres, 23 de Desembre de 2009 a les 11:09 i arxivada a General. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.