Justícia per a la Llengua

NO ES POT ADMETRE QUE EL TC RETALLI ELS DRETS LINGÜÍSTICS DECLARATS EN L’ESTATUT D’AUTONOMIA I MENYS EN L’ÀMBIT DE LA JUSTÍCIA, ON LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ENCARA ESTÀ PENDENT.L’ASSOCIACIÓ DE JURISTES EN DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA en aquest moment en què la societat està pendent de la sentència del Tribunal Constitucional  sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya,  recorda que en el seu moment va criticar, per insuficient, la redacció definitiva de l’Estatut d’Autonomia, doncs si bé proclamava el dret dels ciutadans a emprar la llengua catalana a la justícia, en canvi, no recollia les obligacions correlatives dels funcionaris i autoritats,  amb les garanties suficients.Segons la Constitució Espanyola la competència en matèria del català és exclusiva de Catalunya i l’oficialitat de la llengua ha d’obligar tots els serveis públics, per tant no es pot admetre que el Tribunal Constitucional retalli el contingut, ja prou censurat, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, quan aquest ha estat sotmès al debat del parlament català, i l’estatal i ha obtingut l’aprovació en referèndum dels ciutadans de Catalunya.Per tot això manifestem que:

1. L’administració de justícia constitueix un sector social exclòs del procés de normalització lingüística, la qual cosa és socialment inadmissible i evidencia la discriminació que encara pateix la llengua catalana i la manca d’adaptació de la justícia a la realitat social, amb uns usos lingüístics heretats de l’antic règim.
2. El que caldria és que es reconegués, d’una vegada per totes, que la situació actual del català als tribunals és radicalment contrària al dret fonamental a la igualtat reconegut per l’art. 14 de la Constitució. A Espanya hi ha uns ciutadans que no tenen problemes per emprar amb absoluta normalitat la seva llengua, que són els de parla castellana, i en canvi els de parla catalana no troben més que entrebancs constants, la qual cosa suposa una discriminació indiscutible per aquests ciutadans.
3. A l’empara de l’article 3 de la Constitució, “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.” No es pot dir seriosament que estigui especialment respectada i protegida una llengua clarament discriminada, que és posada constantment en qüestió o en dificultat quan vol ser emprada als tribunals.
4. Per tot això, ens sumem a l’ampli moviment ciutadà de rebuig a la possibilitat d’una retallada per part del TC del text estatutari, el qual si bé queda lluny de donar plena satisfacció a les reivindicacions que venim defensant en matèria dels nostres drets lingüístics, és en aquest moment l’expressió legítima de la voluntat democràtica del nostre poble, manifestada en referèndum, contra la qual no pot prevaldre cap decisió judicial. En conseqüència, volem insistir que cal que es mantingui en la seva integritat el text ja vigent de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i, molt especialment, els articles 6, 33 i 102, relatius al respecte i garanties d’ús de la llengua catalana.

Aquesta entrada va ser escrita el Dimecres, 9 de Desembre de 2009 a les 12:44 i arxivada a General. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.