CARLOS CALLÓN: “Mai hi ha hagut un govern de la Xunta tan agressiu contra la llengua pròpia”
Escrit per: ajdlp a General
Trobar-se el gallec Carlos Callón a Barcelona un dia en el que es realitza una reunió de l’EBLUL, l’ONG que promou la llengua i la diversitat lingüística, no és fruit de la casualitat. I és que Callón, com a president de l’A Mesa pola Normalización Lingüística des de fa vuit anys, té molt a dir de l’ús de la seva llengua pròpia. Per això aprofitem uns minuts de la seva estada a la Ciutat Comtal per a que ens apropi a la seva terra. Una cultura ‘estrangera en el seu propi país’ com bé definia la mateixa Rosalia de Castro.-Tan jove i ja president de la major entitat cultural gallega. A què atribueix aquesta inquietud personal de lluita a favor del gallec?Jo vaig començar aquest camí a l’adolescència, quan me n’adono que la llengua que m’han transmès els meus pares està apartada de forma injusta dels àmbits de prestigi. Ala parròquia tothom parlava gallec amb normalitat, però, per exemple, a l’escola no s’usava excepte en un parell d’assignatures. En el metge estava exclòs. Paral·lelament, com molts gallecs, catalans o bascos em vaig anar creant una consciència de dir ‘el que jo parlo és una llengua i, per tant, es deuria de poder fer servir en tots els àmbits sense que ningú sigui discriminat’. I d’una cosa ve l’altra.-D’aquí a que vostè estudiés filologia gallega i portuguesa?Exacte! I el fet que sigui professor d’ensenyança secundària de llengua i literatura gallega, així com president d’A Mesa pola Normalización Lingüistica.-Parli’ns sobre com va néixer aquesta associació.A l’any 1986 després d’unes jornades. En elles es va valorar que malgrat que es promulguessin algunes iniciatives d’un mínim d’autogovern i reconeixement de la llengua pròpia no hi havia implicacions en el dia a dia. Les lleis es promulgaven però no es complien i, per tant, era necessari que hi hagués un moviment social ampli que tingués la llengua com element d’unió.-I en què es basa l’activitat de l’A Mesa?La nostra tasca fonamental és la de pressió als poders públics, sobretot per a que apliquin la legislació lingüística. I no es tracta d’una feina senzilla, en el sentit que per part dels poders públics, fins i tot la Xunta de Galícia, no han estat massa proclius en la defensa del nostre idioma.-Ho diu amb un to molest…Es que hem tingut fins i tot atacs importants per part d’aquests poders públics intentant que la nostra associació desaparegués. Mira la situació ha arribat a l’extrem d’haver de denunciar en ocasions el govern de Fraga perquè es negava a donar ajudes públiques a la nostra entitat essent la major associació cultural de Galícia. Inclús hi ha hagut convocatòries públiques en les que era l’única associació discriminada, i en aquest sentit hi ha hagut sentències judicials del Tribunal Superior de Justícia de Galícia obligant a la Xunta a posar solucions.-A part del treball de pressió als poders públics, quines altres apostes interessants ha realitzat l’A Mesa?Tenim un treball de sensibilització, per animar a la gent a que parli en gallec i per organitzar campanyes de formació. Nosaltres hem de difondre totes les opcions que hi ha en gallec al mercat. T’ho explico millor amb casos concrets.-Endavant.Per exemple, en el cas del telèfon mòbil. Si alguna companyia oferta l’opció de gallec, cal que la gent ho sàpiga per a que ho sol·liciti. Un altre cas que et puc explicar, i que de ben segur que als catalans us sorprendrà perquè la distància que tenim amb vosaltres és molta, hem aconseguit que es tradueixi l’últim llibre d’Astèrix. Ara estem animant a la gent a que el compri. Però també som conscients que per tal que tinguin major incidència les campanyes de sensibilització necessiten força econòmica i de mitjans. D’això nosaltres en manquem.-Segur que de tanta feina feta també recordarà moments pels que s’ha anat fent un bon camí…I tant! Fa uns anys vam desenvolupar una campanya amb els principals sindicats de Galícia per intentar ‘galleguitzar’ els bancs i caixes d’estalvis. La idea era intentar que la seva publicitat fos en gallec i que es donés l’opció d’aquesta llengua en les diferents operacions bancàries. Vam tenir entrevistes amb bancs i caixes i la resposta no va ser massa positiva.-Què van fer aleshores?Llavors vam buscar una nova estratègia innovadora a l’estat espanyol: reunir a persones que firmessin un compromís pel qual estarien disposades a domiciliar la seva nòmina en una banca o caixa d’estalvis que es comprometés a ‘galleguitzar-se’ completament (senyalització, publicitat…).-I quin va ser el resultat?En diferents mesos vam reunir 18 milions d’euros en nòmines. El canvi a l’hora de rebre’ns els bancs i caixes d’estalvis va ser molt important. Clar, s’ha de dir que no vam assolir els nostres objectius al 100% perquè no ho vam aconseguir amb tots els bancs, però sí amb els bàsics.-Ressituem-nos en el moment actual, en quina situació es troba la llengua gallega?Diguem que està en un moment de diglòssia perquè la gent el parla de forma espontània però després està exclòs dels àmbits de prestigi i de poder real. Això explica la pèrdua de parlants que estem patint. A partir de la Democràcia hi ha un reconeixement com a llengua pròpia que s’ha de promoure, hi ha pressió per part de la societat per a que sigui així, però també hi ha elits que estan en contra del procés. Molts d’aquests últims governen en la pròpia Xunta de Galícia i controlen els principals mitjans de comunicació. Tot això dificulta el procés de normalització en tots els àmbits. El que es fa és que s’anestesia el problema. No sé si m’explico…-Sí, continuï…Es reconeix el gallec com a llengua oficial i es diu ‘qui el vulgui parlar ho pot fer’. Però el que es fa és que s’anestesia el problema ja que en realitat tots els llocs de poder real segueixen ocupats pel castellà. Tot i això, nosaltres tenim la convicció que no hi ha una llengua en tot l’estat espanyol amb tantes potencialitats per a recuperar-se i tenir un ús normal com el gallec.-Podria concretar-nos de quines potencialitats es refereix.No tenim tanta immigració i pertanyem a un sistema lingüístic d’uns 200 milions de parlants, el galaicoportuguès. Si això es fa servir a favor de la recuperació de la llengua, facilitaríem amb rapidesa la seva recuperació i inserció social. D’això en són ben conscients les elits i els dirigents del PP i per això ataquen de forma tan especial la llengua gallega.-Ha explicat la pressió dels poders públics. Però de fet també hi ha hagut una resposta social davant d’aquesta situació…Hi ha una reflexió interessant i és que mai s’ha parlat tan poc gallec com en aquests moments, però a la vegada hi ha una comunitat lingüística molt més conscient, que està disposada a donar la batalla, no renunciarà a la seva llengua.-D’aquí l’èxit de la manifestació del 17 d’octubre a Santiago de Compostel·la?És clar! Mai a la història de Galícia hi ha hagut una manifestació amb tanta gent que tingués com a bandera la defensa del nostra idioma. Al voltant de 100.000 persones! D’aquí traiem un element contradictori però molt positiu. Hi ha molta gent que no parla gallec però s’està mobilitzant a favor de la llengua gallega. Hi ha moltes contradiccions… Per una part mai hi hagut un govern de la Xunta tan agressiu contra la llengua pròpia. No passava ni amb Fraga! Però per una altra part hi ha una reacció social importantíssima.-Però, a priori, podríem parlar d’alguna millora en referència a l’ús del gallec en algun àmbit?Sí, en els mitjans de comunicació, administració, ajuntaments… hi ha hagut avançaments. A l’ajuntament, per exemple, és la llengua normal de la paperassa però no és així en tots. A A Corunha, per exemple, hi ha una presència més reduïda de la nostra llengua. Existeix un ús formal que després no es correspon a la gestió a la finestreta on no tots els funcionaris estan capacitats per atendre a la població en gallec. Ens trobem amb una situació de teòrica llibertat lingüística, però només teòrica. Per tant, hi ha hagut avançaments però segueix sent una llengua marcada.-Marcada? Si tu parles gallec amb normalitat, a les ciutats sobretot, et posaran etiquetes com ‘nacionalista’, que si ‘vens de l’aldea’… És una llengua marcada perquè si tu parles gallec dins del que està permès (en una festa, a la parròquia…) doncs perfecte però fora d’això diguem que no està socialment ben vist. No existeix una possibilitat real de viure el gallec amb normalitat ni una correspondència entre el nombre de persones que fan servir el gallec de forma espontània i la presència d’aquest en diferents àmbits.-Com a l’educació?Exacte. El que seria positiu seria anar avançant i que cada vegada s’impartissin més assignatures en gallec. Hi havia una legislació de Fraga que deia que una de cada tres hores havia de ser com a mínim en gallec però no es complia. El bipartit del PSOE i el BNG deia que almenys una de cada dues hores havia de ser en la llengua pròpia, però la majoria de centres no ho feien. I el més greu són els del tram més petit, a l’ensenyança infantil, on hi havia un incompliment sobretot en els centres privats de les ciutats.-Pel que fa als llibres de text, en quin idioma estan?En aquesta part més formal sí que es respecta. La majoria estan en gallec però la classe no és en aquesta llengua. A més, amb el bipartit també es van posar en marxa d’altres projectes interessants. Un exemple és una xarxa d’escoles infantils on sí que feien servir el gallec amb normalitat per a nens menors de 3 anys. Això va tenir un gran atac per part del PP. Que té de dolent que s’ensenyi en gallec als nens? Però ara el nou govern de la Xunta ha trencat amb aquesta xarxa d’escoles infantils. Ja no hi ha garanties de poder educar en gallec.-Continuant amb el tema de la llengua però canviant d’àmbit… què me’n diu del que fa a justícia?El bilingüisme del que ens parlen té una única cara, o dues: a una es parla castellà i per l’altre espanyol, però no existeix res més, no hi ha gallec per cap banda. Hem de pensar que el 3% de les sentències s’emeten en gallec i el 97% restant en castellà. No es compleix ni la legislació estatal, ni els tractats internacionals que parlen dels drets lingüístics en l’àmbit judicial, com pot ser la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Hi ha un problema per al ciutadà que vol accedir a justícia amb normalitat en la seva llengua pròpia i també hi ha un problema per als jutges que volen emetre sentències en gallec.-Per què?Els programes que hi ha ara mateix posen dificultats perquè si un jutge vol emetre una sentència en gallec ha d’escriure-la primer en castellà. Hi ha jutges que et diuen ‘jo faria servir més el gallec però tal com està la justícia que no tinc mitjans, com ho faig?’. Malgrat això sense ser un avançament espectacular, sí que hi ha més magistrats que des de ja fa 5 o 10 anys emeten la seva sentència en gallec. Però clar parlem del 3%.-Més enllà de la situació actual, com pronostica que es trobarà la seva llengua pròpia a llarg termini?Estem en una emboscada. Pot semblar un tòpic però és així. Existeixen elements molt negatius, estem en l’atac més important a la nostra cultura des de l’inici de la democràcia, un atac mediàtic, grups empresarials que s’organitzen en contra del nostre idioma, i que tenen també el poder institucional. Però clar també és cert que hi ha una reacció social i això té aspectes positius. Tanta agressió ha fet reflexionar a molta gent que en principi podia estar més desinteressada pel tema. Es donen conta que si nosaltres no defensem el nostre idioma, aquest desapareix. Això els gallecs no ho volem. Per tant, estem davant d’un moment d’atacs però també d’esperança.
Entrades (RSS)