La 6a Jornada reclama que es promocioni el dret a usar la llengua pròpia
Escrit per: ajdlp a General
En el marc de la 6a Jornada ‘L’ús de les llengües cooficials de l’estat en l’administració de justícia” organitzat el 16 d’octubre per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, el vicedegà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Eudald Vendrell, ha assegurat que “cal que el català s’assumeixi amb tota normalitat com a llengua pròpia del nostre país i transmetre a tothom que tenim dret a usar la llengua sense cap mena de restricció en qualsevol àmbit”.Segons ha indicat Vendrell existeixen dos factors “fonamentals” que fan que l’ús del català a justícia sigui “molt baix”: la comoditat i el risc. Segons el vicedegà el risc que assumeix un jurista al presentar un escrit en llengua catalana “pot portar dificultats si aquell jutge que ho ha de tramitar no sap català“. Aleshores, ha explicat, “és molt més còmode fer-ho en castellà, la llengua que ja està més acostumat a fer servir”. Això comporta que malgrat que “extraoficialment els advocats fan servir el català, quan arriben als tribunals aquest nombre disminueix molt”.El Secretari Coordinador Provincial del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona, Joaquim Martínez ha afegit que la situació té a veure amb la por i les inèrcies. “Quan tu coneixes els advocats fora del jutjat tothom et parla en català però quan entres a la sala es passa al castellà. Hauríem de mirar què podríem fer per trencar aquestes inèrcies”. Martínez ha recordat que a partir de l’Enquesta d’Usos Lingüístics realitzada als secretaris de tots els òrgans judicials es fa palès que només un 4% de les sentències es fan adaptant-se a la llengua del ciutadà. “Això vol dir que ni ens plantegem demanar-ho i demostra la por i les inèrcies que existeixen”.El grau d’ús del català quan depèn de l’administració autonòmica, segons Martínez, és molt elevat. En concret el Secretari Coordinador Provincial ha recordat que segons l’Enquesta “pràcticament el 100% dels rètols estan exclusivament en català o en bilingüisme català-castellà“. Però també ha insistit que el tant per cent d’ús del català canvia molt “quan els rètols estan fets a mà o a ordinador de forma casolana”.L’estudi destaca que pràcticament el 100% dels funcionaris de Catalunya entenen el català i saben llegir-lo. Davant daixò, Martínez creu que “és important veure que les habilitats per usar el català existeixen però no es fan servir. Caldria”, assegura, “canviar el debat i dir: Per què tenint aquestes habilitats i molta gent estudiant català i acabant els cursos que es proposen des de justícia no fan servir els coneixements?’El Secretari Coordinador Provincial considera que qualsevol persona que treballi a l’administració de justícia disposa dels recursos suficients com per poder fer un ús habitual del català. “Tenim el programa informàtic word que ens corregeix el que anem escrivint, existeixen traductors, diccionaris on-line…”.Eudald Vendrell, per la seva part, coincideix amb Joaquim Martínez i afegeix que en el Col·legi d’Advocats de Catalunya la llengua està defensada. “Qualsevol advocat que exerceix a Catalunya té totes les possibilitats i mitjans tècnics per a que puguin usar el català amb tota llibertat”. És una situació que “semblaria molt satisfactòria” però segons explica “aterrem a la realitat i veiem l’estadística oficial on al 2008 el percentatge d’ús del català en la documentació presentada per advocats, procuradors i perits era només del 27,4%”.Martínez ha donat la raó al vicedegà de l’ICAB en que “falta informació sobre els drets dels ciutadans respecte l’ús del català en el departament de justícia”. Però el Secretari Coordinador Provincial opina que el problema és que s’adopta una posició “reactiva”, en comptes de “proactiva”. En concret, ha explicat que “estem acostumats a tenir un problema i solucionar-lo, quan en realitat caldria avançar cap a un ús més extens del català, ensenyant, per exemple, els criteris que han de seguir els funcionaris per atendre el públic”.
Fora de CatalunyaA la Jornada han intervingut representants jurídics dels diferents territoris de l’Estat amb llengües pròpies. Segons l’advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Ourense, Nemésio Barxa, la situació a Galícia és “terrible, estem en una època de regressió“. Així, l’advocat gallec s’ha mostrat crític amb el govern de Galícia ja que considera que són “intolerables” algunes situacions que es viuen. “Un exemple clar és que el President del Govern de Galícia i el Conselleiro de Cultura gallec afirmin que la literatura i la cultura són universals i, per tant, que cal anar oblidant escriure en una llengua minoritària’.En el territori d’Euskadi la “situació de la llengua pròpia es troba en un moment on no arriba ni a l’1% d’ús en els jutjats” indica l’advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Biscaia, Íñigo Santxo. “És molt complicat poder usar la nostra llengua per la mancança de jutges que sàpiguen euskera”. Per solucionar aquest problema s’opta per introduir la figura del traductor. “Un element que”, segons ha dit, “té lògica per jutjar a un alemany o a un marroquí, però en el meu país no, jo tinc dret a poder usar una llengua cooficial”El president de la Comissió de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, Francesc Riera, no veu tan negativa la situació balear si es compara amb Euskadi o Galícia. A les Illes Balears “no hi ha hagut cap expedient o sanció per parlar en català en un judici. Ara bé, realment poques vegades escoltes la llengua catalana en un tribunal“. Riera ha insistit en que les Balears tenen uns trets particulars: “tenim un sol col·legi per totes les illes i no tenim les competències transferides”.En el cas del País Valencià sí que tenen les competències de justícia transferides, tot i que, segons ha explicat el jutge del jutjat de 1a instància número 2 de Gandia, Àngel Ilario, la Generalitat Valenciana “no s’ha encarregat de promoure l’ús del valencià a l’administració de justícia”. Ilario fa referència a que “a l’administració valenciana s’han donat cursos de valencià als funcionaris i magistrats que s’han fet amb l’únic propòsit de superar l’examen que després dóna més puntuació als concursos de trasllat”. Per tant, hi ha moltes “mancances i gran absència de suport per part de la Generalitat. No tenim models, ni textos legals, ni formació lingüística específica”.
Recursos lingüístics on-lineDes del Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial de la Generalitat de Catalunya, la seva coordinadora, Rosa Lizandra ha explicat que “Internet ofereix una gran oportunitat a molts col·lectius, i el jurista no n’està al marge”. Per això una part de la jornada es va dedicar a descriure quines són les eines lingüístiques en xarxa que disposa un jurista incloent diccionaris, bases de dades o publicacions. “Totes les eines són útils segons el moment que les necessitis. Un dels recursos destacables és el Lexcat, que ofereix en llengua catalana la legislació estatal més rellevant aplicable a Catalunya, amb el valor afegit de la publicació del text consolidat”.Lizandra ha destacat que ‘és important conèixer i potenciar des dels diferents àmbits els recursos que ens ofereix la Xarxa’ ja que encara que el català continua estant en ‘inferioritat de condicions respecte al castellà, mai com ara ha estat tan fàcil i ràpid accedir a tants recursos lingüístics i jurídics’.Situació històrica
L’advocat i president honorífic de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Francesc Casares, ha insistit en que actualment “ens trobem en un moment delicat, amb un Estatut vigent que s’està aplicant en certa manera però amb possibilitats que el Tribunal Constitucional el retalli en alguns aspectes”. Casares ha considerat que un dels aspectes que ‘podria acabar rebent és l’ús de les llengües cooficials. No només pels drets del ciutadà davant justícia sinó pel tema de l’obligació que s’ha d’imposar a qui treballi a justícia de conèixer el català i el nivell que se l’hi ha d’exigir’.Existeixen tres principis importants a tenir en compte segons Casares. “Primer, que estem en un estat plurilingüista. En segon lloc que la llengua catalana per Catalunya ha estat un element fonamental per la seva identitat nacional. I per últim, que la Constitució diu que el català és una llengua cooficial”. Per això Casares ha destacat que cal “satisfer aquests tres principis procurant que la política que es faci faciliti el desenvolupament de la llengua cooficial“.El President de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, ha indicat que des de l’Institut sempre s’ha vetllat per la llengua i “no es pot oblidar que el nostre país per raons històriques sempre ha tingut una aportació jurídica molt gran a la societat occidental. Tenim la Carta Magna, el primer codi de dret internacional del món i el Consell de Cent i Parlament més antics. No podem oblidar aquesta tradició i per això tenim la responsabilitat de vetllar pel patrimoni jurídic del país i per la normalització”.El català a la II RepúblicaL’advocat i historiador Josep Cruanyes ha fet una ressenya de la situació de la llengua catalana en l’època de la Segona República. Per això s’ha remès a la Constitució republicana on en els seus articles s’establia que ‘el castellà és l’idioma oficial de la República. Tot espanyol té l’obligació de saber-lo i el dret d’usar-lo sense prejudici dels drets que les lleis de l’estat reconeguin a les llengües de les regions (…). Excepte el que disposin les lleis específiques a ningú se li pot exigir el coneixement i ús d’una llengua regional”.La Constitució situava en una posició d’avantatge al castellà. Davant d’això a Catalunya s’elabora paral·lelament el projecte de l’Estatut de Núria de 1931 on s’afirmava que ‘la llengua catalana serà l’oficial de Catalunya però les relacions amb el Govern de la República seran oficialment en llengua castellana (…). L’Estatut Interior de Catalunya garantirà els drets dels ciutadans de llengua castellana servir-se’n personalment davant dels òrgans de l’administració (…) Així mateix els ciutadans de llengua catalana tindran dret d’usar-la amb els organismes oficials de la República”.Segons analitza Cruanyes “la justícia apareix com element bàsic i important”. Amb excepció de les institucions que depenien del Govern Central “es pretenia que tot el que estigués relacionat amb justícia depengués de la Generalitat“. Però les negociacions a Madrid van fer replantejar l’Estatut: ‘el català serà com el castellà llengua cooficial de Catalunya’. Segons Cruanyes la situació jurídica “no era massa fàcil”, no obstant “mantenia les competències de la Generalitat en l’organització de justícia i en la designació de jutges”.Es van crear àmbits on la competència era absoluta: el Tribunal de Cassació i el Tribunal de Justícia Municipal. Aquestes competències van ser transferides en un acte al Palau de la Generalitat el dia 1 de Novembre de 1933 i 3 dies després el Conseller Primer, Miquel Santaló, i el Conseller de Justícia, Coromines, van dictar la primera regulació en l’àmbit de justícia. “Per exemple, s’establia que s’haurien de redactar en català forçosament les comunicacions adreçades al Tribunal de Cassació de Catalunya. Per tant, l’única llengua oficial d’aquest Tribunal era la catalana”. Cruanyes ha assenyalat que “hi ha constància que totes les resolucions i sentències d’aquest Tribunal es van fer sempre en llengua catalana. No sempre els advocats parlaven en català però sí d’una manera bastant generalitzada”.En aquests moments també es va establir que fos condició preferent el coneixement de la llengua i el dret català pels concursos de jutges i magistrats. En concret, es va donar dos mesos als jutges per triar si volien quedar-se a l’administració de justícia de Catalunya o volien marxar fora. “Aquest període finalment es va allargar. Però el fet important és que tot plegat va provocar una gran resistència per part de la magistratura, que pel general era molt conservadora i antirepublicana”, indica Cruanyes.Una altra regulació afirmava que la intervenció oral dels testimonis podia fer-se en la llengua que volguessin però no podien ser obligats a fer una traducció, ni tampoc a signar-la. Pel que feia als procediments orals de les vistes, les persones que intervenien podien utilitzar qualsevol de les llengües oficials sense que es pogués demanar qualsevol traducció, independentment de la llengua materna de les parts. En canvi, en el procediment escrit, l’Estatut imposava la traducció si una de les parts ho demanava.Segons Cruanyes la Generalitat buscava un “equilibri” dins de la situació difícil. “Cal recordar la curta durada de la II República i que la Generalitat va quedar suspesa des del 6 d’octubre de 1934 fins al mes de febrer de 1936, fet que va aturar el procés de desenvolupament de les competències de justícia”.Fomentant el català 
El Departament de Justícia, l’ICAB i el Departament de Política Lingüística van signar un pla de treball conjunt el desembre del 2008. La directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, Paquita Sanvicén ha recordat aquest acord i ha insistit que “és el resultat de molta feina que ja s’havia fet”.El Pla de treball té quatre objectius bàsics que Sanvicén ha explicat. “Es pretén millorar la competència lingüística dels advocats i del personal judicial especialment en el llenguatge jurídic. Per una altra banda es vol millorar l’ús del català entre els advocats, i d’aquí la importància de la iniciativa del Pla de Qualitat Lingüística”. A més, el Pla de treball també lluita per “proveir als professionals del dret de recursos lingüístics i jurídics necessaris per treballar en català, així com per sensibilitzar jutges, secretaris i fiscals per fer que sigui una activitat normal l’ús del català”.La directora de Planificació ha ensenyat algunes de les actuacions que es porten a terme o que es tenen en previsió. “Estem començant a signar plans per usar amb normalitat el català amb procuradors. Amb els notaris ja els tenim a punt de signar”. Sanvicén també ha destacat el treball de l’Enquesta d’Usos Lingüístics i la creació d’un grup de llengua dins l’Observatori de la justícia, unes actuacions que segons ha explicat “ens mosten que tot no està fet i que hem de seguir treballant. Ara bé, nosaltres veiem grans oportunitats”.El Director General de Recursos en l’Administració de Justícia del Departament de Justícia de la Generalitat, Isidor Garcia, ha explicat les actuacions concretes en el marc de l’Acord de col·laboració signat entre la Generalitat de Catalunya i el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya. Garcia ha remarcat la rebuda dels cursos oferts de llengua catalana “amb 602 persones inscrites de tots els col·legis de Catalunya’. D’altra banda, Garcia ha recordat que a part de la formació en català, en el marc de col·laboració s’han realitzat cursos d’oratòria en català, s’han impulsat algunes recursos lingüístics com el traductor automàtic o el Lexcat i s’ha potenciat el Pla de Qualitat Lingüística.Davant d’aquest context la presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Matilde Aragó, ha llençat un missatge encoratjador ja que “en aquests 6 anys des de la formació de Juristes per la Llengua s’han aconseguit molts mitjans i recursos que en un principi ni somniàvem tenir”. A més, Aragó ha recordat que actualment a Catalunya “es podria fer tot en català. La nostra legislació ho permet“. No obstant, la Presidenta de l’AJDLP ha considerat que per avançar més cal “creure que això que fem val la pena. Falta engrescar a la gent i donar optimisme”.
Entrades (RSS)