Justícia per a la Llengua

Per tal d’apropar-nos millor a la situació que es viu a justícia en l’ús de la llengua pròpia en d’altres territoris de l’Estat, s’ha passat un qüestionari a l’advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Ourense, Nemésio Barxa, i al jutge del jutjat de 1a instància número 2 de Gandia, Ángel Ilario, per a que ens acostessin una mica més a la seva realitat.1. En quina llengua estan escrites la retolació i la documentació informativa general dels diferents centres de justícia del vostre territori?(Ángel Ilairo) En castellà.(Nemésio Barxa) La informació sol existir en els dos idiomes oficials. Els escrits interns dels jutjats majoritàriament en espanyol, tot i que hi ha jutjats que només utilitzen el gallec en els seus formularis i comunicacions, i altres que ho fan de manera aleatòria.2. Us trobeu amb dificultats a l’hora d’utilitzar la vostra llengua en el vostre àmbit d’actuació professional?(Ángel Ilairo) Sí, perquè l’administració competent no proporciona els mitjans necessaris i per les reticències de professionals, que demanen la traducció al castellà.(Nemésio Barxa) Depèn també dels jutjats, de totes maneres som millor atesos sempre en espanyol que en gallec. La dificultat no és tant pel funcionari, que també, com per jutges, secretaris i fiscals. Hi ha des del que directament diu que perquè es presenta l’escrit en gallec quan es pot fer en espanyol i seria millor entès per tots, fins al que ho admet fins i tot amb simpatia, passant per la més comú del rebuig subliminal (retards, devolució d’escrits, manifestacions de desconeixement, etc.)3. Per què creieu que són tan pocs els jutges, funcionaris i operadors de justícia en general que fan servir el català/gallec/basc en l’àmbit judicial?        (Ángel Ilairo) En general, per falta de capacitació adequada i dels mitjans necessaris. A més a més, pel que fa als jutges i la resta de personal al servei de l’administració de justícia, per falta d’un sistema d’estímul.(Nemésio Barxa) En unes ocasions per considerar que és més important i de millor educació utilitzar l’espanyol, en d’altres per rebuig del propi idioma (o l’idioma que no és l’espanyol, en el cas dels que arriben de fora). Influeix també molt l’haver estat educats i escolaritzats en espanyol, l’haver estudiat els textos de la carrera en espanyol, que hi sigui present en els llibres de consulta, les sentències, els comentaris jurisprudencials, etc. Tot en espanyol i, per tant, suposa un plus de dificultat expressar-se en l’idioma gallec per preparar un escrit. I sobretot també perquè el metallenguatge jurídic no troba la seva lògica resposta en l’idioma nacional. 4. Si s’han fet actuacions dins del vostre àmbit d’actuació per potenciar la vostra llengua en l’àmbit jurídic, quines han estat i quin n’ha estat el resultat?(Ángel Ilairo) Per part meua, la redacció de les sentències i bona part de les interlocutòries en català i adreçar-me en aquesta llengua a les persones que hi acudeixen al jutjat. Per part dels particulars i els professionals s’han produït molt poques reaccions de rebuig, però tampoc no ha servit d’estímul per a altres possibles interessats en fer un ús major de la llengua cooficial.(Nemésio Barxa) Les actuacions han estat de cursos sobre l’idioma i facilitar formularis, informatització, etc. Els resultats han estat pobres o nuls perquè tampoc les actuacions han respost a la veritable necessitat ni han passat d’un possibilisme cutre.5. Quines actuacions esteu fent actualment en el vostre àmbit de competència per potenciar l’ús del català/gallec/basc en l’àmbit de la justícia?(Ángel Ilairo) Em remet a la resposta anterior.(Nemésio Barxa) Actualment la situació de l’idioma a Galícia és dramàtica. Hi ha un govern autonòmic que es manifesta en contra de potenciar l’idioma i, fins i tot, anima a escriure en una altra llengua. Tot i que els jutjats segueixen a ‘la seva bola’ en aquest tipus d’actuacions, si no existeix una demanda social important, els jutjats -ja de per si poc receptius a l’ús de les llengües nacionals- prendran mesures més repressives davant l’ús de la llengua cooficial.6. Què penseu que s’hauria de fer en el futur per la vostra llengua en l’àmbit de la justícia?(Ángel Ilairo)

• Proporcionar, per part de l’Administració, els mitjans necessaris (models, aplicació…)
• Establir algun sistema d’estímul de l’ús efectiu de la llengua pròpia, bé de tipus econòmic, bé de tipus professional.
• Revisar el sistema d’acreditació del coneixement de la llengua com a mèrit professional, exigint un nivell de coneixement que permeta un ús real de la llengua, en actuacions tant orals com escrites (l’actual sistema del Reglament de la Carrera Judicial és manifestament insuficient).
• Modificar la normativa, en particular la LOPJ i les Lleis processals, de manera que l’opció per la llengua pròpia no quede sempre en mans d’una part que al·lega indefensió.

(Nemésio Barxa) El més important dignificar l’ús de l’idioma. Una actuació política d’ocupació de la llengua sense reticències, que en tots els àmbits de l’Administració es faci servir l’idioma cooficial amb normalitat (avui en dia fins i tot els advocats de la Xunta presenten els seus demandades en un 90% en espanyol) i que els òrgans judicials més representatius, com ara el Tribunal Superior, normalitat l’ús del gallec en les seves sentències. Que es faciliti als organismes jurídics mesures perquè sense dificultat puguin redactar els seus escrits o almenys els seus formularis en gallec.

Aquesta entrada va ser escrita el Dilluns, 23 de Novembre de 2009 a les 0:09 i arxivada a General. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.