Justícia per a la Llengua

En sentir casos com el crim de la Patum a Berga de l’any 2007 on un testimoni es va veure obligat a declarar en castellà per ordre de la magistrada que presidia el tribunal, sembla incoherent que des de dins de la mateixa justícia s’incompleixi la llei i no es deixi exercir un dret del ciutadà.Aquest tipus de situacions difoses sovint pels mitjans de comunicació, arriben a orelles de moltes persones que acaben interioritzant que l’ús de la llengua pròpia a justícia no és un dret, i, per tant, és totalment legal que s’obligui parlar castellà en el territori de la llengua minoritària.El dret d’exercir el català davant d’un tribunal està reconegut a la Constitució, a l’Estatut d’Autonomia i a la llei orgànica del poder judicial. A més, l’ús de la llengua pròpia a justícia està garantit de manera suficient per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.Malgrat aquest emparament legal, les normes processals espanyoles donen una evident prioritat al castellà en les actuacions judicials, la qual cosa és directament contrària en els termes actuals a l’esmentada Carta europea, un  tractat internacional ratificat per Espanya el 2 de febrer de 2001.La situació de Catalunya no és única a l’Estat Espanyol. La posició en la què es troben les altres comunitats “és molt més dura i molt més difícil” explica la presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Matilde Aragó.Galícia“Estem en un moment de regressió, d’arribar a dir ‘això amb Fraga no passava’“. Amb aquestes paraules descriu l’actualitat que es viu a Galícia  l’advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Ourense, Nemésio Barxa. “És trist que haguem de referir-nos a èpoques passades com a millors exemples de la situació de la nostra comunitat”. Però amb el canvi de govern “estem en una situació terrible, on el President del Govern de Galícia i el Conselleiro de cultura Gallego afirmen que la literatura i la cultura són universals i, per tant, cal anar oblidant escriure en una llengua minoritària”.La promoció del gallec per part de l’administració pública està sent cada vegada més escassa ja que segons Barxa “no és necessari demostrar coneixements de la llengua per ostentar un càrrec públic i ja ni és obligatori a l’escola impartir part de les assignatures en gallec i es deixa a l’opinió dels pares”.Pel que fa a l’àmbit judicial, Barxa considera que part de la “culpa” del poc ús de les llengües minoritàries es deu als mateixos advocats. “Si decidíssim que hem d’intervenir en els jutjats en gallec i que els escrits fossin redactats en la nostra llengua pròpia els jutges acabarien havent-ho d’assumir”, explica.Segons Barxa cal una certa ‘militància’, mantenir la posició i usar la llengua pròpia en un judici. “Quan arribes a un jutjat i intentes parlar en gallec, si hi ha un jutge que no t’entén o no et vol entendre i pregunta a la part que parla en gallec si comprèn el castellà, aquest li diu que sí i automàticament li seguirà parlant en castellà”.Les situacions de discriminació de la llengua gallega “no són anecdòtiques”. Barxa explica l’exemple d’un cas de divorci a Muros, un poblet rural amb un percentatge molt elevat de persones que parlen en gallec. En presentar l’advocada la demanda de separació en llengua gallega el jutge no la va acceptar i, fins i tot, quan es va recórrer no es va admetre i es va sancionar.A Galícia la  situació és “molt complexa” afectant, fins i tot, la toponímia pròpia. “El mateix Col·legi d’advocats d’A Corunha es manté en la il·legalitat ja que es fa dir ‘Colegio de Abogados de La Coruña’, sense canviar el nostre article propi”. Aquest cas ha portat que s’hagin presentat una sèrie de recursos que han arribat fins al Tribunal Constitucional. “Estem al punt que inclús en un ple de l’Ajuntament en el qual es discutia sobre aquest tema alguns es van acabar manifestant. Molts d’aquests van ser denunciats, portats a judici i condemnats”.Barxa creu que la situació per totes aquelles persones que volen fer servir la llengua gallega és bastant “dramàtica”. En general els advocats que treballen a l’administració de la Xunta de Galicia fan servir el castellà i quan es fa una demanda en gallec l’administració et contesta en castellà. “Quan estan cobrant per un lloc de treball que, d’entre d’altres qüestions, tenen l’obligació de manifestar-se en gallec”.La complexitat de l’ús de la llengua gallega arriba al punt que en alguns registres civils impedeixen la modificació del nom de persones que el volen en gallec. “Passa una cosa semblant inclús amb el registre mercantil o amb els notaris, si fas una escriptura en gallec costa més temps i per això segueixen sense fer-se en gallec” comenta Barxa.Com advocat que lluita per la promoció de la seva llengua pròpia, Barxa procura usar el gallec en tots els seus escrits. “Sempre promociono dues lletres que són molt típiques, com la lletra enya al castellà. Per nosaltres és la nh i la lh”. Però Barxa explica les dificultats que això li reporta a vegades, com quan el Tribunal Superior de Justícia no li van admetre un recurs perquè usava aquestes lletres.EuskadiL’ús de la llengua pròpia a Euskadi té el percentatge més baix de tot l’Estat ja que “no arriba ni a l’1%” indica l’advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Biscaia, Íñigo Santxo. “Tenim legislació que impedeix la discriminació per raons de llengua. Però arribem al jutjat i quan ens dirigim en euskera la primera declaració del funcionari és: ‘m’hauries d’haver avisat’“. Segons Santxo no s’ha de dir res amb temps ja que “és la meva llengua pròpia, sóc basc i no he de demanar res uns dies abans ja que estic a Euskadi.Expressar-se en la llengua pròpia no és, segons Santxo, voler “imposar el coneixement d’euskera a ningú”. Però explica que quan arriba a un jutjat li pregunta al seu client com prefereix que el defensi. “Jo parlo millor en euskera que en castellà i si el meu client em diu que també li va millor crec que és comprensible que ho vulgui fer en euskera”.La dificultat, però, és que sovint ni el jutge ni el fiscal saben aquesta llengua. Davant d’això la solució que es planteja és la introducció d’un traductor. Però segons Santxo no “hauria de ser així, ja que estic al meu país. No s’entén com es pot tenir la valentia per jutjar a una persona que  no entens”.Santxo critica la figura del traductor ja que considera que “valdrà per un alemany o per un marroquí però no per mi perquè estic parlant en una llengua cooficial”. La relació queda “trencada” amb l’ús d’un traductor ja que “serà qui es dirigirà al jutge. El magistrat hauria de conèixer l’idioma cooficial igual que un arquitecte municipal de Barcelona  sap tant d’arquitectura com de català, no és pas cap obstacle”.Davant la sol·licitud per part de les administracions dels textos legals, explica Santxo, es diu que “no existeixen dotacions econòmiques. I aquestes situacions acaben sent una rere l’altre”. Per això segons Santxo “avui dia la persona que va als tribunals parlant en euskera és un kamikaze i el lletrat que ho faci també”.”Tenim més de 10 lletrats que han estat expedientats amb multes per voler parlar en eukera. Som, a més, l’única comunitat autònoma que té una persona condemnada a 7 mesos de presó perquè va ser testimoni d’un accident i volia declarar en euskera sense traductor”.Santxo opina que algunes de les situacions que s’han produït a Euskadi porten a que el ciutadà “té por d’acudir a l’administració de justícia en euskera“. El plantejament no és “un poder judicial propi, és un dret constitucional propi”.  L’advocat basc afegeix que “tenim el dret íntegre a poder desenvolupar tots els judicis en euskera” perquè “volem que el jutge conegui directament les manifestacions del lletrat i del client. Tan sols volem que ens entenguin”.Illes BalearsEl president de la Comissió de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, Francesc Riera, considera que les llles Balears tenen algunes “particularitats”. D’entre elles destaca que únicament hi hagi un col·legi i una sola audiència provincial per les tres illes i el fet de no tenir les competències transferides.En comparació amb la situació que es viu a Galícia i Euskadi, Riera considera que no és tan “dolent” el context jurídic del català a les Balears. “No hem tingut cap expedient ni cap sanció per parlar català en un judici. Ara bé, realment poques vegades escoltes la llengua catalana en un tribunal”.El Col·legi d’Advocats de les Illes Balears té una Comissió de Normalització Lingüística on el màxim responsable és Francesc Riera, el qual explica que “quasi sempre hi ha el recolzament de la Junta del Col·legi quan volem tirar endavant algun projecte”. No obstant, Riera recorda que ell és l’únic de la junta del Col·legi que redacta les actes en català.Existeixen algunes “curiositats” en el context de l’ús del català a justícia. Com a exemple Riera explica que “tant el President de l’Audiència Provincial com el del Tribunal Superior de Justícia són catanoparlants. Quan estan fora dels jutjats parlen en català i, en canvi, quan entren generalment se’ls hi parla en castellà”.Pel que fa als judicis, Riera recorda que la majora dels que es fan a  Palma de Mallorca són en castellà però “és curiós com moltes vegades, sobretot als pobles, es fan judicis en català però la paperassa i la sentència es fa en castellà“. Hi ha com una certa “por” a parlar català ja que “pràcticament tot el personal de justícia i els advocats saben català”.”No estem tan desemparats” ja que existeix una “Comissió de Normalització Lingüística, tenim servei de traducció, cursos on-line i presencials de català…”. Per això Riera insisteix en que tot i que hi hagi “dificultats” es pot tenir “molta esperança en que tot millorarà a les Illes en el moment que es donin les transferències”.País ValenciàA diferencia de les Illes Balears, el País Valencià sí que té les competències de justícia transferides. Però segons explica el jutge del jutjat de 1ª instancia número 2 de Gandia, Àngel Ilario, “malgrat que faci més de 10 anys que la Generalitat Valenciana tingui les competències, no s’ha encarregat de promoure l’ús del valencià a l’administració de justícia”.Ilario té una actitud crítica amb la Generalitat Valenciana ja que segons explica “s’han donat cursos de valencià als funcionaris i magistrats amb l’únic propòsit de superar l’examen que després dóna més puntuació als concursos de trasllat”. A més, amb el títol de valencià elemental ja es té reconegut el mèrit de coneixement de la llengua pròpia. Un nivell que segons Ilario no suposa tenir una competència lingüística suficient perquè “no va més enllà de dir ‘bon dia’, ‘bona vesprada’ i poc més”.Davant d’aquesta situació el jutge de Gandia considera que hi ha moltes “mancances i gran absència de suport per part de la Generalitat. No tenim models, ni textos legals, ni formació lingüística específica”. Per això Ilario titlla la Generalitat de ser un dels “principals culpables” que el valencià estigui “totalment absent a l’administració de justícia”.En quant a la seva experiència personal, Àngel Ilario explica que en arribar a Gandia va poder tirar endavant “una de les motivacions que tenia per l’ús del valencià real en l’exercici”. Tot i això s’ha trobat amb alguns entrebancs. En concret, pel que fa a les resolucions interlocutòries el principal “problema” que es troba és que les aplicacions no venen redactades en llengua pròpia. Per tant, “s’ha de fer un esforç específic per canviar l’idioma i això fa que moltes vegades es renunciï a la llengua en la que voldries fer-ho”.Un altre “problema” a l’hora de redactar una sentència en valencià i que obliga, segons Ilairo, a canviar de llengua és que l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial obligui a traduir els documents quan han de sortir a efectes fora de la Comunitat Autònoma -quan no es tracta d’una comunitat amb la llengua coincident-. Per això quan “te n’adones que la sentència va destinada a persones fora de la Comunitat Autònoma directament passes al castellà per evitar problemes”.En les intervencions orals no existeix, en principi, problema per les parts del tribunal per l’idioma autonòmic. “Tant particulars o testimonis poden usar el valencià i són extranys els casos que el Tribunal no els accepti o hagin de canviar d’idioma”, comenta Ilario. Malgrat això creu que “quan ja els mateixos professionals de justícia no fan servir el valencià, fa complicat per part del jutge dirigir un judici en la llengua pròpia. Acabes passant al castellà”.Recolzament legalLa Carta Europea de les Llengües Minoritàries conté articles referents a justícia on especifica el dret que tenen les persones a expressar-se en la seva llengua pròpia sense que això hagi de ser cap obstacle. Però tot i amb la llei a favor, Matilde Aragó, insisteix en que “si nosaltres no lluitem pels drets lingüístics, ningú ho farà per nosaltres”.“La situació fora de Catalunya és evidentment molt més complexa que a la nostra, és francament molt més difícil, però allà també es pot avançar molt”, explica la Presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia. Però el que realment “fa falta” és “creure que això que fem val la pena. Tenim tot el dret a reivindicar la nostra llengua pròpia i per això cal optimisme i creure en el que fem”.

Aquesta entrada va ser escrita el Dilluns, 23 de Novembre de 2009 a les 0:10 i arxivada a General. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.